22. La coordinació

22.1 Introducció



coordinació
coordinació adversativa
coordinació copulativa
coordinació disjuntiva

Una coordinació és un procés pel qual es crea una construcció que consta de dos o més membres (oracions, sintagmes o parts de sintagma) que són equivalents pel que fa a la funció gramatical i actuen en el mateix nivell de jerarquia estructural (construcció coordinada).GIEC En Podem comprar la taula o bé el sofà, els sintagmes la taula i el sofà són sintàcticament equivalents: poden fer de complement directe tots dos (com en l’exemple anterior) o bé cada un tot sol (Podem comprar la taula; Podem comprar el sofà).

Les conjuncions coordinants se situen entre els membres coordinats: si volem coordinar amb però els predicats ho he comprat i no ho he pagat diem Ho he comprat, però no ho he pagat (i no pas Però no ho he pagat ho he comprat). Les conjuncions coordinants bàsiques són i, ni, o, però i sinó.

Segons el seu significat, diferenciem tres tipus de coordinades: les copulatives (típicament introduïdes per i o ni), les disjuntives (típicament introduïdes per o) i les adversatives (típicament introduïdes per però o sinó).GIEC

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona