21. Les conjuncions i els connectors parentètics

21.2 Les conjuncions



conjunció
conjunció completiva
conjunció coordinant
conjunció subordinant
connector parentètic

Les conjuncions són mots que fan de fer de nexe entre els constituents d’una oració composta amb verbs en forma finita.GIEC Segons la relació sintàctica que manifesten, poden ser coordinants o subordinants. Les conjuncions coordinants enllacen elements sintàcticament equiparables (oracions, sintagmes o mots), com la conjunció i en Van arribar a les quatre i estaven molt cansats, Vaig parlar amb els meus pares i amb els seus amics i Menja i beu de tot, que enllaça dos constituents de la mateixa categoria: dues oracions, dos sintagmes preposicionals i dos verbs, respectivament. Les conjuncions subordinants, per la seva banda, enllacen elements jeràrquicament diferents, com la conjunció que en Van confirmar que arribarien a les quatre, que converteix l’oració que encapçala (la subordinada) en un constituent d’una altra oració (la principal). En l’exemple anterior, la conjunció que enllaça l’oració subordinada (que arribarien a les quatre) amb el verb confirmar de l’oració principal, respecte al qual funciona com a complement directe. En aquest cas, la subordinada té un comportament sintàctic equivalent al d’un sintagma nominal, com demostra l’equivalència sintàctica amb l’oració simple Van confirmar la seva arribada, i per això rep el nom de subordinada substantiva. En canvi, en Se’n van anar perquè estaven cansats, la conjunció perquè introdueix una subordinada (perquè estaven cansats) que funciona com a adjunt del predicat amb valor causal. I en Si arriben aviat, encara podrem anar al cine, la conjunció si introdueix una subordinada (si arriben aviat) que funciona com a adjunt oracional amb valor condicional.

Hi ha casos en què dos constituents oracionals mantenen algun tipus de vinculació que no s’explicita per mitjà de cap conjunció. Aleshores es parla de juxtaposició. La manca de conjunció no impedeix d’interpretar exemples com La Laura llegia; en Pere dormia o bé Se’n va anar a casa: tenia molt mal de cap com si es tractés, respectivament, d’una coordinació (La Laura llegia i en Pere dormia) o d’una subordinació (Se’n va anar a casa perquè tenia mal de cap). Això és així perquè la possible relació entre oracions o altres unitats depèn en realitat del contingut semàntic dels elements que les formen: entre l’oració amb llegir i la que conté dormir pot no haver-hi, per exemple, cap relació de causa i efecte, sinó simplement la descripció de dues situacions independents, paral·leles; i entre la de tenir mal de cap i la de anar-se’n a casa, és fàcil de relacionar una situació amb l’altra com a causa i efecte.

Els nexes conjuntius poden estar constituïts per un sol mot o per més d’un mot. En el primer cas parlem de conjuncions simples o conjuncions i en el segon, de locucions conjuntives. En el quadre 21.1 recollim i exemplifiquem les principals conjuncions simples.Les locucions conjuntives solen ser subordinants.GIEC Es formen, principalment, amb una preposició seguida d’un nom o d’un adverbi i la conjunció que (a mesura que, en tant que) o amb una conjunció simple o un adverbi seguit de la conjunció que (com que, així que), com recull el quadre 21.2.Són equiparables a locucions conjuntives construccions formades per un participi seguit de la conjunció que (vist que, atès que, tret que, llevat que, posat que) i estructures com en cas que, a fi que o per tal que. Funcionen com una locució conjuntiva quan van seguides d’oracions, però també es poden considerar participis (en el cas de vist que, atès que i posat que) o variants de locucions prepositives (en el cas de tret de, llevat de, en cas de, a fi de i per tal de) que prenen com a complement una subordinada substantiva introduïda per la conjunció que: vista la situació, vist que la situació és aquesta; atesa la dificultat, atès que és molt difícil; tret de tu, tret que tu vinguis; llevat d’uns quants, llevat que uns quants ho sàpiguen; en cas de mort prematura, en cas que mori prematurament; a fi de bé, a fi que tot surti bé; per tal de conèixer-la, per tal que pugui conèixer-la.

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona