22. La coordinació

22.2.2 La coordinació copulativa



coordinació
coordinació adversativa
coordinació copulativa
coordinació disjuntiva

La coordinació copulativa consta de dos o més elements units per una conjunció copulativa, generalment i o ni, i expressa una relació additiva (positiva o negativa) entre els elements afectats, que poden ser oracions dins d’una oració composta, constituents d’oració (sintagmes nominals, preposicionals, etc.) o parts d’aquests constituents (especialment els nuclis, com ara noms o verbs, però també altres elements com ara els demostratius o els quantificadors numerals).GIEC

a) La conjunció i uneix oracions afirmatives o negatives o una combinació d’ambdós tipus, o bé constituents d’oració. Normalment, la conjunció s’anteposa només a l’últim constituent coordinat i aquests elements, en principi, són commutables. Així, les oracions coordinades copulatives Les estacions d’esquí són plenes i els restaurants no donen l’abast i La verdura i la carn han pujat molt de preu equivalen semànticament a ‘Els restaurants no donen l’abast i les estacions d’esquí són plenes’ i ‘La carn i la verdura han pujat molt de preu’, respectivament.

L’addició indicada amb la conjunció es pot reforçar afegint-hi un adverbi focal amb valor d’inclusió, com també o fins i tot, o substituint-la per les locucions així com o com també: Pots entrevistar-la i {també / fins i tot} fer-li una fotografia; Van venir els Valldaura, {així com / com també} els Roca.GIEC

En català, hi ha l’opció tradicional d’unir els dos cognoms d’una persona amb una i: Manuel Milà i Fontanals, Antoni Valls i Soler. Per a evitar ambigüitat, quan la coordinació és de dos cognoms que designen persones diferents, s’anteposa una preposició, un article, etc.: les obres de Verdaguer i de Maragall (cf. les obres de Rovira i Virgili), en Puig i en Cases (cf. en Puig i Cadafalch).

b) La coordinació copulativa també pot incloure connectors parentètics que indiquin addició, com en Era una dona alta i, a més, corpulenta, en què a més intensifica el valor additiu de la conjunció i, o en Era una dona alta; a més, era molt corpulenta, en què a més és el connector additiu. D’altra banda, també la coordinació amb la conjunció i pot incloure connectors parentètics no additius, com en Era una dona alta i, en canvi, semblava baixeta, en què en canvi expressa un valor contrastiu, o en Havia aprovat totes les assignatures i, per tant, ja era graduat universitari, en què per tant converteix la coordinada copulativa en consecutiva semànticament.

c) La conjunció ni, equivalent a i (…) no, realitza una addició negativa. L’addició negativa requereix que tots els constituents coordinats siguin negatius. Es pot utilitzar en la coordinació oracional i en la d’unitats menors. En la coordinació oracional, ni precedeix qualsevol dels elements de l’oració (excepte els perifèrics) i elimina la negació verbal no en el constituent coordinat en què es col·loca. Podem dir Des de fa tres dies els del tercer pis no tenen llum, els del segon no tenen gas i nosaltres no tenim aigua o bé Des de fa tres dies els del tercer pis no tenen llum, els del segon no tenen gas ni nosaltres tenim aigua.

En la coordinació de constituents menors que l’oració, el verb va negat (amb no) si aquests constituents són postverbals, i aleshores la conjunció ni pot precedir tots els constituents coordinats o bé tots menys el primer o bé només l’últim: No compris ni pa ni fruita ni iogurts o No compris pa ni fruita ni iogurts o No compris pa, fruita ni iogurts; No ho sap (ni) ella ni ell; No vindran (ni) avui ni demà; No vol (ni) que es faci ni que es digui. Si els constituents són preverbals, la negació del verb és optativa: Ni la teva germana ni el seu fill (no) en sabien res; Ni a ell ni a ella (no) els importa gaire; Ni aquest ni aquell negoci (no) són per a fer-s’hi ric.

d) La coordinació copulativa presenta dues variants estilístiques: la supressió i la repetició de la conjunció. La supressió de la conjunció, que en general es dona només quan hi ha més de dos constituents coordinats, produeix un efecte d’enumeració inacabada o suspesa, que sovint es reforça en l’escriptura amb punts suspensius o bé s’acaba amb la paraula etcètera (normalment escrita amb l’abreviatura etc.): Durant el nostre mandat s’han millorat les condicions laborals, s’han perfeccionat les línies elèctriques, s’han urbanitzat els carrers perifèrics, s’han adquirit noves grues municipals… no crec que ens puguin demanar més; Hauríem d’avisar els serveis municipals, els mitjans de comunicació, les associacions de veïns, els clubs esportius, etc. En canvi, quan hi ha més de dos elements units, la repetició de la conjunció en tots els constituents coordinats (llevat el primer) produeix un efecte d’insistència o d’intensificació creixent: Van venir el pare i la mare i la germana i el cunyat: ja veus si estaven preocupats; Des de fa tres dies ni els del tercer pis tenen llum ni els del segon tenen gas ni nosaltres tenim aigua.

e) La combinació i/o, pròpia de textos escrits especialitzats (com ara documents tècnics, formularis administratius o enquestes), sovint de caràcter breu i sintètic, s’interpreta com a copulativa i disjuntiva alhora. En Estudien filosofia i/o política, la combinació i/o vol dir que estudien l’una matèria o l’altra o bé totes dues. La fórmula és útil especialment en escrits tècnics, que generalment són més concisos: Movent adequadament el punt R o canviant els valors de m i/o n podem aconseguir que els punts P, Q i R estiguin alineats. Fora de textos d’aquest tipus, és més natural d’expressar aquesta relació amb una simple disjuntiva, que pot incloure també el significat copulatiu (en Si llegiu o veieu l’obra de teatre, aviseu-me no s’exclou que la llegiu i la vegeu), o bé amb una disjuntiva de tres membres: Cal que revisin els informes l’arquitecte o l’encarregat d’obra o tots dos. En altres casos hi escau l’adverbi respectivament: Llavi leporí i paladar fes: fissura en el llavi i en el paladar, respectivament. La fórmula i/o no és acceptable si s’utilitza en lloc de i o bé de o en casos com els següents (en què no es veu què podria significar aquella fórmula): Llicència gratuïta de pesca per a andorrans o residents menors de deu anys; Full d’oferta o petició de pis de lloguer. n

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona