23.5.1 L'elisió de preposicions àtones davant la conjunció que



discurs directe
discurs indirecte
subordinada substantiva

En general, en les subordinades amb verb en forma finita, la conjunció que fa una funció de nexe i això comporta que en els registres formals s’elideixin les preposicions àtones a, de, en i amb davant una oració introduïda per aquesta conjunció. n Tenim, per exemple, el costum de tenir el dinar a taula a les dues o acostumat a tenir el dinar a taula a les dues, la idea de venir, la confiança en una cosa o confiat en una cosa i conformes amb la publicació de les dades, en què el complement va introduït per una preposició àtona, però Es va acostumar que el dinar estigués a taula a les dues, La idea que vinguessin tots alhora no ha estat bona, La confiança que em concedirien el crèdit era desproporcionada, Confiat que aprovaria, no em vaig preparar la prova i No estan conformes que les dades siguin públiques.

L’elisió de la preposició també és viva en tots els registres en certs contextos, com ara quan l’oració subordinada es troba dislocada: Que em diu la veritat, no en dubto pas / No en dubto pas, que em diu la veritat. En canvi, en els registres informals, s’observa el manteniment de la preposició, d’una manera més o menys freqüent segons diversos factors, com quina és la preposició, de quin element depèn la subordinada i quin és el context d’ús. Així, per exemple, en el cas de la preposició a, s’observa una major tendència al manteniment amb noms com al·lusió, crida, dret, inducció, invitació, oposició, renúncia, resistència o respecte i amb adjectius com rebec, contrari o refractari: L’al·lusió a que m’hagi enfadat em sembla fora de lloc; Els meus amics són contraris a que els obliguin a sortir demà.

A més d’elidir la preposició, el contacte entre la preposició àtona i la conjunció que es pot evitar amb diversos recursos, com es mostra en el quadre 23.4.GIECLes estratègies anteriors s’usen per a evitar construccions forçades, com ara La propagació del foc va ser deguda que feia vent, i també poden contribuir a evitar una ambigüitat. Un exemple com L’Administració avisa els contribuents que no estan al dia mostra que la supressió de la preposició pot produir ambigüitat, ja que es pot interpretar que hi ha una subordinada substantiva complement de règim (‘els avisa del fet que no estan al dia’) o bé una subordinada de relatiu (‘avisa els contribuents endarrerits’) que forma part del complement directe.

Notem que no s’elideix la preposició per, la qual forma amb que la conjunció composta perquè. Així, es diu la preocupació per donar una bona educació als fills i, paral·lelament, la preocupació perquè els seus fills tinguin una bona educació. També la preposició per a forma part de la conjunció perquè, en aquest cas sense la a: una estratègia {per a tenir èxit / perquè tinguem èxit}. n


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona