8.3 Els noms comuns



infinitiu nominal
nom
nom comú
nom propi
nominalitzaciķ
sintagma nominal
vocatiu

Els noms comuns designen entitats d’una classe, com ara individus o objectes (llop, roure, taula), matèries (aigua, sucre), conjunts (estol, paperam) i esdeveniments (naixement, votació), entre altres categories. Els noms comuns es classifiquen a partir de diverses dicotomies. Així, poden ser comptables o no comptables, concrets o abstractes, individuals o col·lectius; a més, es poden diferenciar els noms comuns quantitatius. Aquestes distincions no són excloents entre si, sinó que es combinen. Un nom com llibre, per exemple, és comptable, concret i individual. En canvi, un nom com professorat és no comptable, concret i col·lectiu.

a) Noms comptables i no comptables. Els noms comptables designen entitats aïllables i enumerables, com cadira, disc, dona o got.GIEC El plural en aquests noms serveix bàsicament per a designar diferents unitats i distintes classes d’unitats. Pel fet de referir-se a entitats enumerables, accepten numerals, indefinits i quantificadors nominals del tipus una dotzena, una colla, etc.: tres gots, qualsevol disc, cada dia, una dotzena d’ous, una colla d’excursionistes, una parella de coloms. Així mateix, admeten els quantitatius (molt, poc, quant, etc.), però només en plural: molts dies, pocs candidats, quantes taules? Això exclou el quantitatiu gens i altres expressions quantitatives (un xic, una mica, etc.) que només es combinen amb noms no comptables (gens de diners, un xic d’arròs, una mica d’esperança). En sintagmes nominals sense especificador, els noms comptables s’utilitzen en plural (Compra maduixes; No tenia monedes; Hi ha persones esperant) i fan referència a una quantitat imprecisa formada per una pluralitat d’entitats. Només els noms comptables es combinen amb l’interrogatiu quin, que pregunta sobre entitats enumerables: Quin jersei t’agrada més?; Quines pel·lícules has vist d’aquest director? 

Els noms no comptables designen substàncies, matèries, emocions, capacitats o magnituds, com aigua, farina, sorra, por, paciència, intel·ligència o pes, i en principi no s’usen en plural.GIEC Es combinen, en singular, amb un quantitatiu o una expressió quantitativa (poca neu, molta terra, gens d’aigua, una mica de fred, un xic de paciència, força fruita, gaire pes) i no admeten els quantificadors numerals ni els indefinits, excepte en algunes expressions lexicalitzades com ara navegar entre dues aigües o per a referir-se a classes o menes de classes (En aquest cas, algunes farines poden estar contraindicades).

Tot i això, certs noms no comptables es poden usar com a comptables si ens referim a tipus o classes de l’entitat esmentada: llet és no comptable, però diem que hem trobat en tal o tal botiga una llet molt gustosa. Notem, encara, que certs noms no comptables admeten un en expressions ponderatives: Feia un vent que se’ns enduia; Tinc una son!

En sintagmes nominals sense especificador, els noms no comptables també s’utilitzen en singular (Porta pa; No tenia canvi; Hi ha gent esperant) i fan referència a una quantitat imprecisa de la substància o entitat designada.

Finalment, hi ha noms no comptables que poden funcionar com a complement d’un nom quantitatiu que fa referència a les unitats en què es pot dosificar o presentar una matèria: un terròs de sucre, una presa de xocolata, una barra de torrons, una pastilla de sabó, tres tasses de cafè, una copa de xampany, un got de vi, un tros de fusta.GIEC 

En diversos casos, un mateix nom pot comportar-se com a comptable o com a no comptable, per exemple en el cas de vedella, que es pot usar com a comptable amb el valor de ‘vaca que no passa d’un any’ (Ha d’alimentar les tres vedelles) o com a no comptable amb el valor de ‘carn de vedell o vedella’ (Farem vedella rostida).

Els pluralia tantum són noms que tenen forma plural amb independència que puguin ser comptables (alicates, calces, pantalons, pinces, tisores) o no comptables (acaballes, afores, escombraries, deixalles, postres, queviures). D’altra banda, hi ha noms no comptables usats amb un plural equivalent al singular, per exemple: aigua, aire o boira en contextos com les aigües d’aquest riu, els aires de mar o de muntanya o les boires hivernals d’aquesta vall.

b) Noms concrets i abstractes. Els noms concrets designen entitats del món físic que és possible percebre amb sentits com la vista, per exemple: cadena, gat, fulla, persona o telèfon. Els noms abstractes designen entitats que no pertanyen al món físic, com ara qualitats, accions i processos: orgull, pau, esperança, tristor, seguretat, sinceritat, resignació, revitalització, creixement. Els noms abstractes poden admetre plural, però no accepten certs quantificadors, com els numerals. Amb gana o esperança podem dir Tenia unes ganes de tastar-ho que no em podia reprimir o Tenia poques esperances de trobar feina (amb un quantificador quantitatiu), però no Tenia vint esperances (amb un quantificador numeral). Així mateix, sovint són abstractes els noms que admeten el quantificador molt usat en el sentit ponderatiu de gran: tenir molta amargor o molta paciència és sinònim de tenir una gran amargor o una gran paciència.

Molts noms es poden usar amb valor concret o abstracte, de vegades amb diferències semàntiques. En els exemples següents, els noms amistat, bellesa i injustícia tenen valor concret: Només hem convidat les amistats més properes; La protagonista és una bellesa única; Els becaris es queixen de diverses injustícies. Aquests mateixos noms tenen valor abstracte en aquests altres contextos: L’amistat és tan important com l’amor; Em captiva la bellesa de la música de Mozart; Cal lluitar contra la injustícia.

c) Noms individuals i col·lectius. Els noms individuals, quan s’usen en singular, designen una sola entitat d’una classe, com ocorre amb ordinador i tap en Connecta l’ordinador o Posa-hi un tap. La majoria de noms comuns pertanyen a aquesta classe. Els noms col·lectius, en canvi, denoten un conjunt d’entitats generalment homogeni: associació, batalló, bestiar, delegació, direcció, eixam, equip, exèrcit, família, gent, govern, jovent, organisme, orquestra, parella, personal, poble, policia, públic, ramat, tripulació.GIEC

En general, els noms col·lectius en funció de subjecte concorden en singular amb el verb, tot i tenir un significat plural: El bestiar pasturava per la vall; L’equip arriba a les set; L’exèrcit ha quedat aïllat; La família no hi assistirà; Aquí el personal és fix. Tanmateix, els sintagmes amb noms col·lectius que es refereixen a humans (especialment el nom gent) poden aparèixer amb el verb en plural: Què volen aquesta gent que truquen de matinada? Aquest fenomen, que s’anomena concordança pel sentit, es dona sobretot quan el verb no segueix immediatament el subjecte: La situació va empitjorar quan aquella colla desfermada i eixelebrada finalment va/van arribar a la plaça; La família, pel que he sentit a dir, no l’ajuda/l’ajuden gaire. La concordança pel sentit també es troba en oracions coordinades en què un subjecte col·lectiu apareix en la primera coordinada (De moment el jovent no diu res, encara que un dia o altre s’adonarà/s’adonaran del que passa) i en oracions subordinades en què el subjecte el·líptic té per antecedent un sintagma nominal col·lectiu: L’alcalde no va gosar enfrontar-se amb la multitud de tant que cridava/cridaven. En canvi, el plural és obligatori si inclou l’emissor (Què hi hem de dir, la gent del barri?; El jovent d’avui dia sabem informàtica) o el receptor (La gent d’aquest barri sempre protesteu; El jovent d’avui dia sabeu informàtica).

d) Noms quantitatius. Els noms quantitatius no designen entitats, sinó que indiquen una quantitat d’entitats.GIEC El nom quantitatiu pren com a complement un sintagma nominal sense especificador introduït per la preposició de i va precedit de l’article indefinit un, o, en certs casos, d’un numeral i es comporta com un quantificador: una pila de coses velles (‘moltes coses velles’), un pessic de pa (‘poc pa’), tres litres d’oli, dues tasses de llet.

Els noms quantitatius admeten l’article definit en presència de certs complements: Estàvem meravellats del fum de coses que sabia; Finalment s’aboca a l’olla el litre de caldo preparat el dia abans.

Tenint en compte el valor semàntic dels noms quantitatius, se’n poden establir tres classes diferents: els noms delimitadors, que designen una part o porció de matèria (plat en un plat de macarrons), els noms que designen unitats de mesura (litre en un litre de llet) i els noms de grup, que designen conjunts d’entitats (colla en una colla de coses). Des del punt de vista sintàctic, els noms de grup permeten la doble concordança en singular o en plural amb el verb: Un grup de diputats votà/votaren en contra de la proposta; Un feix de diners és/són una gran quantitat de diners. n


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona