15.2.1 Classificació semàntica de les preposicions locatives



locuciˇ prepositiva
preposiciˇ de relaciˇ espacial
preposiciˇ intransitiva
preposiciˇ t˛nica

Com hem dit, les preposicions de relació espacial indiquen distincions locatives relacionades amb diversos eixos espacials.

a) Les preposicions davant i darrere indiquen, respectivament, anteposició o posposició respecte d’un punt de referència expressat pel complement de la preposició, que pot anar introduït per la preposició de: Ja érem davant/darrere (de) l’església; No vull que aneu davant/darrere meu. També tenen el valor temporal corresponent (M’ho diu un dia darrere l’altre; Va arribar davant meu ‘abans que jo’) i altres valors figurats (Qui hi ha davant/darrere aquest projecte? o Qui hi ha a/al davant/darrere d’aquest projecte? ‘en suport o dirigint-lo’; No us preocupeu: tenim tota l’assemblea (a/al) darrere ‘a favor’). A més, les preposicions davant i darrere admeten l’elisió del complement: Passeu (a/al) davant; Trobaràs el paquet darrere.

Rere equival a darrere, però té un ús més reduït, no admet l’elisió del complement i l’introdueix d’una manera directa, sense de: Ho trobaràs rere la taula.

b) Les preposicions sobre i sota indiquen localitzacions físiques oposades en l’eix vertical: respectivament, posició respecte a allò que està més baix o més alt, mantenint-hi contacte o no. Les preposicions damunt i davall signifiquen, respectivament, el mateix que sobre i sota (El llum és {sobre / damunt (de)} la taula; Feia migdiada sota/davall (de) la figuera), però davall és viu només en alguns parlars i alterna amb sota en certs contextos, sobretot en sentit físic estricte: davall/sota l’arbre. En altres contextos, l’ús de davall en comptes de sota resulta forçat: El país es troba sota el seu poder absolut (en comptes de El país es troba davall el seu poder absolut).

D’altra banda, sobre i sota només es poden usar sense complement explícit precedides d’una altra preposició, generalment a, o d’un adverbi demostratiu: Ho vam trobar {damunt / davall / a sobre / a sota}; Aquí sobre/sota hi ha el que necessites.

Les preposicions sobre i sota presenten també altres valors diferents dels estrictament locatius, que reflecteixen les idees de superioritat o prevalença o d’inferioritat, sotmetiment, etc.: Els nostres drets han de prevaler sobre els costums locals; Va patir molt sota la influència d’aquell cap de secció. Sobre indica també la matèria d’un escrit, discurs, congrés, etc.: Avui parlarem sobre economia. En tots aquests usos, sobre i sota s’utilitzen necessàriament amb complement i el seleccionen directament, sense de.

D’altra banda, a sobre i l’equivalent en valencià damunt, presenten també un valor quantificador additiu equivalent a a més a més: La feina m’ha tingut desconnectat de vosaltres durant mesos i, {a sobre / damunt}, m’he trencat un braç. Amb aquest valor, sobre i damunt admeten oracions d’infinitiu o oracions amb el verb en forma finita: {A sobre / Damunt} de no escoltar-me, encara diu que no li ho he explicat; {A sobre / Damunt} que no cobrem, encara els hem de fer bona cara.

c) La preposició dalt indica situació o direcció a la part alta o superior d’un objecte i el seu significat sol superposar-se al de damunt o sobre: Fa vint anys pujàvem (a) dalt dels arbres amb molta facilitat; Ves-te’n allà dalt. Pot usar-se sense complement explícit, precedida o no de la preposició a o d’un adverbi demostratiu, i es pot reforçar amb l’afegit de tot: Són (a) dalt; Ha deixat la bossa allà dalt; Vam pujar (a) dalt de tot del campanar.

Baix és l’invers semàntic de dalt, però, a diferència d’aquest, s’usa com a adverbi: Són/Ves (a) baix. Per tant, si hi ha complement, només es pot usar sota (o davall, segons els parlars): Les trobaràs sota (de) l'aigüeran

d) Les preposicions dins, dintre i fora indiquen situació o direcció a l’interior o l’exterior d’un espai, respectivament, amb accepció física o figurada. Aquestes preposicions poden usar-se amb un complement introduït opcionalment per la preposició de o sense complement explícit: Aquestes espècies són molt difoses dins/dintre (de) la nostra comarca; Posa-ho (a) dins/dintre; Fora de les nostres fronteres no és gaire coneguda; Treu-ho (a) fora. Les preposicions dins i dintre indiquen també un període temporal durant el qual o abans del final del qual s’ha d’acomplir un fet: He de lliurar les fotografies dins/dintre (d’)una setmana. Amb un sentit més abstracte, dins, dintre i fora assenyalen, respectivament, inclusió o pertinença (estar dins la legalitat, l’ordre dels passeriformes dintre la classe dels ocells) i exclusió o privació (Fora d’aquests casos, els aliments no solen ser reclamats judicialment; Es captingué com un home fora de seny). Cal notar, a més, que dins és més freqüent que dintre en sentit figurat (Sempre sembla perdut dins el seu món interior).

e) Les preposicions prop, lluny i vora indiquen proximitat (prop, vora) o llunyania (lluny) en l’espai, amb altres valors més o menys figurats: Viuen prop/lluny de casa; Viuen molt a prop d’aquí; Tenen una casa vora el molí vell; Va arribar {vora / prop de} {migdia / les onze}. Amb un valor metafòric, el complement de prop i lluny pot ser un infinitiu introduït per de: Ens trobàvem prop/lluny de poder signar l’acord.

A més dels valors estrictament locatius, prop de i vora poden actuar com a modificadors d’un quantificador numeral: Hi van assistir {prop de / vora} cinquanta socis.

Prop i lluny, a diferència de vora, poden usar-se sense complement explícit: Viu molt lluny; Va deixar el telèfon (a) prop. En l’ús intransitiu, vora pren la forma a la vora (o de la vora, per la vora, etc.): Ja són molt {a prop / lluny / a la vora}.

Amb un ús menys freqüent, hi ha les preposicions deçà i dellà. Aquests locatius tenen valor díctic i indiquen localització respecte a l’entitat designada pel complement explícit o implícit, però situant-la al cantó de la persona que parla (deçà) o al cantó oposat (dellà): Els uns eren deçà el riu; els altres, dellà. Com ocorre amb altres preposicions intransitives, també donen lloc a locucions prepositives amb al (Al deçà de la muntanya hi ha una pineda ‘en aquesta banda de la muntanya, més cap aquí’; Eren al dellà de la muntanya ‘a l’altra banda, més enllà de la muntanya’).

f) La preposició arran té el significat de ‘gairebé tocant, fregant (un objecte)’ o ‘al mateix nivell’ i pot usar-se amb un complement introduït per la preposició de: Les orenetes volen sovint arran de terra; Va passar arran meu (o Em va passar arran). Amb el primer valor s’usa també intransitivament: Porta els cabells tallats molt arran; Ves seguint aquesta línia ben arran.

A més del significat locatiu, també té un valor causal parafrasejable per ‘com a conseqüència, a resultes (d’un fet)’, en aquest cas sempre amb el complement explícit: Arran de la Guerra Civil no ens hem parlat mai més; Van revisar els llibres de text arran del fet que un diari hi denunciés idees feixistes.

g) La preposició arreu té generalment el valor de ‘pertot’ i pot anar precedida d’una preposició seguida de tot o aparèixer duplicada (amb un valor emfàtic): Hi havia gent d’arreu; Ho he vist pertot arreu; Hi havia gent a tot arreu; Ho he vist arreu arreu. Com mostren els exemples anteriors, normalment s’usa sense complement encara que també l’admet, introduït per la preposició de: Aquest art es difondrà arreu del món.

h) Les preposicions enmig i entremig indiquen interposició o intercalació d’un element entre dos o més termes o en una sèrie o bé poden insinuar la idea de barreja o confusió: Enmig/Entremig de la gentada de gormands es veien cares cèlebres; L’obra té dos actes, amb un descans enmig/entremig. Com mostren els exemples anteriors, poden usar-se amb un complement introduït amb la preposició de o sense complement explícit.

Enmig també pot designar una localització medial o central en un espai (Es van estirar enmig de la carretera) o més inconcreta també amb relació a un espai (El refugi és enmig de la muntanya), mentre que entremig expressa un punt intermedi (Tenia una manera de mirar-lo entremig dels ulls que el vencia), una intersecció (Ens trobem entremig del misticisme i la ciència) o un trajecte que travessa un espai més o menys per la meitat (La carretera avança entremig del bosc) o que passa entre un grup de persones o coses (El ciclista va passar entremig dels corredors).

i) Les preposicions enfront i entorn indiquen posició. Enfront té el valor de ‘davant per davant de, enfrontant-se a’, tant en un sentit físic com metafòric, i pot usar-se amb un complement introduït per la preposició de o sense complement, en aquest cas sovint precedida d’un adverbi demostratiu: Es van asseure l’un enfront de l’altre; Era enfront nostre; L’etnòleg enfront de les identitats nacionals; Viu aquí enfront. No és acceptable l’ús de front a amb el valor de enfront de. n

La preposició entorn (i la variant a l’entorn) té el valor de ‘al voltant de’, amb sentit físic o figurat. S’usa sovint precedida de tot, especialment amb la variant a l’entorn, i amb el complement implícit, però també es pot usar amb un complement introduït per la preposició de: Van situar les tropes (tot) {entorn / a l’entorn}; Van situar les tropes {entorn / a l’entorn} del castell; Van discutir d’aquest tema fins {entorn / a l’entorn} de mitjanit.

Entorn també pot indicar quantitat aproximada amb sintagmes nominals amb quantificador numeral: Entorn de dues lliures.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Segona ediciˇ - juny 2020

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona