10.3.1 Forma i variants de l'article definit



article
article definit
article indefinit
article personal

Morfològicament, l’article definit presenta variació de gènere i nombre (el, la, els, les) i en el singular pot adoptar formes sil·làbiques (el, la) o asil·làbiques (l’). D’altra banda, cal notar que, en determinats parlars, l’article definit presenta altres formes diferenciades. Es tracta de l’anomenat article baleàric o salat (es, sa, so, ses, sos), molt viu en els parlars baleàrics, i de les formes lo i los de l’article definit masculí, pròpies de la llengua antiga i que s’han mantingut sobretot en alguns parlars nord-occidentals, en algunes comarques valencianes i en alguerès.

a) Els articles masculí i femení singulars adopten forma asil·làbica (l’) quan poden constituir una única síl·laba amb la vocal inicial del mot següent, és a dir, quan precedeixen un mot començat per un so vocàlic (gràficament, una vocal precedida o no de la lletra h muda): l’avi, l’àvia, l’estel, l’època, l’Helena, l’imperi, l’hivern, l’índia, l’hípica, l’ombra, l’hort, l’univers, l’ungla, l’hulla (però el iode, el ualabi, la iarda, la hiena, perquè el so representat per i o u no és vocàlic sinó consonàntic).OIEC Davant d’un mot començat per i o u àtones (precedides o no de la lletra h muda), l’article femení no s’apostrofa, ja que en aquest cas la a de l'article pot formar diftong amb la vocal posterior: la intel·ligència, la història, la universitat, la humitat. n

També s’apostrofen els articles masculí i femení singulars davant de sigles que es lletregen i comencen amb un so vocàlic, tret que la sigla sigui femenina i comenci per i o u (l’ADN, l’FBI, l’AP-7, l’FM, però la UGT, la ITV), i davant de mots abreujats que, si estiguessin desplegats, també s’apostrofarien (l’Hble. Sr. Conseller, l’Excma. Sra. Presidenta). No s’apostrofen, en canvi, davant de h en estrangerismes quan el so que representa la h és consonàntic: el hòlding, el hàmster, el hawaià, la haima, la Helen. Tampoc no s’apostrofen davant de les paraules usades metalingüísticament (El hola de l’Albert ha sigut més aviat fred) i el femení no s’apostrofa davant dels noms de les lletres (La ela és la dotzena lletra de l’alfabet català) i d’algunes paraules: la una (hora), la ira, la host. n

A més, l’article masculí singular s’apostrofa davant de xifres (aràbigues o romanes) que es pronuncien amb un so vocàlic inicial (l’1 de febrer, l’XI Simposi de Ciències Socials) i davant de manlleus no adaptats començats per s seguida de consonant (l’statu quo, l’sfumato). n OIEC 

b) Els articles masculí singular i masculí plural es contrauen amb les preposicions a, de i per i el mot ca (‘casa’) si no poden formar síl·laba amb el mot següent: al metge, del metge, pel metge, cal metge; als metges, dels metges, pels metges, cals metges.OIEC Notem que l’article singular, tant si és femení com si és masculí, no es contrau sinó que s’apostrofa si la paraula següent comença per un so vocàlic (precedit o no de la lletra h muda): a l’hort, de l’època, per l’estil, ca l’Amat. Tampoc no es contrau l’article masculí quan forma part d’un nom propi, excepte en el cas dels noms propis geogràfics: Està subscrit a «Els Marges»; És una versió moderna de «Els tres porquets», però Ha comprat una casa al Clot. n OIEC En el cas dels noms propis estrangers no adaptats, si l’article de la llengua original comença per vocal, es manté intacte i, en el cas de de, és la preposició la que adopta una forma asil·làbica (la ciutat d’El Paso, l’estil d’El Greco).

A més de les formes apostrofades i contractes, l’article masculí (singular o plural) també pot pronunciar-se com a forma asil·làbica si la paraula anterior acaba en vocal. En aquest cas, amb tot, l’elisió de la vocal no té repercussions gràfiques, com s’indica en els exemples següents, en què la vocal elidida en la pronúncia apareix entre parèntesis: No vol que ho sàpiga (e)l seu pare; El seu germà vindrà a la festa, però no (e)l seu cosí; No vol que (e)ls seus amics ho sàpiguen.

c) L’article baleàric, també anomenat article salat, és una variant formal de l’article definit amb un radical amb s en lloc del radical amb l propi de l’article general. En singular presenta formes sil·làbiques (es ca, sa taula) o asil·làbiques (s’armari, s’ànima), enfront del plural, que només en té de sil·làbiques (es cans, es armaris, ses taules, ses ànimes). A més, en masculí hi ha les variants so i sos quan segueix la preposició amb (S’ha fet un tall amb so ganivet; No juguis amb sos ganivets). L’article salat s’apostrofa en les mateixes condicions que s’han apuntat per a l’article definit (s’avi, s’habitació, s’ungla, s’illa)OIEC i també té contraccions semblants (as metge, des metge, pes metges, cas metges). n OIEC

L’article salat s’utilitza en els parlars baleàrics i, en menor grau, en altres zones, com ara en el parlar d’alguns indrets de la Costa Brava o a Tàrbena (Marina Baixa). Els dos paradigmes, el de l’anomenat article general i el de l’anomenat baleàric o salat, conviuen a les Illes Balears. L’article baleàric és propi dels registres menys formals de la llengua oral. En els registres formals, sobretot en la llengua escrita, a les Balears sempre s’ha usat l’article general. L’ús de l’article general o del salat depèn, doncs, del context i del registre emprat. n

Cal tenir en compte que hi ha noms que en tots els registres van amb l’article general i no pas amb l'article baleàric o salat. Són, entre altres: els noms de les hores (les tres i cinc), els noms que formen part d’expressions temporals (al punt, a l’hora de la mort, la setmana que ve, l’any 2009, l’endemà), els noms que expressen entitats úniques en el nostre món immediat (la mar, el cel, la casa, la seu, el papa), els punts cardinals (el nord, el sud), els noms que expressen conceptes relacionats amb la religió (l’altar, el dimoni, el Ram), així com els noms que formen part d’expressions de manera (a l’alça, a les fosques, a l’engròs), de lloc (a la dreta, a l’esquerra) o d’expressions relacionades amb l’activitat marinera (pescar al fil, anar a la vela, a la deriva).

Semblantment, hi ha topònims baleàrics que no tenen l’article salat: la Mola (Formentera), la Marina (Eivissa), Maria de la Salut (Mallorca), la Clota (Menorca).

d) En alguns parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona, en tortosí, en alguerès i en algunes comarques valencianes es mantenen en la parla espontània les formes antigues de l’article masculí lo i los: lo cap, lo matí, lo iode, los amos, los pobles, los fills. Aquestes formes s'eviten en els registres formals. Cal tenir en compte que l’article masculí singular lo adopta la forma asil·làbica (l') i s’apostrofa en les mateixes condicions que les de l’article definit general (l’amic, l’humor). Semblantment, tant l’article masculí singular com el plural presenten les mateixes contraccions: al metge, del metge, pels metges, cals metges. n

Les formes clàssiques de l’article són visibles en alguns topònims, com en Canet lo Roig.

Actualització: 29/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona