Les preposicions tòniques locatives indiquen localització i, d’acord amb aquest valor, s’usen amb un significat parafrasejable per ‘situat a la part de’: Es troba {davant la porta / sota la taula / damunt la cadira / dins la capsa}. Alguns d’aquests locatius, a més, també poden assenyalar direcció: Entreu dins l’habitació; Sortiu fora de casa. Entre les locatives, destaca el grup de les preposicions de relació espacial, que assenyalen distincions locatives de caràcter contrari, relacionades amb diferents eixos espacials; per exemple, davant s’oposa a darrere en l’eix horitzontal^⇒.

La majoria de preposicions locatives es relacionen amb adverbis de relació espacial que, com a tals, no van seguits de cap complement i indiquen destinació (Anava amunt/avall; Mireu avant)^⇒. Des del punt de vista formal, les preposicions davant, darrere, damunt i davall, que comencen per d-, es corresponen amb adverbis començats per a- (avant, arrere, amunt, avall). En altres casos, es relacionen amb formes secundàries amb de- (dessobre, dessota, defora, dedins, devora).

A diferència de les preposicions de relació espacial, les preposicions locatives arran, arreu, enfront, enmig/entremig i entorn no estableixen oposicions binàries, però tenen un comportament sintàctic pròxim o equiparable al de les preposicions de relació espacial: Hem aparcat el cotxe enfront de la casa; Aparca enfront/enmig; Ha viatjat arreu del món.

En el quadre 15.2 es classifiquen semànticament les preposicions locatives i s’apunten algunes de les seves característiques sintàctiques més rellevants.