8.2 Característiques del nom i classes



infinitiu nominal
nom
nom comú
nom propi
nominalitzaciķ
sintagma nominal
vocatiu

Des del punt de vista morfològic, els noms es caracteritzen pel fet de tenir gènere i la majoria es poden flexionar en nombre. El gènere té en els noms un caràcter inherent o intrínsec: muntanya o torre són femenins; sol, arbre o problema són masculins. Pel que fa al nombre, la majoria de noms admeten el singular i el plural: muntanya i muntanyes. Amb tot, n’hi ha que normalment només s’usen en singular, com paciència o àlgebra, i n’hi ha uns quants que normalment només s’usen en plural, com alicates o vacances.

Des del punt de vista sintàctic, els noms es caracteritzen pel fet de formar un tipus de sintagma, el nominal, que pot realitzar funcions oracionals com la de subjecte ([Els vostres amics italians] ja són aquí), la d’atribut (Aquell home tan alt és [el meu metge]) o la de complement directe (Agafa [les cartes que hi ha a la bústia]). Acompanyat d’una preposició, el sintagma nominal pot fer altres funcions, com ara de complement del nom (la decisió de [la junta]), de complement indirecte (Hem entregat la carta a [la directora]) o de complement de règim (Lluiten per [la igualtat d’oportunitats]).

Tradicionalment, els noms es classifiquen en comuns i propis. El nom comú expressa la pertinença d’una entitat a una classe (riu, home, illa, felicitat) i el nom propi individualitza un element entre els restants (Ebre, Pere, Sicília). El quadre 8.1 recull i exemplifica els diversos tipus de noms.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona