22. La coordinació

22.2 Les construccions coordinades



coordinació
coordinació adversativa
coordinació copulativa
coordinació disjuntiva

La coordinació presenta algunes característiques gramaticals que es descriuen breument a continuació.GIEC

a) Es poden coordinar oracions (Tu baixes i jo pujo), sintagmes (les tres amigues i els quatre soldats, més aviat o més tard) o parts de sintagma (molt alt i prim).

També es poden coordinar mots prosòdicament autònoms, com els pronoms forts (tu i jo), els demostratius (aquest i aquell individu, això i allò) o les preposicions tòniques (sobre o sota la taula). En canvi, com que els afixos i els mots clítics (com ara els articles, els pronoms febles, les preposicions àtones i certes formes dels verbs auxiliars) no són prosòdicament independents, generalment no es coordinen. Amb tot, alguns d’aquests elements poden aparèixer coordinats, amb considerables limitacions, per una conjunció copulativa en contextos en què es busca crear un efecte retòric emfàtic: forces pro- i anticastristes, pre- i postoperatori, uni- o pluricel·lulars; Treballem per i per al nostre poble (però ja no és possible Cons- o destruïm? i resulta forçat Convocaren els i les representants sindicals). En aquest cas, els elements coordinats, excepte l’últim, van seguits de guionet.OIEC

b) En una construcció coordinada pot haver-hi un o més constituents el·líptics a partir del segon element coordinat. Parlem d’el·lipsi quan en una seqüència hi ha un element que, encara que compta a efectes sintàctics i semàntics, no s’explicita perquè se sobreentén a partir del context oracional o discursiu. Així, en l’oració composta Ella llegeix una novel·la i ell Ø un assaig, entenem que a la posició marcada amb el signe Ø hi correspon un verb que interpretem gràcies al verb de la primera coordinada (llegeix), que actua com a antecedent del verb silenciat. A més del verb també s’elideixen obligatòriament els auxiliars verbals (Ni ella ha menjat meló avui ni ell síndria ahir; Per Reis va demanar una bicicleta, pel seu aniversari un ordinador i pel seu sant un mòbil nou) i els pronoms febles anteposats al verb (Ell li regalarà un rellotge i ella un joc de taula) o posposats (La Sílvia va portar-li un llibre i la Marta un ram de flors). n

L’el·lipsi també es dona en els casos següents:

— quan es coordinen sintagmes nominals i el segon inclou un determinant o quantificador i un complement o un adjunt, que són els elements que queden una vegada elidit el nucli (Volen recitar un poema de Carner i un Ø de Riba; Exposaran la pintura autèntica i la Ø falsa);

— quan en la segona oració coordinada hi figuren els adverbis de polaritat , no, també o tampoc precedits o seguits d’un constituent oracional (Jo no porto arracades i tu sí; Comprarem bons, però no (pas) accions; Ella hi anirà i nosaltres també; No vol deixar el cotxe al nebot, però tampoc al fill);

— quan en una coordinació d’oracions la segona conté una interrogativa parcial (Sé que vindrà, però no recordo a quina hora Ø; Preguntaven per tu, però no m’han dit qui Ø);

— quan en el segon element coordinat hi ha un sintagma verbal encapçalat per un verb modal o aspectual (Ell farà l’examen final, però jo no puc; La teva germana ha ordenat l’habitació i tu encara no has ni començat).GIEC

L’elisió del nucli nominal implica canvis en certs casos. Així, si el segon sintagma nominal és indefinit i va modificat per un sintagma adjectival apareix la preposició de com a element d’enllaç relacionat amb el caràcter partitiu del sintagma: Té dos fills: un d’adolescent i un de molt petit; Participaran en la taula rodona tres polítics republicans i tres de monàrquics. Quan els sintagmes nominals coordinats porten un sintagma preposicional com a complement, és possible elidir el nom del segon sintagma només si la preposició és de: el cònsol de la Xina i el del Japó, una calaixera de banús i una de roure. n

c) La coordinació pot introduir variants en la concordança entre nucli i modificadors. En el sintagma nominal hi pot haver coordinació en el nucli (un fill o filla), en els especificadors (l’una o l’altra proposta) i en els complements (unes sabates bones, boniques i barates). Entre el nucli nominal coordinat i els especificadors i entre el nucli nominal coordinat i els complements hi ha una relació de concordança que respon a tres factors: la proximitat del nucli nominal respecte dels altres elements; la possibilitat d’interpretar el nucli coordinat com una lexicalització o com una alternativa, i el caràcter no marcat del masculí en l’oposició de gènere.

— Els determinants, els quantificadors i els adjectius anteposats es poden repetir per a cada nucli coordinat: Sempre s’ha interessat per la llengua i la literatura de postguerra; He llegit algun conte, alguna novel·la i algun poema d’aquesta autora; Se n’ha sortit amb una suprema dignitat i un suprem bon to. La supressió dels especificadors a partir del segon constituent coordinat fa que els nuclis nominals s’interpretin conjuntament. En aquest cas els especificadors concorden en gènere i nombre amb el nucli més pròxim (el primer): la llengua i literatura de postguerra (‘manifestació cultural escrita’), la parella que tingui un fill o filla de menys de tres anys (‘descendent’), certs partits i formacions de postguerra (‘grups’), sense cap de les pertorbacions ni sotracs que acompanyen els canvis (‘desgavells’). En canvi, els noms s’interpreten com a independents si no comparteixen especificador: certs partits i certes formacions de postguerra. Amb la construcció el germà i hereu de la Rosa ens referim a una sola persona, que és al mateix temps germà i hereu de la Rosa; però en el germà i l’hereu de la Rosa es tractaria de dues persones. n

— En els registres formals, és preferible que els complements susceptibles de concordança (sintagmes adjectivals i participis) vagin en plural i concordin en gènere amb els nuclis: el primer partit i el primer grup cultural investigats, una formació i una coalició modèliques. Si els nuclis són de gènere diferent, però, la concordança es fa en masculí: un partit i una coalició moderns.GIEC

D’altra banda, la coordinació de sintagmes nominals en posició de subjecte provoca la presència del plural en el verb: Mestre i deixeble van iniciar l’ascensió; La veu i l’expressió d’aquella dona eren plenament convincents. Tanmateix, si el subjecte està format per una coordinació d’oracions subordinades, el verb apareixerà en singular: Que la casa estigui tancada i que no respongui ningú indica que els teus veïns no hi són; Treballar i estudiar no sembla fàcil; Menjar poc i pair bé és ben recomanable.

El subjecte coordinat amb la conjunció ni pot anar amb un verb en singular o en plural: Ni el pare ni la mare no se’n vol/volen ocupar; Cap infermera ni cap metge no ens va/van assistir.

Si el subjecte està format per sintagmes nominals coordinats per una conjunció disjuntiva i modificats per un adjectiu o un participi en plural, el verb concordarà amb el subjecte en plural: El paleta o el manobre contractats se n’encarregaran. Sense l’adjectiu, és possible la concordança en singular o en plural, tot i que aquesta última és més freqüent: El paleta o el manobre se n’encarregaran/n’encarregarà; Què en pensarien/pensaria Maragall o Verdaguer?

El verb va en singular si la disjunció té una interpretació exclusiva i el subjecte és postverbal: Tot depèn de si ho diu un professor o un alumne; No sé si m’ha obert la porta la seva dona o la seva germana. Tanmateix, si un pronom de primera persona apareix en la disjunció, el verb va en plural i en primera persona (Obtindrem el premi o tu o jo; O tu o jo obtindrem el premi). I si hi apareix un pronom de segona persona i no n’hi ha cap de primera persona, el verb va en segona persona del plural (Obtindreu el premi o tu o ella; O tu o ella obtindreu el premi). D’altra banda, el verb va en singular en casos com L’argent viu o mercuri és un metall molt pesant, en què la disjunció només afecta els noms i no pas l’article. El sintagma nominal coordinat designa, per tant, una sola entitat.

La presència d’expressions com almenys un pot fer oscil·lar la concordança entre el subjecte i el verb si el subjecte és preverbal: Convindria que tots dos, o almenys un, intervingués/intervinguessin en l’acte de demà; però Convindria que intervinguessin en l’acte de demà tots dos, o almenys un. En canvi, el sintagma més d’un demana el verb en singular: Més d’un dirà que no.

El subjecte preverbal de tercera persona amb la correlació de coordinació tant… com concorda amb el verb en plural: Tant la veu com l’expressió eren plenament convincents. En posició postverbal la concordança en plural és la solució més habitual, però també és possible el singular: Mantenen/Manté relació amb el verb tant el subjecte com l’atribut.

d) En una coordinació, pot ser que els elements coordinats no seleccionin el mateix tipus de complement. En Qui renuncia o regala un tros del seu hort?, l’element que complementa els dos verbs coordinats (un tros del seu hort) és complement preposicional del primer verb (renuncia a un tros del seu hort) i complement directe de l’altre (regala un tros del seu hort). Aquesta discrepància és un fenomen que s’evita en els registres formals, generalment, pronominalitzant el complement en el segon dels membres coordinats (Qui renuncia a un tros del seu hort o el regala?) o repetint-lo (Qui renuncia a un tros del seu hort o qui regala un tros del seu hort?). Així, Treballen en una empresa petita o hi pertanyen i És millor fomentar el seu tracte o abstenir-nos-en? són preferibles a Treballen o pertanyen a una empresa petita i És millor fomentar o abstenir-nos del seu tracte?, respectivament.

Actualització: 29/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona