10.3.4 Valor ponderatiu de l'article el i construccions equivalents



article
article definit
article indefinit
article personal

Un sintagma nominal definit pot rebre una interpretació ponderativa i encapçalar una oració exclamativa directa o indirecta: Els diners que ha guanyat, amb aquesta novel·la, i els que guanyarà! (‘quants diners que ha guanyat i quants que en guanyarà’); És increïble els països que heu visitat (‘quins/quants països que heu visitat’). En aquesta darrera oració, es fa patent que els països és el complement del verb visitar i apareix davant de tot de la subordinada pel fet de ser un element ponderatiu. Per aquesta raó, el sintagma els països no concorda amb el predicat de la principal (és increïble). Un sintagma nominal que no sigui introduït per un article definit no pot rebre interpretació ponderativa.

Un sintagma nominal definit exclamatiu pot dur implícit el nom si queda sobreentès pel context: Les (amistats) que ha perdut pel seu mal caràcter! Hi ha, però, alguns casos en què no és fàcil restituir el nom, com en Mare meva, la que s’ha armat!, en què s’interpreta que s’ha produït un enrenou o un daltabaix. No és genuïna, i per tant no és acceptable, l’expressió «la + de + nom» amb valor ponderatiu (La de vegades que hi he anat! en lloc de La quantitat de vegades que hi he anat! o Les vegades que hi he anat!). n

La forma de l’article definit el seguit de la conjunció que pot tenir valor ponderatiu, sense que sigui possible afegir-hi cap nom. És una construcció molt productiva que pondera una característica d’una situació. Així, pot ponderar la qualitat o la quantitat: El que sap, el teu germà! (‘quantes coses’ o ‘quines coses’); Déu-n’hi-do (d)el que guanya, el director d’un banc! (‘quantitat’); Amb el que escriu/llegeix/compra! (‘quantitat’ o ‘mena’). En l’oració El que són les coses! (‘com són’) es pondera la manera de ser de les coses. L’expressió el que també pot encapçalar una oració subordinada exclamativa: M’admira el que sap/guanya/pesa, el teu germà!; No et pots imaginar el que {corre / lamenta la teva mala sort}.

Per a ponderar a la baixa, més que no pas la construcció el poc que, es fan servir marcadors exclamatius com que o si acompanyant poc (Que poc que menges!; Si que menges poc!) o l’adverbi de quantitat poc modificat per tan: Em sorprèn que dormis tan poc; Dorms tan poc! Per a ponderar a l’alça, no utilitzem el molt que sinó adverbis de quantitat com tant (Tant que treballa!) o marcadors exclamatius sovint acompanyats de la perífrasi arribar a (Si/Que arriba a treballar, aquest home!).

En els registres informals, trobem la forma lo per a l’article masculí amb valor ponderatiu per influència forana. En els registres formals, aquest ús s’evita amb qualsevol dels diversos recursos que ens ofereix la llengua quan es tracta d’emfatitzar una característica d’una situació, com ara els marcadors exclamatius (Com menges!; Que ben alimentats que esteu!; Quant que la vas estimar!; Si que endrapeu!), a més de la forma el amb valor ponderatiu (El que arribaven a menjar quan eren adolescents!). n

Notem que l’article no s’usa per a ponderar adjectius o adverbis. En aquests casos, disposem de marcadors exclamatius, com que, si, com o tan: Que petita que és!; Que tard que és!; Déu-n’hi-do si és alt!; Com és de petita!; I tan pobres com som!


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona