21. Les conjuncions i els connectors parentètics

21.3.1 Classes de connectors parentètics



conjunció
conjunció completiva
conjunció coordinant
conjunció subordinant
connector parentètic

Els connectors parentètics assenyalen relacions semàntiques diverses i introdueixen matisos que fins a cert punt corresponen a l’àmbit del diccionari més que no pas al de la gramàtica. D’acord amb el valor que presenten, es poden diferenciar quatre grans grups de connectors parentètics segons que indiquin addició, disjunció, contrast o conseqüència.

a) Els connectors parentètics amb un valor additiu assenyalen suma entre els continguts dels elements que uneixen. És el cas, per exemple, del connector a més, que indica que una cosa es fa, succeeix o s’esdevé afegida a una altra que s’ha enunciat prèviament: Han plantat arbres a la plaça i, a més, hi posaran una font. El valor d’addició es pot concretar, alhora, en diferents valors més específics, com el valor de continuïtat (addició d’informació en el text considerat com a contínuum espaciotemporal), d’intensificació (el segon element es marca com a més important des del punt de vista de l’argumentació que el primer), de distribució (suma d’idees que s’organitzen en el text considerat com un espai o com un temps fragmentables), de digressió (la segona informació, aparentment, se separa del tema de què es parla), de generalització (el segon element és més general que el primer), d’especificació (el segon element és més concret que el primer), d’ampliació (el segon element dona més informació relativa al primer element) i d’equiparació (les informacions se situen en un mateix nivell en el desenvolupament de les idees). En el quadre 21.7 s’indiquen els principals connectors parentètics que expressen cadascun dels valors diferenciats.

b) Els connectors parentètics amb un valor disjuntiu expressen relacions lògiques que es poden entendre com a formulacions alternatives. És el cas, per exemple, de més ben dit en És metge o, més ben dit, és cirurgià. D’acord amb el valor que aporten, poden indicar que un primer contingut es parafraseja mitjançant una reformulació (tornant a expressar un contingut totalment o parcialment idèntic sota una forma lingüística diferent), mitjançant un exemple (tornant a expressar un contingut a través d’un o diversos exemples) o resumint-lo (tornant a expressar un contingut d’una manera més sintètica). En el quadre 21.8 s’indiquen els principals connectors parentètics amb valor disjuntiu.

c) Els connectors parentètics poden marcar diferents tipus de contrast entre els dos elements units. És el que ocorre, per exemple, en L’un germà és avar; l’altre, al contrari, és malgastador, en què el connector al contrari marca l’oposició entre el que es diu en cada oració. El valor de contrast pot anar des de l’oposició, com a contrast general entre continguts, fins a la refutació i la contraposició (el segon element és substitut o contrari del primer), passant per la concessió (el segon element s’entén com a idea que es realitza superant l’obstacle representat pel primer element) i la restricció (el segon element es presenta com a parcialment oposat al primer, com una mena de resta). En el quadre 21.9 s’indiquen els principals connectors parentètics amb valor contrastiu.GIEC

d) Els connectors parentètics consecutius o conclusius expressen conseqüència lògica (el segon element és l’efecte del primer) o discursiva (el segon element finalitza un raonament), valor, aquest, que és proper a l’additiu de distribució. És el cas, per exemple, de Se’n va anar de seguida; per tant, no vaig poder parlar amb ell, amb el connector consecutiu per tant, i de No vull discutir més. Al capdavall, crec que tens raó, amb el connector conclusiu al capdavall. En el quadre 21.10 s’indiquen els principals connectors parentètics amb valor consecutiu o conclusiu.GIEC


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona