9.3 Els adjectius qualificatius



adjectiu
adjectiu adverbial
adjectiu qualificatiu
adjectiu relacional
epítet

Els adjectius qualificatius expressen qualitats de les entitats (concretes o abstractes) i poden usar-se com a modificadors d’un nom (una pantalla gran), com a atributs (Aquella pantalla és gran) o com a predicatius (Trobava gran la pantalla).GIEC

En la majoria de casos, els adjectius qualificatius expressen propietats graduables en una escala que va d’un valor mínim (o zero) a un valor màxim, per mitjà d’un adverbi de grau (molt alt, massa trist, ben tranquil, gens polida, increïblement astut) o de certs sufixos valoratius amb valor quantitatiu (altíssim, baixet, grandàs). Tanmateix, n’hi ha que no admeten gradació, com ara els que indiquen forma geomètrica (quadrat, circular).

Pel fet d’admetre gradació, aquests adjectius poden utilitzar-se en construccions comparatives de diferents tipus o en construccions superlatives. En aquestes construccions, l’adjectiu apareix precedit d’un adverbi de grau comparatiu (més, menys, tan) o d’una expressió numeral del tipus el doble/triple de o la meitat de i seguit d’un complement comparatiu encapçalat, segons els casos, per les conjuncions que o com, o per la preposició de: més alt que tots nosaltres, dues vegades més alt que tots nosaltres, el doble d’alt que tots nosaltres, tan alt com tots nosaltres, el més alt de tots nosaltres.

Els adjectius qualificatius poden expressar propietats inherents o bé propietats contingents o estats. Una propietat inherent és la que no varia o no està delimitada per causa de circumstàncies temporals o aspectuals, com ara absurd, alt, amable, ample, beneit, bo, bonic, burgès, clar, dolç, estrafolari, gran, greu, important, intel·ligent, meravellós, perillós o resistent. Una propietat contingent, en canvi, és el resultat transitori o final d’una acció o procés, com ara content, exempt, fart, furiós, malalt, nu o trist.

També indiquen propietats contingents o estats alguns participis com angoixat, deprimit, enfadat, preocupat o satisfet.

Aquesta diferència semàntica repercuteix en el tipus de verb que admeten aquests adjectius quan fan d’atribut en una oració copulativa. Els que expressen propietats inherents es construeixen normalment amb el verb ser: Això és absurd; No és bonic; És meravellós. En canvi, els adjectius que expressen propietats contingents van amb el verb estar quan el subjecte és animat: Aquell gos sempre estava furiós; Esteu contents? A més, aquests adjectius s’associen típicament amb modificadors aspectuals com ja, encara, una vegada, durant dues hores o sempre, o amb verbs que indiquen resultat o duració (quedar o quedar-se, restar, romandre, anar, caure, continuar, seguir) o resultat final d’un procés (acabar): Encara està enfadada; Ha estat malalt {des de l’estiu / durant tres setmanes}; Acabareu molt cansats. n

Els adjectius que expressen propietats contingents poden fer la funció de predicatius: Els excursionistes van arribar cansats, però molt satisfets. No podríem dir, però, Els excursionistes van arribar intel·ligents i amables, perquè aquests adjectius expressen propietats inherents.

Diversos adjectius admeten la doble perspectiva i poden expressar propietats inherents o contingents segons els casos. Podem dir La teva germana és (una persona) {quieta / massa impacient / molt alegre / desinhibida}, en què els adjectius indiquen una propietat inherent, o bé La teva germana (avui) està {quieta / una mica impacient / bastant alegre / desinhibida}, en què els adjectius indiquen una propietat contingent. Altres adjectius poden tenir valor duratiu o permanent segons si s’apliquen a subjectes animats o inanimats. Així, diem La camisa és vermella, en què l’adjectiu expressa una propietat inherent, però L’avi està molt vermell, en què expressa una propietat contingent. En algun cas, a més, l’adjectiu té significats diferents segons que aparegui amb un verb duratiu o amb el verb ser. Així, podem tenir Aquesta moto està bruta ('s’ha embrutat') o bé Aquesta moto és bruta ('perd molt oli, etc.').

Els adjectius qualificatius també es poden classificar atenent a les seves característiques lèxiques. Podem diferenciar els de dimensió (alt/baix, ample/estret, profund/superficial), de posició (anterior, elevat, oblic), de velocitat (ràpid/lent, veloç), d’edat (antic, etern, passat, septuagenari), de color (groc, blau marí, verd ampolla) i de forma (quadrat, tortuós, triangular). Hi ha també adjectius qualificatius que expressen propietats relacionades amb el caràcter (afectuós, caut, fidel, llest, nerviós, tossut), amb l’avaluació que mereix a l'emissor (absurd, amè, bonic, dolent, pobre, satisfactori) o amb el gust, el tacte, l’olfacte, etc. (àcid, afruitat, raspós).GIEC

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona