10.4 L'article indefinit



article
article definit
article indefinit
article personal

L’article indefinit és un determinant que permet interpretar com a informació nova en el discurs el sintagma nominal que encapçala. Així, l'emissor usa un sintagma nominal indefinit quan considera que el receptor no coneix l’entitat o l’individu que té previst fer aparèixer en el discurs: He consultat un especialista de Barcelona. Aquest article concorda amb el nom que modifica: un abric, una jaqueta, uns abrics, unes jaquetes.

Hi ha una relació estreta entre l’article indefinit i els quantificadors indefinits. Les formes singulars un i una, a més, estableixen correlació amb els quantificadors numerals cardinals dos i dues, tres, etc.

Com en el cas dels articles definits, el sintagma nominal encapçalat per article indefinit pot dur el nom sobreentès: No sé si encarregar-ho a l’electricista del barri o a un que ho fa molt bé de preu. En aquesta oració, el nom que és el nucli del segon sintagma nominal de la coordinació és el·líptic. Ara bé, si el nom és el·líptic o està dislocat, l’article indefinit no pot aparèixer sol, sinó que necessita que el sintagma vagi amb una oració de relatiu o un sintagma preposicional: Té molts amics, però sempre ve amb un {que té el cabell arrissat / de la seva edat}. També pot aparèixer amb un sintagma adjectival, encara que en aquest cas la preposició partitiva de enllaça l’article i el modificador adjectiu: Sempre ve amb un de molt simpàtic. Si el sintagma nominal indefinit fa la funció de complement directe o de subjecte de verb inacusatiu en posició postverbal, aleshores el pronom partitiu en representarà el nom que el context discursiu permet no repetir: En veig unes de petites; N’ha caigut una de molt grossa, de pedra.

Els adjectius que tenen un correlat nominal es comporten diferentment del nom quan van acompanyats de l’article indefinit: la preposició de enllaça el determinant amb els elements usats com a adjectius. Així, hi ha un contrast molt clar entre una jove i una de jove, un vermell fosc i un de vermell fosc, un calmant i un de calmant. La mateixa diferència de comportament és visible amb certs quantificadors: No et donaren cap laxant; De xarop, no te’n donaren cap de laxant. En el primer cas, laxant només pot ser un nom, i en el segon, només pot ser un adjectiu.

L’article indefinit, a més d’indicar que el sintagma que encapçala és informació nova, pot encapçalar construccions de caràcter partitiu (una gran part de les lesions medul·lars; un munt de serradures), generalment en singular.GIEC També pot tenir un valor ponderatiu amb noms no comptables (acompanyats d’un complement o pronunciats amb una entonació suspesa) o amb noms provinents d’infinitius o d’adjectius que tenen sentit pejoratiu: Fa una calor que ofega (i també Fa una calor...); Té una gana que esparvera (i també Té una gana...); Ets una insensata; Té un mirar que espanta. Igualment, pot expressar una predicació atributiva a través d’un nom: una meravella de marit, un suplici de reunió, una bogeria de projecte.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona