22. La coordinació

22.2.3 La coordinació disjuntiva



coordinació
coordinació adversativa
coordinació copulativa
coordinació disjuntiva

La coordinació disjuntiva presenta coordinats dos o més elements (oracions o unitats menors) que s’ofereixen com a alternatives obligatòries, en el cas de la disjunció exclusiva (El sucre el voleu blanc o morè?), o com a alternatives lliures, en el cas de la inclusiva (Voleu cafè o licors o alguna altra cosa?).GIEC La conjunció disjuntiva més bàsica és o, que es pot repetir en els membres coordinats (o… o) o es pot reforçar amb (o bé) i si no en el darrer constituent coordinat (o, si no). A més, hi ha una sèrie de locucions distributives i casos més o menys lexicalitzats.

a) En la disjunció exclusiva els constituents coordinats es presenten com a incompatibles i, per tant, hem de triar entre un dels membres: Arribes amb el tren de les sis o amb el de les vuit?; Dormirem al refugi o bé a la tenda. La interpretació exclusiva també es dona en oracions coordinades disjuntives, com en Ens ho portaran directament a casa o ens telefonaran o en Vindràs tu o prefereixes que vingui a buscar-te jo?

La disjunció exclusiva es pot reforçar amb la repetició de la conjunció (O caixa o faixa; De primer plat hi ha o (bé) amanida o (bé) raviolis) o afegint a la conjunció l’adverbi (Dormirem al refugi o bé a la tenda) o la locució si no (Dormirem al refugi o, si no, a la tenda). El recurs a o bé… o bé és útil quan entre els dos coordinats hi ha altres coordinacions i cal establir nivells entre elles. Seria el cas d’un exemple com el següent: Aquesta informació pot ser presentada de diverses maneres: o bé com una successió d’entitats o de fets ordenats cronològicament, o bé com una llista ordenada d’una manera aleatòria.

b) En la disjunció inclusiva els constituents coordinats es presenten com a compatibles: Crideu el pare o la mare de l’alumne (poden ser cridats tots dos). En certs casos, la conjunció o és intercanviable amb la conjunció i (Davant de b, p o m s’escriu m; Davant de b, p i m s’escriu m). La disjunció inclusiva s’empra també per a presentar els membres coordinats com a equivalents o sinònims, com en Aquesta parla s’anomena romanx o rètic o retoromànic occidental o en Estudiarem l’epopeia o poesia èpica. En aquest cas l’equivalència es dona normalment en coordinacions no oracionals. En el segon exemple, l’equivalència s’estableix entre noms, no pas entre sintagmes nominals; per això, el segon coordinat no porta determinant. Passa semblantment en És de vori o marfil, en què la coordinació és de noms, enfront de És de vori o de malaquita, en què es coordinen sintagmes preposicionals.

L’equivalència es pot expressar més explícitament amb l’ús de connectors parentètics de reformulació com és a dir, o sigui (o o siga, o sia) i això és: L’epopeia, {és a dir / o sigui / això és}, la poesia èpica, és l’objecte del curs. La disjunció també es pot emprar per a matisar o corregir el que s’acaba d’assenyalar (La traducció o, més ben dit, l’adaptació del llibre, és excel·lent).

c) A mig camí entre les coordinades copulatives i les disjuntives hi ha una sèrie de construccions correlatives que expressen diferents possibilitats (habitualment dues) que concorren indissociablement (Els templers eren mig frares mig soldats ‘ensems frares i soldats’), alternen (Ara plora, ara riu ‘Plora i riu alternativament’) o conflueixen additivament per a formar un tot (Que vells, que nous, n’hi havia un miler ‘entre vells i nous’). Aquestes correlacions, més o menys lexicalitzades, apareixen encapçalades per adverbis o altres tipus d’elements, la majoria repetits, com ara… ara, ja… ja, sigui… sigui (o siga/sia siga/sia) i també adés… adés i que… que: Feia un temps variable: ara plovia, ara feia sol; Ja hàgiu estat vosaltres, ja ho hagin fet els veïns, la bombeta està trencada; Acceptarem el resultat, sigui/siga bo sigui/siga dolent; Adés era en un lloc, adés era en un altre; Que petits, que grans, tothom es divertia.GIEC

Hi ha també correlacions que no s’estableixen amb elements idèntics sinó amb elements heterogenis: tant… com (de valor disjuntiu en Tant pot guanyar l’elecció com perdre-la o additiu en Tant el pare com la mare s’hi oposaven), tan aviat… com (Les criatures tan aviat ploren com riuen) i menys habitualment així… com (Armes, així ofensives com defensives).

Actualització: 10/04/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona