8.5 El sintagma nominal



infinitiu nominal
nom
nom comú
nom propi
nominalitzaciķ
sintagma nominal
vocatiu

El sintagma nominal consta d’un nom que fa de nucli i d’uns elements optatius que modifiquen el nom i funcionen com a especificadors o com a complements, com mostra la taula 8.1.

Taula 8.1
Constituents del sintagma nominal


Els especificadors són modificadors, generalment anteposats al nom, que capaciten el nom per a designar entitats de l’univers del discurs o per a quantificar-les. En el primer cas parlem de determinants, entre els quals distingim l’article (la finestra), el demostratiu (aquesta casa) i el possessiu (mon pare), i en el segon cas parlem de quantificadors nominals, que inclouen els numerals (quatre dies), els quantitatius (massa perills), els indefinits (alguna entitat) i els universals (cada setmana).

A vegades el sintagma nominal porta més d’un especificador (totes aquestes preguntes, les tres altres donzelles, uns quants tarongers) o no en porta cap, i en aquest cas parlem de sintagmes nominals escarits o sintagmes nominals sense especificador (Portaves corbata; Llegia novel·les).

Els complements, per la seva banda, són modificadors, generalment posposats al nom, que expressen una propietat del nom que pot col·laborar a restringir la referència del sintagma nominal (L’exèrcit francès continuà l’atac a la fortalesa) o que pot tenir un caràcter explicatiu (L’exèrcit, imbatible, continuà l’atac a la fortalesa). A més d’un sintagma adjectival, com en els exemples anteriors, poden fer aquesta funció sintagmes preposicionals (la festa del meu germà), participis (un paquet enviat aquest matí) o oracions de relatiu (el pis que us heu comprat). En casos més limitats hi trobem també el gerundi (retrat d’una dona dormint) i expressions temporals (la reunió de demà).GIEC

També pot fer de complement del nom un altre sintagma nominal (un abric color carabassa). Es tracta del que es denomina aposició.GIEC Una aposició pot ser restrictiva o explicativa, segons que contribueixi a delimitar els elements a què es refereix el nucli del sintagma o no: les illes Formigues, el llac Titicaca, el meu amic Joan, el número vint-i-set, el meu veí advocat; Londres, la capital del Regne Unit; Aquesta ciutat, un dels destins preferits dels turistes, té molts vols directes.

Cal tenir en compte que el nom propi, pel fet de representar entitats úniques discursivament, només admet complements no restrictius: Bilbao, que és una ciutat industrial, ha esdevingut un centre cultural important.

Els elements que componen el sintagma nominal presenten certes propietats que convé destacar.

a) Dins el sintagma nominal, els especificadors i els adjectius concorden en gènere i nombre amb el nucli nominal. En un sintagma com totes les propostes innovadores que s’han exposat, el nom propostes, com a nucli del sintagma, imposa el gènere femení i el nombre plural al quantificador tot, a l’article definit el i a l’adjectiu innovador.

b) El nom en aposició també sol concordar amb el nucli del sintagma, en gènere i en nombre o bé en nombre: una disposició hereva del dret feudal, unes disposicions hereves del dret feudal; una vila cap de partit judicial, unes viles caps de partit judicial. Tanmateix, no hi ha concordança en els casos que reben una interpretació col·lectiva i s'evita quan el nom que fa de complement s’interpreta més com a adjectiu que no pas com a nom pròpiament: Votarem els temes objecte de debat (i no …els temes objectes de debat); No indiquen {la data límit / les dates límit} de cadascuna de les fases de selecció; Falta incloure {una paraula clau / cinc paraules clau} en el resum de l’article. S’observa una certa variació en altres casos, encara que en els registres formals s'evita la concordança: consultar els verbs model (o models), una contrada plena de pobles fantasma (o fantasmes). n

També hi ha noms en aposició que presenten concordança de gènere, però no de nombre, amb el nom que modifiquen: Les lletres ela de cada suma s’han de canviar sistemàticament per números u; Fem un tast de salses romesco; Prepareu una gradació de colors blau cel (cf. Les eles de cada suma s’han de canviar sistemàticament per uns; Fem un tast de romescos; Prepareu una gradació de blaus cel). n Tenen un comportament especial els noms de color, que, a més d’aparèixer en aposició (uns llençols rosa), poden funcionar també en algun cas com a adjectius i concordar amb el nom que acompanyen (uns llençols roses).

c) Dins el sintagma nominal és possible l’elisió o la pronominalització per en del nom tot sol o del nom i algun complement quan es recupera pel context discursiu. L’ús d’un procediment o de l’altre depèn de la funció que desenvolupa el sintagma nominal i del seu caràcter definit o no definit.

— L’elisió del nom pot afectar el nucli d’un sintagma definit si hi queda almenys un constituent tònic: Entre tots els dibuixos de Picasso triaria aquests (en què se sobreentén el constituent dibuixos de Picasso en el sintagma representat per aquests). Atès que l’article definit és àton, l’elisió del nucli demana la presència d’un altre modificador del nom: T’he portat les camises blanques, però no les altres; Separeu els rovellons bons dels corcats; Em poso la brusa nova o la que duia ahir?

— L’elisió del nom pot afectar el nucli d’un sintagma no definit, excepte si fa de complement directe o de subjecte postverbal d’una oració inacusativa: Uns quants van morir a causa de la pesta (en què se sobreentén el nucli del subjecte, habitants).GIEC Si el sintagma és no definit i conté un adjectiu, un participi o un possessiu, aquests van precedits de la preposició de : Valdria més convertir aquest pis tan gran en tres de més petits; Desballestaran els cotxes irrecuperables i canviaran la suspensió de dos de menys afectats; Després d’examinar totes les propostes han donat l’aprovació a una de teva.

— Quan el sintagma nominal és no definit i funciona com a complement directe o com a subjecte en posició postverbal d’una oració inacusativa es produeix pronominalització: Venen pernil dolç, però no en venen de salat (en què el pronom en representa el nom pernil); La majoria de motos eren d’aquí, però n’han passat tres d’estrangeres (en què en representa el nom motos). La pronominalització del nucli, igual com l’elisió, requereix l’aparició de la preposició de davant d’aquest complement: Volia roses blanques i n’hem comprat de vermelles; Per cada fòssil en bones condicions que troben, n’hi ha un de trencat; Van publicar dos poemes seus i un de meu.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona