23.3 Les funcions de les subordinades substantives



discurs directe
discurs indirecte
subordinada substantiva

Les subordinades substantives poden fer les mateixes funcions que un sintagma nominal, com es resumeix i s’exemplifica en el quadre 23.2.GIECSegons la funció sintàctica, les subordinades substantives poden fer de subjecte oracional (És important que tot es resolgui bé; Ens preocupa veure’l tan trist; És impressionant com ha sabut gestionar la situació), de complement directe (Creu que tot acabarà bé; Necessitem saber si podem parlar amb vosaltres; La va sorprendre que interessant havia estat la discussió), de complement de règim o de complement indirecte inanimat (S’adonà que tothom el mirava; Acostuma’t a dir la veritat; Donen molt valor que ho hagis fet tu tot sol) i d'atribut (Això és viure bé). També poden ser complement d’una preposició (sense que ningú li ho demanés, per no dir res) i poden aparèixer en el complement d’un nom (la promesa que li publicarien la novel·la, la necessitat de veure’ls), d’un adjectiu (content que fossis allà, orgullosa d’haver acabat els estudis), d’una preposició (abans d’acabar les vacances) i menys sovint d’un adverbi (independentment que ho haguéssim sabut tard).

Les funcions que pot dur a terme una subordinada substantiva estan relacionades amb les propietats sintàctiques i semàntiques de l’element de què depèn. El verb demanar, per exemple, selecciona un complement directe (M’ha demanat que parli amb tu). El verb alegrar-se, en canvi, selecciona un complement de règim, com en S’ha alegrat molt de parlar amb tu.GIEC

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona