21. Les conjuncions i els connectors parentètics

21.3 Els connectors parentètics



conjunció
conjunció completiva
conjunció coordinant
conjunció subordinant
connector parentètic

Els connectors parentètics són expressions morfològicament invariables i formalment heterogènies que estableixen relacions semàntiques connectives (addició, disjunció, contrast o conseqüència) entre oracions independents (i en algun cas, entre parts de l’oració) o grups d’oracions, cosa que afavoreix la coherència del text o discurs, com en És un aspecte molt important. Tanmateix, encara cal investigar-lo molt més, en què tanmateix indica una relació de contrast entre l’oració que introdueix i l’anterior.GIEC També poden funcionar dins d’una oració composta, acompanyant o no una conjunció, com en el cas de Va estudiar i, amb tot, no va aprovar, en què amb tot matisa el significat de la conjunció i i fa que la relació marcada sigui contrastiva. En el quadre 21.5 es resumeixen les característiques principals dels connectors parentètics.

a) Els connectors parentètics tenen, en general, un caràcter apositiu i, per això, formen un grup prosòdic independent de l’oració en què es troben adjuntats, com ocorre amb d’una banda i d’altra banda en l’exemple següent: Ha de signar, d’una banda, l’advocat que assisteixi la persona que presenta el recurs i, d’altra banda, el procurador o bé la persona que interposa el recurs. Aquest caràcter apositiu explica que siguin estructuralment prescindibles i que el fet d’eliminar-los no afecti la gramaticalitat de l’enunciat, el qual, simplement, esdevé menys explícit quant a les relacions semàntiques entre les parts relacionades: Ha de signar l’advocat que assisteixi la persona que presenta el recurs i el procurador o bé la persona que interposa el recurs.

b) Els connectors parentètics, generalment, ocupen la posició inicial de l’oració a què s’adjunten (o la immediatament posterior a una conjunció, si n’hi ha). La majoria d’aquests connectors, tanmateix, tenen mobilitat posicional i poden aparèixer dins l’oració i, en certs casos, en posició final. Així, no és estrany que se situïn darrere el primer element lèxic o sintagma de l’oració en què s’insereixen: En aquest cas, de fet, s’ha comès una il·legalitat; A l’Elvira, amb tot, no li havia dit ningú res; Els meus pares, consegüentment, es van haver de traslladar. Menys sovint es troben en altres posicions intermèdies (Nosaltres portarem, doncs, el vi i la cervesa) o en posició final (No ho vaig poder veure, doncs). n

En l’escriptura, els connectors parentètics solen anar entre comes si se situen dins l’oració (Van anar, amb tot, d’excursió) o bé seguits de coma en posició inicial (Amb tot, van anar d’excursió) o precedits de coma en posició final (Van anar d’excursió, amb tot). En algun cas, en lloc de la coma final s’usen també dos punts si el connector parentètic té un caràcter recapitulador: Total: no res. n

Alguns connectors parentètics només admeten la posició inicial respecte al segon membre de la connexió. És el cas de ara (bé), és a dir, això és, o sigui (o siga, o sia): A l’hora d’adoptar un criteri s’ha tingut en compte la voluntat que el caràcter de les normes sigui el més universal possible, és a dir, s’ha tingut en compte que la solució proposada pogués ser vàlida per a altres comunitats. En aquest sentit, es tracta de connectors parentètics amb un comportament pròxim al de les conjuncions. n

c) Els connectors parentètics poden aparèixer com a aposició de conjuncions de diferent tipus, precisant-ne el significat o afegint-hi un valor diferent. És el cas de tanmateix en correlació amb les conjuncions i i però: No hem regat mai aquest arbust i, tanmateix, ha sobreviscut; No li han donat la feina, però, tanmateix, no està gaire disgustada. Pel seu caràcter neutre, la conjunció que més freqüentment es combina amb connectors parentètics és la copulativa i: Li han donat la feina i, per tant, està molt contenta. Menys habitualment, es combinen amb conjuncions que tenen un valor distint, com en el cas de la conjunció però i els connectors parentètics amb valor additiu a més o a més a més (Era feinera i neta, però, {a més / a més a més}, era atenta amb la clientela) o en el cas de la conjunció completiva que i el connector parentètic amb valor de conseqüència per tant (L’operació havia anat bé. Va dir que, per tant, no ens havíem de preocupar).

d) Els connectors parentètics relacionen l’oració en què apareixen amb el que s’ha expressat anteriorment, que pot correspondre a un grup d’oracions, a una oració independent o a una oració integrada en la mateixa oració composta. El connector parentètic així i tot, per exemple, apareix en una oració independent en Ja havien vist la representació. Així i tot, la tornaren a veure, però en la segona oració coordinada de Ja havien vist la representació i, així i tot, la tornaren a veure. En certs casos, els connectors parentètics també poden introduir un constituent oracional que completa o matisa el que s’ha dit prèviament en la mateixa oració, com és a dir en La manifestació serà el primer de maig, és a dir, el Dia del Treball.

Els connectors parentètics tenen, formalment, un caràcter heterogeni que correspon sobretot a sintagmes preposicionals, adverbis o locucions adverbials. El quadre 21.6 classifica els principals connectors parentètics segons la forma que presenten.

L’heterogeneïtat formal de la classe és conseqüència del fet que els connectors parentètics, en molts casos, provenen d’adverbis i sintagmes adverbials, de sintagmes preposicionals o d’altres construccions complexes que s’han fixat estructuralment i que han assolit un valor connectiu a partir dels valors inicials com la manera, el temps o l’aspecte, entre altres. En molts casos, de fet, un mateix element manté el seu valor originari juntament amb el connectiu. Així, la majoria funcionen com a connectors parentètics en determinats contextos i com a adverbis o sintagmes preposicionals en d’altres. És el cas, per exemple, de així, que s’usa com a adverbi de manera en Tot ho fa així, però com a connector amb un valor de conseqüència en També va venir el teu germà? Així, hi éreu tots; o de ara, que s’usa com a adverbi de temps en Ara me’n vaig i com a connector amb valor de contrast en Tenia intenció d’anar-hi avui mateix; ara, si tu m’assegures que vindrà demà, llavors no hi aniré.

Cal destacar, encara, el cas de però, que pot funcionar com a conjunció adversativa (Van arribar a temps, però molt cansats) o com a connector parentètic amb el valor de tanmateix (Van aconseguir acabar la marató. Van arribar, però, molt cansats). En el primer cas es troba entre els elements enllaçats i indica contrast; en el segon, té un caràcter apositiu, se situa en posició no inicial respecte a l’element que introdueix i pren un valor concessiu. Semblantment, doncs funciona com a conjunció en posició inicial (No vols anar-hi? Doncs t’hi durem a empentes) i com a connector parentètic consecutiu normalment en posició intermèdia o final (No s’ha arribat a un acord. Les decisions queden, doncs, pendents fins dilluns vinent; Encara no ha trucat. No vindrà, doncs).

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona