8.5.4 Els complements nominals seleccionats i les nominalitzacions



infinitiu nominal
nom
nom comú
nom propi
nominalitzaciķ
sintagma nominal
vocatiu

Hi ha alguns complements nominals seleccionats per certs noms, com en el cas de la traducció del llibre, on el llibre funciona semànticament com si fos el complement directe del verb traduir. Aquests casos es vinculen al procés que es denomina nominalització.

La nominalització és el procés pel qual un verb o un adjectiu es converteix en nom, cosa que li permet tenir complements nominals seleccionats corresponents als complements verbals o adjectivals. Ho veiem si fem la comparació entre el sintagma nominal la destrucció de les muralles per les tropes enemigues i l’oració Les tropes enemigues destruïren les muralles. En ambdues construccions hi són presents els dos arguments reclamats pel predicat: el tema (les muralles) i l’agent (les tropes enemigues). En el cas del sintagma nominal tots dos arguments funcionen com a complement nominal i poden ser silenciats o quedar sobreentesos: La destrucció de les muralles va tenir lloc el segle passat o, simplement, La destrucció va tenir lloc el segle passat. Una cosa semblant ocorre amb el nom fidelitat, derivat de l’adjectiu fidel. En el sintagma nominal la fidelitat a la causa, el nom fidelitat hereta de l’adjectiu fidel la possibilitat de predicar; per això, podem interpretar el sintagma nominal la causa com la destinació de la propietat expressada pel nom.

Els noms que seleccionen complements tenen propietats i significats diversos, cosa que es tradueix, en certs casos, en diferències relacionades amb el tipus de complements que seleccionen i amb les preposicions que els introdueixen.GIEC Seleccionen complements:

a) Els noms derivats d’adjectius que assenyalen qualitats atribuïbles a una entitat: la prepotència de la directiva, l’amabilitat dels amfitrions, l’amargor de la quinina.

b) Els noms derivats de verbs que designen un procés o una acció (l’arribada dels corredors a la meta, la inauguració de l’exposició per part dels comissaris), el resultat o l’efecte d’un procés (la traducció de la «Divina comèdia») o un estat (l’esperança de trobar-lo amb vida, el record d’aquell sopar, la falta de notícies sobre l’accident, l’estat d’abandonament de la casa, l’estada del pacient a la clínica).

c) Els noms deverbals de representació (la pintura d’un llac amb una muntanya al fons, la fotografia d’un arbre centenari, el retrat de tota la família al voltant de la taula) i els noms que designen l’agent d’una acció (un pintor de quadres hiperrealistes, el productor de la nova sèrie de televisió).

La preposició de sol encapçalar un complement seleccionat, com veiem en els exemples anteriors. De vegades, però, els complements mantenen la preposició seleccionada per l’adjectiu o el verb amb què es relacionen: la utilitat de la brúixola per a orientar-se (cf. La brúixola és útil per a orientar-se), l’entrada de la policia al seu domicili (cf. La policia va entrar al seu domicili), la seva insistència en la demanda (cf. Insisteixen en la demanda).

No sempre es dona la correspondència de preposició. Així, no hi ha correspondència entre jugar (jugar a escacs) i joc (joc d’escacs) ni entre responsable (És responsable de les seves accions) i responsabilitat (la seva responsabilitat {en / respecte de} les seves accions).

En molts contextos poden alternar de i una altra preposició, sovint la seleccionada per una forma verbal paral·lela al nom: la resposta a/de la segona pregunta, pròleg a/de la primera edició, l’excepció a/de la regla, atenció als/dels clients, assistència als/dels malalts, prohibida l’entrada als/dels menors.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona