15.2 Les preposicions tòniques locatives



locuciˇ prepositiva
preposiciˇ de relaciˇ espacial
preposiciˇ t˛nica

Les preposicions tòniques locatives indiquen localització i, d’acord amb aquest valor, s’usen amb un significat parafrasejable per ‘situat a la part de’: Es troba {davant la porta / sota la taula / damunt la cadira / dins la capsa}. Alguns d’aquests locatius, a més, també poden assenyalar direcció: Entreu dins l’habitació; Sortiu fora de casa. Entre les locatives, destaca el grup de les preposicions de relació espacial, que assenyalen distincions locatives de caràcter contrari, relacionades amb diferents eixos espacials; per exemple, davant s’oposa a darrere en l’eix horitzontal.

La majoria de preposicions locatives es relacionen amb adverbis de relació espacial que, com a tals, no van seguits de cap complement i indiquen destinació (Anava amunt/avallMireu avant). Des del punt de vista formal, les preposicions davant, darrere, damunt i davall, que comencen per d-, es corresponen amb adverbis començats per a- (avant, arrere, amunt, avall). En altres casos, es relacionen amb formes secundàries amb de- (dessobre, dessota, defora, dedins, devora).

A diferència de les preposicions de relació espacial, les preposicions locatives arran, arreu, enfront, enmig/entremig i entorn no estableixen oposicions binàries, però tenen un comportament sintàctic pròxim o equiparable al de les preposicions de relació espacial: Hem aparcat el cotxe enfront de la casa; Aparca enfront/enmig; Ha viatjat arreu del món.

En el quadre 15.2 es classifiquen semànticament les preposicions locatives i s’apunten algunes de les seves característiques sintàctiques més rellevants.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona