22. La coordinació

22.2.4 La coordinació adversativa



coordinació
coordinació adversativa
coordinació copulativa
coordinació disjuntiva

La coordinació adversativa estableix una relació de contrast entre dos elements.GIEC Les adversatives poden ser no excloents, quan el segon coordinat indica una oposició parcial o restricció sobre el primer (Estudia molt, però no se’n surt), o excloents, quan el segon element exclou el primer (No vindrà a les set sinó a les vuit).

a) En les adversatives no excloents el segon coordinat indica una oposició parcial o restricció sobre el primer, cosa que exigeix que un dels membres sigui negatiu o que almenys pugui contrastar d’alguna manera amb l’altre. La conjunció prototípica és però: Menja molt, però no s’engreixa. El caràcter negatiu o contrastiu es pot expressar sintàcticament, amb la negació no (Treballa molt, però no guanya prou; No guanya gaire, però treballa molt); morfològicament, amb un prefix que expressa oposició (La decisió és legal, però immoral, en què immoral significa ‘no moral’), o lèxicament (Treballa molt, però guanya poc, en què poc significa ‘no gaire’). També pot ser implícit: en Té una parada al mercat, però li queda molt de temps lliure hi ha la idea implícita que quan es té una parada al mercat es té poc temps lliure; en És molt intel·ligent, però s’equivoca en les sumes i en Aquest cotxe corre molt, però consumeix massa es contraposen unes qualitats (ser intel·ligent, córrer molt) a un defecte (equivocar-se en les sumes, consumir massa).

També pot introduir una adversativa no excloent la locució conjuntiva mentre queEn Màrius és notari, mentre que el seu pare era procurador. Notem que, en aquest ús, no té el sentit temporal de la conjunció mentre: Rentaré els plats mentre dormiu (cf. Jo rentaré els plats, mentre que vosaltres dormireu). No és, doncs, acceptable usar mentre que amb el valor temporal de simultaneïtat de mentre: Pararem taula mentre s’acaba de fer l’arròs (i no Pararem taula mentre que s’acaba de fer l’arròs). n

També indiquen oposició les conjuncions mes, pròpia de la llengua antiga, i sinó que en contextos en què equival a però: Jo dormo, mes el meu cor vetlla; És un home que va sempre amb el cor a la mà; sinó que porta la mà a la butxaca.

b) En les adversatives excloents el segon element es contraposa al primer, que apareix negat. La conjunció prototípica és sinó, seguida de que quan introdueix sintagmes verbals o oracions: No tinc vint anys sinó trenta; No plovia, sinó que nevava. En aquestes construccions, l’element introduït per sinó té un caràcter focal i rectifica la informació referida a l’element que es veu afectat per la negació.

També indica exclusió la conjunció ans, pròpia de la llengua antiga i dels registres molt formals: I no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

El primer coordinat pot quedar implícit en aquells casos en què la conjunció introdueix una opció que es presenta com a única enfront de la resta de possibilitats, que queden excloses: No té sinó aquest fill; No ve sinó per Nadal; No fa sinó plorar. En aquestes construccions sinó pot alternar amb més que o amb sintagmes amb l’indefinit altre: No fa {sinó / més que / altra cosa que} plorar. I és igualment possible que el primer element de la coordinació aparegui explícit: No té cap fill sinó aquest; No ve mai sinó per Nadal; No fa res més sinó plorar. En aquests darrers casos, sinó pot alternar també amb la preposició excepte o amb una altra d’equivalent (llevat, tret): No té cap fill excepte aquest.

Amb el mateix significat excloent de ‘excepte’, la conjunció sinó també es pot utilitzar en contextos en què no es vincula a una negació explícita. Es tracta d’oracions interrogatives retòriques, en les quals queda implicada la negació i el primer element de la coordinació s’identifica amb un interrogatiu o un sintagma amb un constituent interrogatiu: Per què heu vingut sinó per ajudar-nos? (equivalent a No heu vingut per cap altre motiu sinó per ajudar-nos); En qui podem pensar sinó en ell? (equivalent a No podem pensar en ningú sinó en ell); Què podem fer sinó ajudar-nos els uns als altres? (equivalent a No podem fer res més sinó ajudar-nos els uns als altres). D’una altra banda, apareix en oracions afirmatives en què es coordinen sintagmes nominals i el primer apareix quantificat amb tothom o tot: En aquesta vida tot té solució sinó la mort; Ho sap tothom sinó el secretari.

La conjunció sinó deriva de la condicional si seguida de la negació no. Mentre que la locució si no té valor condicional, equivalent a altrament, la conjunció sinó és adversativa. Són construccions condicionals amb el predicat sobreentès casos com Convindria que plogués; si no, enguany patirem (‘si no plou’), Tant si vols com si no (‘si no vols’), Podríem anar al parc i, si no, al teatre (‘si no anem al parc’), S’ha saltat, si no el reglament, almenys les normes implícites (construcció equivalent a Si no s’ha saltat el reglament, almenys s’ha saltat les normes implícites) o Sort que soc forta, que si no… (‘que si no fos forta…’). En canvi, són exemples d’adversatives excloents amb el primer coordinat implícit No té sinó quinze anys No vam anar-hi sinó ell i jo.

Finalment, d’acord amb el seu valor excloent, la conjunció sinó es pot reforçar amb adverbis d’exclusió com només, tan sols o tan solament: No vindran tots sinó {només / tan sols / tan solament} els de segon curs. Quan aquests adverbis modifiquen el primer coordinat, la construcció té valor d’addició emfàtica: Vindran no tan sols ells sinó també els meus amics. També es pot reforçar amb connectors parentètics contrastius com per contra, (ben) al contrari o més aviat: No es van queixar sinó (que), {per contra / ben al contrari}, ho van trobar lògic; No és alt sinó, més aviat, baixet.

c) La coordinació adversativa també pot incloure connectors parentètics que indiquin contrast, com en Deia que sempre l’ajudaria, però, en canvi, quan la va necessitar se’n va desentendre, en què en canvi reforça el valor contrastiu de la conjunció però, o en La filla era molt alta; el fill, per contra, era molt baixet, en què per contra és el connector contrastiu. De fet, la conjunció però es combina amb gairebé tots els connectors parentètics de contrast i sinó també es pot combinar amb els excloents, com en Els germans no tenen bona relació sinó que, al contrari, es van barallar fa molts anys i no es parlen.

Actualització: 10/04/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona