21. Les conjuncions i els connectors parentètics

21.2.2 Les conjuncions subordinants



conjunció
conjunció completiva
conjunció coordinant
conjunció subordinant
connector parentètic

Les conjuncions subordinants enllacen constituents oracionals jeràrquicament diferents, de manera que l’oració que introdueixen fa una funció sintàctica equivalent a un sintagma dins de la principal.GIEC Tenint en compte la funció que porten a terme, les conjuncions subordinants es classifiquen en conjuncions completives, que introdueixen una subordinada equivalent a un sintagma nominal (subordinada substantiva), i conjuncions adverbials, que introdueixen una subordinada equivalent a un sintagma adverbial o preposicional (subordinada adverbial) o, d’una manera més precisa, un constituent amb la funció d’adjunt de predicat o d’adjunt oracional.

En el quadre 21.4 s’indiquen els diferents tipus de conjuncions subordinants. Els tipus s’exemplifiquen amb les conjuncions simples i amb algunes de les locucions conjuntives més característiques.

a) Les conjuncions completives encapçalen subordinades que fan la funció de complement del verb (Diuen que nevarà molt), del nom (el rumor que demà no hi haurà mercat), d’un adjectiu (content que hagis vingut), d’una preposició (sense que ningú ho hagi oblidat) o d’un adverbi (independentment que ho sàpiguen). Aquestes subordinades també poden fer les funcions de subjecte (És possible que arribin demà) i d’atribut en oracions copulatives d’identificació (Això és que no té intenció de venir). Pertanyen a aquesta classe la conjunció que, marca bàsica de la subordinació d’una oració a un constituent de la principal; la conjunció si, que encapçala subordinades interrogatives indirectes, i la conjunció com, emprada per a introduir una subordinada amb determinats verbs de percepció: Em va demanar que l’ajudés; Pregunta si nevarà a muntanya; Vaig veure com se li escapava l’autobús.GIEC

Tanmateix, la conjunció que no sempre encapçala una subordinada, ja que pot aparèixer en una oració simple fent de nexe entre un element anteposat (un adverbi modal, un element interrogatiu o exclamatiu o un sintagma preposicional introduït per des de) i la resta de l’oració: Segurament (que) no vindrà; Veritat/Oi que tu no ho sabies?; Quant que s’esforça!; Des de l’estiu (que) no venien. També encapçala determinades oracions interrogatives simples: Que no ho sabies, tu?GIEC

b) Les conjuncions adverbials formen, juntament amb l’oració que encapçalen, constituents que, generalment, fan la funció d’un adjunt de predicat o d’un adjunt oracional (temporal, condicional, causal, final o concessiu): Tornarà quan hagi acabat la feina; Si tinc vacances, tornaré al poble al juny; No ha vingut perquè tenia molta feina; Els ajudaran perquè puguin pagar el lloguer; Encara que no li agrada el peix, es va menjar el suquet.

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona