10.3.2 L'article davant de noms propis



article
article definit
article indefinit
article personal

Els noms propis són inherentment definits i s’empren quan l'emissor pressuposa que el receptor identificarà el referent. Tot i aquest caràcter definit, en la majoria de parlars els noms propis de persona van introduïts generalment per un article singular, que pot prendre flexió femenina o masculina. També porten article alguns noms geogràfics.

a) Precedint un nom propi de persona, es poden usar les formes de l’article personal (en, na, n’) o bé les de l’article definit (el, la, l’).

L’article personal prové dels vocatius llatins domine i domina i en la llengua antiga s’usava com a forma de tractament amb el valor de ‘senyor, senyora’. Modernament s’ha usat alguna vegada amb el valor originari de tractament, sobretot amb noms de personatges històrics i normalment en majúscula (el rei En Jaume). Es tracta, però, d’un ús arcaïtzant.

L’ús de l’article i la forma emprada depèn del parlar i del context d’ús. En la major part dels parlars de Catalunya, s’empra l’article definit amb els noms femenins i amb els masculins començats per vocal (He parlat amb la Joana, l’Antònia, l’Ignasi, la Costa i l’Aguiló); en els masculins començats per consonant són possibles tant l’article personal (en) com el definit (el): en Tomeu o el Tomeu, en Cruells o el Cruells. n El baleàric, en canvi, empra els articles personals en tots els casos: He parlat amb na Joana, n’Antònia, en Tomeu, n’Ignasi, na Costa i n’Aguiló. En els parlars valencians, en alguns parlars de la Franja i en tortosí, no se sol emprar l’article amb els noms de persona (He parlat de Roser i Vicent).

b) Cal tenir en compte que, en els registres formals, en tots els parlars se sol prescindir de l’article davant dels noms de personatges públics o històrics: Prat de la Riba impulsà la creació de la Biblioteca de Catalunya; Pompeu Fabra morí el dia de Nadal del 1948; Hem escoltat la «Folia daliniana» de Montsalvatge. Davant de noms propis estrangers, bíblics, mitològics, d’escenaris molt allunyats o de mons imaginaris, no s’empra normalment l’article (Wilhelm Meyer-Lübke, Moisès, Èdip, Xahrazad), fora que vagin modificats per un adjectiu prenominal (el dissortat Èdip) o per certs complements restrictius (El Salvador Espriu que jo vaig conèixer no corresponia a la seva imatge tòpica), cas en què es comporten com si fossin noms comuns. n

Tanmateix, no és estrany l’ús de l’article (personal o definit) davant de noms de personatges públics, en contextos en què es vol mostrar familiaritat o informalitat: en Coromines, en Joan Fuster, na Maria Antònia Salvà, la Rodoreda, la Víctor Català. Si el nom propi va precedit d’un nom d’ofici, de càrrec o de parentiu, porta l’article propi dels noms comuns: la doctora Ribes, l’alcalde Robert, l’oncle Bartomeu. Pel que fa als noms de tractament, alguns porten l’article definit i d’altres no: la senyora Enriqueta, mossèn Joan Serra, sor Mercè, (el) mestre Fabra. L’article, d’altra banda, no és possible si el nom propi és un vocatiu (Ja saps, Teresa, com t’enyorem).

c) Hi ha noms propis geogràfics que van precedits d’un article definit. Els noms de les poblacions, generalment, van sense article definit, tot i que n’hi ha que en duen, com en el cas de els Torms, les Preses, l’Hospitalet de Llobregat, la Nucia o es Castell, o de certes ciutats estrangeres (la Meca, el Caire, la Haia). També porten article definit els noms de comarques, amb l’excepció de la comarca d’Osona, i de rius (la Noguera, els Ports, l’Ebre, la Muga, el Xúquer); en canvi, els dels cims i muntanyes poden dur-ne (el Puigcampana, la Galera) o no (Montserrat, Rocacorba).

Pel que fa als noms de països i regions, l’article definit no sol formar part del nom (llevat de casos com El Salvador) i és prescindible en llistes o en mapes. En canvi, usats dins un text n’hi ha que no admeten l’article (Andorra, Catalunya, Espanya, Itàlia, Turquia), n’hi ha que l’admeten optativament (Tornen {d’Argentina / de l’Argentina}) i n’hi ha d’altres que l’exigeixen (el Marroc, l’Índia, el Txad, el Vaticà): Han ampliat la presència en diversos països: la Gran Bretanya, Grècia, el Marroc, El Salvador i (l’)Argentina i també han obert seus a Etiòpia i el Txad.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona