15.2.2 Característiques sintàctiques de les preposicions locatives



locuciˇ prepositiva
preposiciˇ de relaciˇ espacial
preposiciˇ t˛nica

Les preposicions locatives presenten una sèrie de propietats sintàctiques de caràcter combinatori que ja hem esmentat en tractar cada preposició des del punt de vista semàntic i que, per claredat expositiva, se sintetitzen tot seguit.GIEC

a) La majoria de preposicions de significació locativa són intransitives i, per tant, poden utilitzar-se amb complement o sense complement explícit en aquells casos en què aquest se sobreentén a partir del context. Es pot dir, per exemple, Deixa-ho dins el calaix, amb el complement explícit, però també Deixa-ho dins, amb el complement implícit. És el cas de arran, arreu, dalt, damunt, darrere, davall, davant, deçà, dellà, dins, dintre, enfront, enmig/entremig, entorn, fora, lluny i prop (precedida normalment de a).

Les preposicions i locucions que poden usar-se intransitivament també admeten la pronominalització del complement per un pronom de datiu o bé per en o hi, segons els casos: Li anava al darrere (‘al darrere d’ell(a))’; Em va eixir davant (‘davant de mi’); Ara que en soc lluny (‘lluny d’allí’); Hi passarem {a prop / per sota} (‘{a prop / per sota} d’allí’).

La majoria d’aquestes preposicions intransitives poden introduir el complement amb la preposició d’enllaç de o sense: Ho trobaràs darrere/damunt/davall (de) la taula. Se n’exceptuen arran, arreu, enfront, enmig, entorn, entremig i lluny, que requereixen la presència de la preposició de: arran de terra, arreu del món, enfront de l’escola, enmig del carrer, entorn del llit, entremig de la gent, lluny del campanar.

La preposició d’enllaç de, amb tot, és obligatòria en tots els casos si entre la preposició tònica i el seu complement s’intercala mateix o un adverbi focal com justament, precisament o ben bé: davant mateix d’aquella casa, darrere justament de la catedral, damunt ben bé d’aquella roca. En general, aquestes preposicions també demanen la preposició de quan tenen com a complement noms propis, pronoms o el nom casa (davant de Xàtiva, darrere de mi, dins de casa), o quan van precedides de l’article definit o d’una altra preposició (al davant de l’escola, per sota de la taula).

Les preposicions rere, sobre, sota i vora, normalment, no admeten l’elisió del complement i generalment l’introdueixen d’una manera directa, és a dir, sense de: Ho trobaràs rere/sobre/sota/vora la taula.

Les preposicions transitives sobre i sota s’equiparen a les intransitives quan van precedides d’una altra preposició o un adverbi demostratiu: Traieu-vos-els de sobre; Les claus eren per aquí sobre; Passaven per sota; Va sortir d’allà sota. Pel que fa a la introducció del complement, és possible l’ús de la preposició d’enllaç de (rere/sobre/sota/vora de la taula) llevat dels casos en què aquestes preposicions s’usen amb valors no locatius: Any rere any ens trobem per Nadal; Meditarem sobre aquest tema; Treballen sota la vostra direcció; Són vora les deu.

b) Amb l’excepció de lluny i vora, les preposicions de relació espacial poden reforçar-se amb la preposició a i formar construccions del tipus a dalt, a dins o a fora: Ho trobaràs a fora; Ho trobaràs a fora de la casa. En el cas de la preposició prop, l’ús amb a és el més habitual: Viuen a prop; Fan obres a prop de casa.

c) Les preposicions de relació espacial poden funcionar com a complement d’una preposició que indiqui procedència (de, des de), itinerari (per) o destinació (fins a): de dins l’armari, des de prop de casa, per davall la porta, fins (a) dins la cova. Amb la preposició de destinació cap a només són possibles dalt, dins, dintre i fora: cap a dalt de la torre, cap a dins/dintre de la cova, cap a fora del recinte.

d) Les preposicions davant, darrere, damunt i davall poden aparèixer amb l’article definit quan les introdueix una altra preposició i formen una locució prepositiva: al davant (de la casa), del darrere (de la porta), pel damunt (de l’espatlla), al davall (de la taula). En el cas de vora, l’article definit és obligatori: a la vora de la casa. Quan s’usen amb complement explícit, aquest va precedit generalment de la preposició d’enllaç de, però també és possible l’absència de de (al damunt (de) la taula, al davant (de) l’armari), excepte amb vora (a la vora de la mar).

e) La majoria de les preposicions de relació espacial i també enfront poden prendre com a complement un pronom personal fort precedit de de o el possessiu corresponent: Es va posar damunt {de mi / meu}; No volia seure enfront d’ell/seu. També hi és possible un pronom de datiu: Se li ha posat damunt/enfront.

Se n’exceptuen fora i lluny, que s’usen generalment amb pronom (fora de mi, lluny de nosaltres), i vora, que només admet el possessiu (vora meu), llevat que sigui la tercera persona, que també es pot expressar amb el pronom (vora d’ella). Quan sobre té un valor diferent del locatiu no admet la preposició de i, per tant, només pot usar-se amb pronom (Parlàrem sobre tu).

f) Les preposicions de relació espacial poden adjuntar-se a un adverbi demostratiu (ací, aquí, allà, allí), generalment sense complement: Deixa-ho allà sota; Ho trobaràs allí sobre/damunt/dalt.

g) Les preposicions dalt, dins i fora admeten l’aposició d’un altre locatiu introduït per la preposició a: T’espera a dalt al pis; Deixa-ho dins a casa; El trobaràs fora al pati.

En molts casos, l’adverbi baix té un comportament sintàctic paral·lel a les preposicions de relació espacial. Pot funcionar com a complement de cap a (cap a baix), tenir com a complement un adverbi demostratiu (Deixa-ho allà baix) i admet l’aposició d’un altre locatiu introduït per la preposició a (És baix al carrer).

Actualitzaciˇ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona