15.4.2 Locucions amb valor gramatical



locuciˇ prepositiva
preposiciˇ de relaciˇ espacial
preposiciˇ t˛nica

Hi ha diverses locucions prepositives amb valors gramaticals (o semanticogramaticals), com recull i exemplifica el quadre 15.4.

a) El complement agent, que generalment s’expressa mitjançant un sintagma preposicional amb per (i en certs casos amb de), es pot presentar amb la locució per part de (sobretot en sintagmes nominals i passives pronominals) i, menys freqüentment, també amb per obra de: L’explotació d’una idea per part dels imitadors no és admissible; S’han presentat al·legacions per part dels opositors; L’empresonament d’un cònsol per obra d’un tribú era legal.

b) El predicatiu representat per un sintagma preposicional pot anar introduït per locucions com ara a manera de, a tall de, a títol de, amb caràcter de, en concepte de o en qualitat de: Va estendre la capa a manera de catifa; Van posar el vostre cas a tall d’exemple; Em pregà a títol de favor que anés a sopar amb la professora visitant; Després de 1939 corria per França amb caràcter d’exiliat; Ha rebut una bestreta en concepte de drets d’autor; En Jaume ha de presidir l’acte en qualitat d’alcalde.

c) Les principals locucions prepositives de valor condicional són a condició de, a menys de i en cas de: Estava disposada a redreçar l’empresa a condició de ser-ne la directora general; A menys d’estar ferit o necessitar ajuda mèdica, no esta permès abandonar la cursa fora d’un lloc de control; En cas de necessitat podia disposar de dues escopetes.

d) Amb noms que designen sentiments negatius (desgrat, despit, pesar) hi ha les locucions prepositives de valor concessiu a desgrat de, a despit de i a pesar de: A desgrat del soroll que feien, no aparegué ningú; A despit del seu aire esventat i del seu rostre de dimoni teatral, era un bon jan; Gràcies a una mestra, vaig examinar-me a pesar d’haver faltat tot l’últim trimestre del curs. A més de sintagmes nominals i oracions, aquestes locucions prepositives poden seleccionar pronoms personals forts o bé possessius masculins: Com menys coses volem dir, més en diem, fins i tot a desgrat de nosaltres mateixos; Engegava cada mentida que les feia partir de riure a pesar seu.

e) Entre les locucions gramaticals, hi ha també a l’igual de (‘d’una manera igual a la de’), que introdueix un sintagma nominal i serveix per a establir una comparació d’igualtat: Els fills adoptius són legitimaris a l’igual dels legítims, sense distinció entre adopció simple i plena. Quan s’introdueix una subordinada, en canvi, la locució paral·lela és igual que, sense preposició a ni article: Igual que els vidriers, els fusters volen un augment de sou. n

f) Els adjunts introduïts per locucions com pel que fa a, quant a, a propòsit de, amb referència a (o en referència a), en relació amb (o amb relació a), respecte a (o respecte de), a l’entorn de, al voltant de o tocant a serveixen per a delimitar el tema sobre el qual es parla: Els estatuts no especifiquen res pel que fa a qui pot ser-ne el director; Al poble hi ha dos albergs, força bons quant a menjar; El debat és una discussió organitzada en la qual es contrasten opinions a propòsit d’un tema concret; De la lectura d’aquest fragment podem extreure una sèrie de conclusions amb relació als personatges que hi apareixen; Van discutir tot el dia a l’entorn del mateix tema; La bibliografia existent al voltant del concepte dignitat humana és amplíssima. Si es troben en posició perifèrica, actuen com a adjunts emmarcadors de l’oració: Pel que fa a mi, he visitat molts països; A propòsit d’aquesta qüestió, no tenim cap observació a fer; Respecte a la feina, soc monolític i no hi ha amistats que hi valguin; Amb referència a la nova llei, volem fer palès el nostre desacord; Tocant a aquest punt, ja està tot dit.

Les locucions amb relació a i respecte a i les variants respectives sovint expressen simplement la connexió que s’estableix entre dos termes: Va rebre amenaces de mort amb relació a les seves investigacions; La situació ha canviat respecte al que era abans.

Atès que en certs parlars les preposicions amb i en es pronuncien igual, convé parar esment a l’ús de locucions com amb el benentès que, amb motiu de, amb referència a, amb relació a, d’acord amb i en consideració a: Et deixo el llibre, amb el benentès que me l’has de tornar; Amb motiu de l’aniversari, us convidem a sopar; Amb relació/referència a la proposta hi hagué un acord unànime; D’acord amb aquesta indicació, no hi ha res a fer; En consideració als seus mèrits, l’han nomenat cap de secció.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona