9. L'adjectiu i el sintagma adjectival

9.6 El sintagma adjectival



Els adjectius formen un sintagma adjectival tots sols, com content en Se’l veia content, o bé acompanyats de certs modificadors, com en molt content de la feina, en què l’adjectiu content apareix modificat per l’adverbi de grau molt, que funciona com un especificador, i el sintagma preposicional de la feina, que fa de complement. La taula 9.1 recull els constituents principals del sintagma adjectival.

Taula 9.1
Constituents del sintagma adjectival


a
) Els especificadors de l’adjectiu el precedeixen i el quantifiquen (ben bonic, molt més blanca, increïblement divertit) o li aporten algun significat adverbial (una situació probablement irreversible, una decisió dubtosament legal). En la majoria de casos són adverbis que introdueixen diferències de grau d’un adjectiu qualificatiu. Formen part d’aquest grup tant els adverbis quantitatius (molt, poc, gens, prou, ben, etc.) com altres adverbis de grau (totalment, completament, etc.) o la locució d’allò més: molt eixut, molt poc atent, prou tranquil, bastant probable, ben simpàtica, completament infeliç, d’allò més interessant (o també interessant d’allò més).

Els adjectius relacionals no admeten especificadors de grau ni complements, i poden ser especificats només alguns dels adverbials, sobretot els de manera, alguns dels modals i molt pocs dels locatius (temporals o espacials) i aspectuals: una resposta {poc dura / ben ràpida / molt dissortada}, una actuació molt necessària, una època més propera, una queixa massa freqüent.

Certs adverbis de grau poden ser modificats per un altre adverbi i, per tant, és possible que l’adjectiu qualificatiu aparegui precedit de dos adverbis. És el cas de poc, que és modificable per molt, bastant o ben (un pare molt poc indulgent, uns comentaris bastant poc afortunats, una resposta ben poc convencional), o dels adverbis de grau comparatiu, que admeten un altre adverbi de grau (molt menys interessant, incomparablement més preparat, extraordinàriament més ràpid). Notem, encara, la possibilitat que l’adverbi no incideixi sobre l’adverbi i aparegui entre aquest i el nom: unes idees no prou innovadores, una proposta no gaire interessant, una persona (no) gens treballadora. En el darrer cas, l’adverbi no és optatiu pel fet que gens ja té un valor negatiu.

Més esporàdicament, també poden funcionar com a especificadors de l’adjectiu els adverbis i locucions adverbials modals (una trobada segurament inútil, unes propostes tal vegada necessàries), els de manera (una resposta tristament inevitable, una persona agradablement serena, un pis inexplicablement brut) i els aspectuals (una persona sempre alegre, unes propostes habitualment encertades).

b) Només alguns adjectius admeten complements (fidel a l’empresa, divisible per set).GIEC Un adjectiu com apte, per exemple, fa referència a la capacitat de fer alguna cosa i reclama un complement que indiqui la cosa en què recau aquesta capacitat (apte per {al treball / als estudis}); de la mateixa manera, un adjectiu com visible es pot usar amb un complement que designi el lloc des d’on té validesa la propietat expressada (visible des de molt lluny). A vegades l’exigència d’un complement deriva simplement de la naturalesa de l’adjectiu, sense cap altra raó (És al·lèrgic a la pols; És una persona fidel als seus principis), però en molts casos l’adjectiu hereta el règim del verb del qual deriva: un accident atribuïble a la boira (cf. L’accident s’atribueix a la boira); El número 24 és divisible per 8 (cf. El número 24 es divideix per 8).

El complement d’un adjectiu qualificatiu en restringeix el significat. Generalment, correspon a un sintagma preposicional, excepte en els casos en què admet una expressió aspectual com a modificador: un acord renovable {cada dos anys / sempre que ho considereu oportú}. Convé destacar, a més, que un adjectiu pot dur més d’un complement: La platea era plena de gent fins a la fila trenta.

 

apartat següent


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona