15.2.1 Classificació semàntica de les preposicions locatives



locució prepositiva
preposició de relació espacial
preposició intransitiva
preposició intransitiva
preposició tònica

Com hem dit, les preposicions de relació espacial indiquen distincions locatives relacionades amb diversos eixos espacials.

a) Les preposicions davant i darrere indiquen, respectivament, anteposició o posposició respecte d’un punt de referència expressat pel complement de la preposició, que pot anar introduït per la preposició de: Ja érem davant/darrere (de) l’església; No vull que aneu davant/darrere meu. També tenen el valor temporal corresponent (M’ho diu un dia darrere l’altre; Va arribar davant meu ‘abans que jo’) i altres valors figurats (Qui hi ha davant/darrere aquest projecte? o Qui hi ha a/al davant/darrere d’aquest projecte? ‘en suport o dirigint-lo’; No us preocupeu: tenim tota l’assemblea (a/al) darrere ‘a favor’). A més, les preposicions davant i darrere admeten l’elisió del complement: Passeu (a/al) davant; Trobaràs el paquet darrere.

Rere equival a darrere, però té un ús més reduït, no admet l’elisió del complement i l’introdueix d’una manera directa, sense de: Ho trobaràs rere la taula.

b) Les preposicions sobre i sota indiquen localitzacions físiques oposades en l’eix vertical: respectivament, posició respecte a allò que està més baix o més alt, mantenint-hi contacte o no. Les preposicions damunt i davall signifiquen, respectivament, el mateix que sobre i sota (El llum és {sobre / damunt (de)} la taula; Feia migdiada {sota davall (de)} la figuera), però davall és viu només en alguns parlars (sobretot baleàric i valencià) i alterna amb sota en certs contextos, sobretot en sentit físic estricte: davall/sota l’arbre. En altres contextos, l’ús de davall en comptes de sota resulta forçat: El país es troba sota el seu poder absolut (en comptes de El país es troba davall el seu poder absolut).

D’altra banda, sobre i sota només es poden usar sense complement explícit precedides d’una altra preposició, generalment a, o d’un adverbi demostratiu: Ho vam trobar {damunt / davall / a sobre / a sota}; Aquí sobre/sota hi ha el que necessites.

Les preposicions sobre i sota presenten també altres valors diferents dels estrictament locatius, que reflecteixen les idees de superioritat o prevalença o d’inferioritat, sotmetiment, etc.: Els nostres drets han de prevaler sobre els costums locals; Va patir molt sota la influència d’aquell cap de secció. Sobre indica també la matèria d’un escrit, discurs, congrés, etc.: Avui parlarem sobre economia. En tots aquests usos, sobre i sota s’utilitzen necessàriament amb complement i el seleccionen directament, sense de.

D’altra banda, a sobre i l’equivalent en valencià damunt, presenten també un valor quantificador additiu equivalent a a més a més: La feina m’ha tingut desconnectat de vosaltres durant mesos i, {a sobre / damunt}, m’he trencat un braç. Amb aquest valor, sobre i damunt admeten oracions d’infinitiu o oracions amb el verb en forma finita: {A sobre / Damunt} de no escoltar-me, encara diu que no li ho he explicat; {A sobre / Damunt} que no cobrem, encara els hem de fer bona cara.

c) La preposició dalt indica situació o direcció a la part alta o superior d’un objecte i el seu significat sol superposar-se al de damunt o sobre: Fa vint anys pujàvem (a) dalt dels arbres amb molta facilitat; Ves-te’n allà dalt. Pot usar-se sense complement explícit, precedida o no de la preposició a o d’un adverbi demostratiu, i es pot reforçar amb l’afegit de tot: Són (a) dalt; Ha deixat la bossa allà dalt; Vam pujar (a) dalt de tot del campanar.

Baix és l’invers semàntic de dalt, però, a diferència d’aquest, s’usa com a adverbi: Són/Ves (a) baix. Per tant, si hi ha complement, només es pot usar sota (o davall, segons els parlars): Les trobaràs sota (de) l'aigüeran

d) Les preposicions dins, dintre i fora indiquen situació o direcció a l’interior o l’exterior d’un espai, respectivament, amb accepció física o figurada. Aquestes preposicions poden usar-se amb un complement introduït opcionalment per la preposició de o sense complement explícit: Aquestes espècies són molt difoses dins/dintre (de) la nostra comarca; Posa-ho (a) dins/dintre; Fora de les nostres fronteres no és gaire coneguda; Treu-ho (a) fora. Les preposicions dins i dintre indiquen també un període temporal durant el qual o abans del final del qual s’ha d’acomplir un fet: He de lliurar les fotografies dins/dintre (d’)una setmana. Amb un sentit més abstracte, dins, dintre i fora assenyalen, respectivament, inclusió o pertinença (estar dins la legalitat, l’ordre dels passeriformes dintre la classe dels ocells) i exclusió o privació (Fora d’aquests casos, els aliments no solen ser reclamats judicialment; Es captingué com un home fora de seny). Cal notar, a més, que dins és més freqüent que dintre en sentit figurat (Sempre sembla perdut dins del seu món interior).

e) Les preposicions prop, lluny i vora indiquen proximitat (prop, vora) o llunyania (lluny) en l’espai, amb altres valors més o menys figurats: Viuen prop/lluny de casa; Viuen molt a prop d’aquí; Tenen una casa vora el molí vell; Va arribar {vora / prop de} {migdia / les onze}. Amb un valor metafòric, el complement de prop i lluny pot ser un infinitiu introduït per de: Ens trobàvem prop/lluny de poder signar l’acord.

A més dels valors estrictament locatius, prop de i vora poden actuar com a modificadors d’un quantificador numeral: Hi van assistir {prop de / vora} cinquanta socis.

Prop i lluny, a diferència de vora, poden usar-se sense complement explícit: Viu molt lluny; Va deixar el telèfon (a) prop. En l’ús intransitiu, vora pren la forma a la vora (o de la vora, per la vora, etc.): Ja són molt {a prop / lluny / a la vora}.

Amb un ús menys freqüent, hi ha les preposicions deçà i dellà. Aquests locatius tenen valor díctic i indiquen localització respecte a l’entitat designada pel complement explícit o implícit, però situant-la al cantó de la persona que parla (deçà) o al cantó oposat (dellà): Els uns eren deçà el riu; els altres, dellà. Com ocorre amb altres preposicions intransitives, també donen lloc a locucions prepositives amb al (Al deçà de la muntanya hi ha una pineda ‘en aquesta banda de la muntanya, més cap aquí’; Eren al dellà de la muntanya ‘a l’altra banda, més enllà de la muntanya’).

f) La preposició arran té el significat de ‘gairebé tocant, fregant (un objecte)’ o ‘al mateix nivell’ i pot usar-se amb un complement introduït per la preposició de: Les orenetes volen sovint arran de terra; Va passar arran meu (o Em va passar arran). Amb el primer valor s’usa també intransitivament: Porta els cabells tallats molt arran; Ves seguint aquesta línia ben arran.

A més del significat locatiu, també té un valor causal parafrasejable per ‘com a conseqüència, de resultes (d’un fet)’, en aquest cas sempre amb el complement explícit: Arran de la Guerra Civil no ens hem parlat mai més; Van revisar els llibres de text arran del fet que un diari hi denunciés idees feixistes.

g) La preposició arreu té generalment el valor de ‘pertot’ i pot anar precedida d’una preposició seguida de tot o aparèixer duplicada (amb un valor emfàtic): Hi havia gent d’arreu; Ho he vist pertot arreu; Hi havia gent a tot arreu; Ho he vist arreu arreu. Com mostren els exemples anteriors, normalment s’usa sense complement encara que també l’admet, introduït per la preposició de: Aquest art es difondrà arreu del món.

h) Les preposicions enmig i entremig indiquen interposició o intercalació d’un element entre dos o més termes o en una sèrie o bé poden insinuar la idea de barreja o confusió: Enmig/Entremig de la gentada de gormands es veien cares cèlebres; L’obra té dos actes, amb un descans enmig/entremig. Com mostren els exemples anteriors, poden usar-se amb un complement introduït amb la preposició de o sense complement explícit.

Enmig també pot designar una localització medial o central en un espai (Es van estirar enmig de la carretera) o més inconcreta també amb relació a un espai (El refugi és enmig de la muntanya), mentre que entremig expressa un punt intermedi (Tenia una manera de mirar-lo entremig dels ulls que el vencia), una intersecció (Ens trobem entremig del misticisme i la ciència) o un trajecte que travessa un espai més o menys per la meitat (La carretera avança entremig del bosc) o que passa entre un grup de persones o coses (El ciclista va passar entremig dels corredors).

i) Les preposicions enfront i entorn indiquen posició. Enfront té el valor de ‘davant per davant de, enfrontant-se a’, tant en un sentit físic com metafòric, i pot usar-se amb un complement introduït per la preposició de o sense complement, en aquest cas sovint precedida d’un adverbi demostratiu: Es van asseure l’un enfront de l’altre; Era enfront nostre; L’etnòleg enfront de les identitats nacionals; Viu aquí enfront. No és acceptable l’ús de front a amb el valor de enfront de. n

La preposició entorn (i la variant a l’entorn) té el valor de ‘al voltant de’, amb sentit físic o figurat. S’usa sovint precedida de tot, especialment amb la variant a l’entorn, i amb el complement implícit, però també es pot usar amb un complement introduït per la preposició de: Van situar les tropes (tot) {entorn / a l’entorn}; Van situar les tropes {entorn / a l’entorn} del castell; Van discutir d’aquest tema fins {entorn / a l’entorn} de mitjanit.

Entorn també pot indicar quantitat aproximada amb sintagmes nominals amb quantificador numeral: Entorn de dues lliures.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera edició - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona