15.4.1 Classificació semàntica de les locucions prepositives



locuciˇ prepositiva
preposiciˇ de relaciˇ espacial
preposiciˇ t˛nica

Des d’un punt de vista semàntic, les locucions prepositives poden expressar valors espacials, temporals, causals i finals, entre d’altres de més específics, com es recull i s’exemplifica en el quadre 15.3.

Les locucions prepositives poden expressar una gran quantitat de valors relacionats, generalment, amb la funció d’adjunt del predicat. A continuació, esmentarem només aquells aspectes d’ús més rellevants.GIEC

a) La locució espacial a nivell de designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement, el qual pot quedar sobreentès: Les terres que es troben a nivell del mar són més humides; Aquesta porta no tanca bé perquè no està a nivell.

No és acceptable usar a nivell (de) amb valors figurats. Així, en lloc de a nivell musical, a nivell administratiu o a nivell d’universitats resulten més adequades solucions com les que s’exemplifiquen tot seguit: Pel que fa a la música (o Musicalment parlant), aquesta coral és admirable, però pel que fa a les lletres s’hi hauria de mirar més; Aquest escrit no és adequat des del punt de vista administratiu; A les universitats hi ha malestar. n

b) Les locucions espacials a l’entorn de i al voltant de expressen aproximació quantitativa quan porten com a complement un sintagma nominal quantificat per un numeral: La població del municipi se situa {a l’entorn / al voltant} dels 30.000 habitants.

Algunes de les locucions prepositives amb valor espacial també tenen ús amb valor temporal; per exemple, les que indiquen proximitat (a l’entorn de, al voltant de, al tombant de, a les portes de), el lapse de temps que emmarca l’acció verbal (al llarg de, a través de) o un moment futur (de cara a): És a l’entorn del segle VI quan apareix el pany amb la clau que gira sobre si; Al tombant de segle, les seves obres eren pràcticament inexistents a les llibreries; Al llarg de la tarda hem estat escoltant música clàssica; A través dels anys la casa va sofrir diverses reformes; Visitarem la comarca de cara al bon temps.

c) La locució temporal a mitjan (‘cap a la meitat (d’un espai de temps)’) s’utilitza seguida d’un sintagma nominal sense determinant que designa unitats temporals: a mitjan segle XIX, a mitjan setmana, a mitjan abril, a mitjan anys setanta, a mitjan vacances. Així mateix, es pot aplicar a noms que no denoten temps, però que l’impliquen (viatge, dinar, etc.): A mitjan viatge em vaig trobar més bé; S’ha aixecat a mitjan dinar i se n’ha anat. Per analogia amb les expressions pròximes a començaments de, a finals de, la locució a mitjan pot usar-se en plural, seguida de la preposició de i amb el sintagma nominal amb determinant (a mitjans del segle XIX) o bé sense determinant amb els noms dels mesos (a mitjans d’abril).

La locució a mitjan, sense de, s’ha conservat més viva sobretot en parlars valencians i baleàrics: La infermera es va quedar a mitjan camí entre la porta i el llit; L’aigua arribava a mitjan horta. Amb mitjan també es formen altres expressions introduïdes per preposicions diferents de a: des de mitjan abril, cap a mitjan matí, fins a mitjan setmana.

d) Les locucions aspectuals en acabat de (o acabat de) i en acabant de tenen el sentit de ‘després de’: En acabat de la festa ja en parlarem; Acabat de les notícies, van posar música; En acabant de sopar, pensarem què podem fer. Les locucions en acabat de i en acabant de poden usar-se sense el complement explícit: M’escoltava en silenci i {en acabat / en acabant} em deia el seu parer; Això ja ho farem {en acabat / en acabant}.

e) Hi ha diverses locucions de caràcter causal-consecutiu, com ara a causa de, a conseqüència de, gràcies a, per culpa de i en atenció a. El participi degut (Les pagues degudes es faran efectives al llarg d’aquest mes) pot seleccionar un complement encapçalat per a i presentar concordança de gènere i nombre (La fuita de gas era deguda al mal estat de la canonada). L’ús més freqüent en masculí singular ha acabat convertint-lo en una locució causal que selecciona un sintagma nominal (S’ha hagut de suspendre el partit degut a les inundacions) o una oració encapçalada per el fet (Degut al fet que no hi havia aigua a les dutxes, hem deixat la competició per a la setmana entrant).

f) La locució final per tal de indica propòsit i selecciona exclusivament oracions d’infinitiu dependents d’un verb agentiu (Van posar-los en quarantena per tal d’evitar el contagi) o amb el verb en subjuntiu (Van enfosquir la pintura per tal que semblés antiga). Amb noms que expressen les nocions bàsiques de finalitat, propòsit o objectiu (efecte, fi), hi ha les locucions corresponents a fi de, a l’efecte de (i també a fi i efecte de), que també poden seleccionar una oració: Es va apuntar a la llista a fi de tenir plaça a l’autocar; Llegeix tant com pot a l’efecte d’instruir-se una mica; Van decidir acudir a la reunió a fi i efecte de dir la seva opinió.

g) El mitjà o l’instrument s’expressen bàsicament amb les locucions a través de i per mitjà de: Ho he sabut a través de la Laia; Li han donat la notícia per mitjà d’un telegrama. Es relacionen també amb mitjà o instrument les locucions a còpia de i a força de: A còpia/força de sacrificis, finalment ho ha aconseguit.

Cal destacar que la locució a base de s’usa en el sentit de ‘prenent com a fonament o component principal’: Han servit un dinar a base de plats de degustació. Amb altres significats, com ara el d’insistir o repetir una acció, és preferible usar altres preposicions o locucions: Per mitjà de males experiències vas madurant (en comptes de A base de males experiències vas madurant); A còpia/força de repetir-ho, s’oblida que no és veritat (en comptes de A base de repetir-ho, s’oblida que no és veritat). n

En els registres formals no és acceptable l’ús de la locució en base a (en el sentit de ‘tenint com a base o element de referència’); per a expressar aquest significat, es fan servir altres solucions, com ara a partir de, basant-se en, d’acord amb, partint de, segons o sobre la base de, segons el cas: Prendrem una decisió {a partir dels / basant-nos en els / segons els / sobre la base dels} resultats (i no Prendrem una decisió en base als resultats); D’acord amb aquesta llei, cal establir una zona de seguretat (i no En base a aquesta llei, cal establir una zona de seguretat); Volem renovar l’educació partint de la identitat dels infants (i no Volem renovar l’educació en base a la identitat dels infants). n

h) Les locucions prepositives a falta de i a manca de expressen mancança de mitjans, qualitats, etc. i poden prendre valor causal o condicional: A falta d’evidències científiques m’he de moure en el terreny de les hipòtesis; Calia accedir-hi pel llit de la riera a manca d’un camí apte per a circulació rodada. En el llenguatge periodístic a falta de i a manca de s’apliquen també amb el sentit temporal i espacial per a indicar el temps restant fins a la finalització d’un termini, l’acompliment d’un fet, la consecució d’una cosa: A falta de cinc minuts per al final del partit, el resultat és de dos a zero; S’ha produït un atac de tres corredors a manca de 2 quilòmetres per a la meta.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona