15.4 Les locucions prepositives



locuciˇ prepositiva
preposiciˇ de relaciˇ espacial
preposiciˇ t˛nica

Les locucions prepositives són expressions de més d’una paraula que equivalen funcionalment a una preposició simple. La majoria corresponen a una de les estructures següents:

a) «Nom + preposició»: gràcies a, mercès a.

b) «Preposició + nom + preposició»: a causa de, a favor de, en relació amb, per culpa de, etc. En general, el nom no porta determinant, però a vegades en pot portar, com en a la cara de. En alguns casos, la locució presenta dos noms coordinats: a fi i efecte de, per obra i gràcia de.

c) «(Preposició) + forma verbal no finita + preposició»: a partir de, (en) acabat de, tocant a.

La preposició àtona final se sol considerar que forma part de les locucions, tot i que generalment no constitueix una unitat plenament fixada amb la resta d’elements de la locució. Notem que, en la majoria de casos, és possible la coordinació de complements precedits d’aquesta preposició: gràcies a la vostra comprensió i a la vostra ajuda, tocant a aquest tema i al que es va plantejar l’altre dia. I també és habitual que es puguin inserir elements lèxics davant de la preposició: gràcies sens dubte a la vostra col·laboració, a favor precisament de la vostra proposta, a partir probablement del dia quatre.

La majoria de locucions han d’anar seguides del seu complement: a partir de demà, gràcies al seu esforç. Tanmateix, hi ha locucions que poden ser emprades intransitivament, això és, sense el complement explícit i, per tant, sense la preposició àtona final. Comparem, per exemple, l’ús transitiu de la locució a tocar de en Va caure a tocar de la porta i l’ús intransitiu en Encara que eren lluny, les vèiem com si les tinguéssim a tocar. El mateix passa amb les locucions a compte (de), a les portes (de) o en curs (de): Haureu de pagar a compte una part de l’import; Ja tenim l’enemic a les portes; L’obra està en curs.

Les locucions prepositives expressen significats de caràcter circumstancial (espacial, temporal, causal, concessiu, final, etc.) i, generalment, introdueixen sintagmes preposicionals que fan d’adjunts del predicat o d’adjunts oracionals: Va veure l’incident a través de la finestra; A partir de demà, ja podrà conduir el cotxe nou; Malgrat els seus esforços, no va passar l’examen. D’altra banda, hi ha locucions amb un valor gramatical, com les que introdueixen el complement agent o els predicatius: Ha estat denunciat per part de la seva germana; En qualitat de president de l’escala, li corresponia convocar la reunió.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona