23.2 Classes de subordinades substantives



discurs directe
discurs indirecte
subordinada substantiva

Les subordinades substantives es poden classificar atenent a la modalitat i atenent a la forma. Segons la modalitat, poden ser declaratives (Diu que arribaran demà), interrogatives (Pregunta-li si treballa de fuster; No sabem qui ocuparà el càrrec de rector) o exclamatives (No et pots imaginar que bé que viu). Segons la forma, poden tenir el verb en forma finita, com en els exemples anteriors, i anar introduïdes per una conjunció completiva (que o si) o per un element interrogatiu o exclamatiu (qui i que en els exemples anteriors), o bé poden tenir el verb en infinitiu, com en Vaig decidir anar al partit.

Les classes de subordinades substantives segons la modalitat i la forma es mostren en el quadre 23.1.

a) Les subordinades substantives declaratives apareixen encapçalades per la conjunció que si el verb té forma finita i sense aquesta conjunció si és un infinitiu (He decidit estudiar xinès). El verb en forma finita pot aparèixer en indicatiu (Creu que estudiaran xinès) o en subjuntiu (He decidit que estudiïn xinès).GIEC

A diferència d’alguna altra llengua romànica, com l’italià i el castellà, el català no omet mai la conjunció que en una oració subordinada substantiva amb verb flexionat: Li agrairem que tingui l’amabilitat d’avisar-nos (i no Li agrairem tingui l’amabilitat d’avisar-nos); Us preguem que sigueu puntuals (i no Us preguem sigueu puntuals). A més, la conjunció que no va mai precedida de l’article el en les subordinades substantives: Que ella no en tingui cap notícia us hauria de preocupar (i no El que ella no en tingui cap notícia us hauria de preocupar). n

Amb els verbs de percepció sensorial sentir i veure i amb algun verb de percepció intel·lectual (comprovar), la subordinada substantiva en forma finita pot anar introduïda per que o per com: He sentit {que se n’anava corrents / com se n’anava corrents}; He vist {que tancava la porta / com tancava la porta} sense fer soroll; Si mires atentament, comprovaràs {que encara hi ha gent / com encara hi ha gent}.GIEC

En el cas de complements preposicionals seleccionats pel verb o una altra categoria, hi ha restriccions o preferències quant a les preposicions que poden aparèixer davant de la conjunció que i l’infinitiu. D’altra banda, les subordinades substantives d’infinitiu en funció de subjecte o de complement directe admeten en certs casos la preposició de com a element d’enllaç (En aquesta sala no és permès de fumar).

S’usen construccions amb infinitiu precedit de la preposició a o per del tipus No tenim res a dir o No tenim temps per perdre, en comptes de les construccions no acceptables res que dir i temps que perdre. n

b) Les subordinades substantives interrogatives poden ser totals o parcials. Les substantives interrogatives totals serveixen per a preguntar sobre el caràcter vertader o fals del seu contingut proposicional i apareixen introduïdes per la conjunció si seguida d’un verb en forma finita o en infinitiu: Ens preguntà si vivíem allà; No sé si anar-hi d’hora o tard. Les substantives interrogatives parcials, en canvi, s’usen quan la pregunta recau sobre un dels constituents oracionals i apareixen encapçalades per un mot o un sintagma interrogatiu referit al constituent a què fa referència la pregunta (qui, què, com, on, quan, en quin lloc, de quina manera) seguit d’un verb en forma finita o en infinitiu: Et demanaran què vols; No sap on seure.

El mode de les oracions subordinades interrogatives amb el verb en forma finita és generalment l’indicatiu (Volem saber si diu la veritat; Ignoro qui ha escrit aquest text). Tanmateix, el mode subjuntiu pot aparèixer en les subordinades interrogatives parcials relacionades amb predicats com dependre, no importar o ser (ben) igual/indiferent: Tot dependrà de qui ho pregunti; No m’importa quan arribi la carta; M’és (ben) indiferent quant pugui costar.

c) Les oracions subordinades substantives exclamatives són sempre parcials i apareixen introduïdes per un element exclamatiu (especialment els quantificadors quin, quant i que, però també com i si) seguit d’un verb en indicatiu: No et pots imaginar quina calor que feia aquell dia; Mireu quanta gent que ha vingut a la conferència; Escolteu que bé que parla; Era increïble com havia envellit en tan poc de temps; Mira si en té, de pomes, la pomera.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona