24.1 Introducció



antecedent del relatiu
relatiu
subordinada de relatiu
subordinada de relatiu analítica
subordinada de relatiu pleonāstica

Les oracions subordinades de relatiu (o relatives) es defineixen per la seva capacitat de modificar el nom o el sintagma nominal precedent, i van encapçalades per un relatiu, que pot ser un pronom, un adverbi o, més esporàdicament, un determinant.GIEC En Aquest periodista va escriure una novel·la que no tenia gaire interès, la construcció que no tenia gaire interès és una subordinada de relatiu encapçalada pel pronom relatiu que i modifica el nom novel·la (l’antecedent del relatiu), de la mateixa manera que ho fa el sintagma adjectival no gaire interessant en una novel·la no gaire interessant. Entre el relatiu i el nom o el sintagma nominal anterior, que és el seu antecedent, s’estableix una relació anafòrica d’acord amb la qual el relatiu reprèn en la subordinada el contingut del nom o el sintagma nominal. Així, el relatiu que en que no tenia gaire interès coincideix semànticament amb el nucli del complement directe (la novel·la) de va escriure.

L’antecedent pot no aparèixer explícit, com en Qui ha escrit la novel·la no és un gran escriptor. En aquests casos, parlem de relativa sense antecedent. Les oracions de relatiu sense antecedent equivalen per si soles a un sintagma, generalment nominal, com en l’exemple anterior, que equival a una frase com ara L’autor del llibret de l’òpera no és un gran escriptor.

Actualitzaciķ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona