8.7 El vocatiu



infinitiu nominal
nom
nom com˙
nom propi
nominalitzaciˇ
sintagma nominal
vocatiu

Els vocatius són sintagmes nominals sintàcticament i prosòdicament independents que tenen la funció comunicativa bàsica d’interpel·lar algú, és a dir, s’adrecen al receptor per a saludar-lo, captar la seva atenció o donar-li una ordre o assegurar-nos que és la persona amb qui ens volem comunicar, entre altres funcions: Hola, Jaume; Senyora Vidal, bon dia!; Ester, som aquí dalt: que no ens veus?; Vosaltres tres, veniu aquí!; Mare? Soc la Gal·la.GIEC En el transcurs d’una conversa amb diversos interlocutors, els vocatius serveixen per a assenyalar inequívocament el receptor al qual ens adrecem o donem el torn de paraula (I tu, Manel, què hi dius?) o per a comprovar que l’interlocutor està per la conversa (Vosaltres dos, pareu una mica d’atenció!). Tanmateix, el vocatiu tot sovint perd valor apel·latiu i és simplement una marca afectiva o bé de tractament de cortesia o bé del grau de complicitat o confiança existent amb l’interlocutor i del nivell de formalitat de la conversa: Filla, no et preocupis; El seu cafè, senyor. Amb els vocatius no apel·latius, expressem un ventall variat de valors semàntics: crida, admiració, sorpresa, inquietud o enuig, entre d’altres.

Els vocatius poden aparèixer sols (Carles?) o bé acompanyant una oració (Txell, fes bondat) o una interjecció (Au, Joana), i poden coordinar-se entre ells (Senyores i senyors, menuts i grans, benvinguts!; Tu i tu, seguiu-me!).

Des del punt de vista de la categoria sintàctica, els vocatius poden estar formats per diverses menes d’elements nominals, com recull i exemplifica el quadre 8.2.
a) Els vocatius solen correspondre a noms propis de persona, però també poden estar representats per pronoms personals forts de segona persona (tu, vosaltres i les formes de cortesia vostè, vostès, vós): Jaume, vine!; Doctora Rius, acudeixi a la sala d’operacions; Tu, no mengis tant!

b) Hi ha vocatius que designen vincles interpersonals diversos, especialment noms de parentiu, càrrecs i jerarquies (No marxis, tieta!; Professora, tinc un dubte!; Que consti en acta, secretari!) i noms de tractament (senyora, excel·lència, consellera, mossèn).GIEC Els noms de relació i els de tractament poden aparèixer sols o modificant un nom propi, com en doctor Isern, mossèn Reixac, oncle Esteve o senyor Tomàs.

c) Igualment, tenen forma de vocatius certs noms (amor, cuca, dimoniet, rateta, tresor, vida) i adjectius (bonic, bufó, dolç, guapo, maco, petit, preciós) quan són usats amb caràcter afectiu: Gràcies, tresor!; Que t’has perdut, petita? O també expressions utilitzades com a improperi (però que admeten un cert ús afectuós o de complicitat): Que em fas mal, tros de quòniam!; No t’enfadis, tòtil!

Notem, finalment, que els noms home i dona amb forma vocativa han passat a usar-se amb un valor més aviat interjectiu: No t’enfadis, home!; Va, dona, deixa-ho córrer.

d) Poden actuar com a vocatius certs noms col·lectius com canalla, colla, família o gent: Gent, què voleu fer?

Els vocatius admeten certs adjectius i participis com a modificadors (benvolgut, distingit, estimat, present): Benvolguts compatricis, hem d’arribar a un acord; Distingides autoritats, us presento l’informe; Estimada família, brindem!; Amigues aquí presents: gràcies per l’homenatge. També poden aparèixer amb un sintagma preposicional (Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!; Quina alegria, fillet del meu cor!), possessius postnominals (Senyor meu, així és la vida!) o relatius (Amics que m’heu acompanyat fins avui, moltes gràcies!). Els pronoms personals poden dur posposats numerals cardinals (Vosaltres dos, no us baralleu!). En certs casos es pot silenciar el nom del sintagma vocatiu: Benvolguts, brindem!

Els vocatius presenten fortes restriccions pel que fa a la presència de determinants i quantificadors en el sintagma nominal. Els vocatius formats per un nom propi o un nom comú no admeten article (Ai, Irene, com t’enyoro; Dona, no t’enfadis tant), tot i que poden anar introduïts per un possessiu àton si formen part d’una fórmula de tractament (Sa Excel·lència, ens haurà de disculpar). Els demostratius i l’article són possibles amb un complement del nom quan aquest nom és silenciat: Aquests d’aquí davant, sortiu fora; El de la camisa de quadrets, acosta’t; Els que voleu entrar, feu una sola fila.

Actualitzaciˇ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona