24.2 Els relatius



antecedent del relatiu
relatiu
subordinada de relatiu
subordinada de relatiu analítica
subordinada de relatiu pleonāstica

Els relatius són pronoms, adverbis o determinants que poden introduir una subordinada que modifica un nom o un sintagma nominal d’una manera semblant a com ho fa un adjectiu. Formen un paradigma reduït d’elements que inclou els pronoms que, qui, què i el relatiu compost el qual (que en certs casos també funciona com a determinant) i els adverbis on, quan i com.

El relatiu desenvolupa tres funcions diferents: en primer lloc, fa una funció de connector, paral·lela a la que realitzen les conjuncions de subordinació, que permet que la relativa funcioni com a oració subordinada; en segon lloc, estableix una relació anafòrica amb l’antecedent i, finalment, assumeix una funció sintàctica determinada dins de l’oració de relatiu o d’un constituent de la relativa. En La persona amb qui has de parlar és la Marta, el relatiu qui introdueix la subordinada, substitueix l’antecedent persona i és el nucli del sintagma preposicional que fa de complement de règim de has de parlar.

En el quadre 24.1 s’exemplifiquen els usos generals dels diferents relatius.

L’ús dels relatius depèn de diverses variables. En general, podem dir el següent:

a) El pronom àton que és el més freqüent quan el relatiu no va precedit de preposició, com en He menjat la poma que ha caigut de l’arbre o En Jan pinta amb els colors que han dut els Reis. També es pot usar en relatives sense antecedent precedit de l’article el o del demostratiu allò, com en Compreu tot el que us agradi o Compreu allò que us agradi.

b) Els pronoms tònics qui i què s’usen darrere de preposició, amb antecedent humà i no humà, respectivament, com en La persona de qui parles és amiga meva o La ploma amb què escriu és un regal d’aniversari. El pronom qui també pot usar-se sense antecedent no precedit de preposició, com en El qui marxi l’últim ha de tancar la porta amb clau, en què qui alterna amb que si va precedit d’article definit o del demostratiu de llunyania: El que marxi l’últim ha de tancar la porta amb clau; Aquells que vulguin assistir al curs han de passar per secretaria.

c) El relatiu compost el qual pot alternar amb altres pronoms relatius. Alterna amb els pronoms tònics qui i què darrere de preposició àtona, com mostren els exemples següents: No conec la persona amb {qui / la qual} viu; M’interessa la situació de {què / la qual} m’has parlat. En canvi, és el relatiu que s’usa darrere de preposició tònica, generalment d’una manera exclusiva: El tema sobre el qual han debatut és molt controvertit. També alterna amb que en relatives explicatives: L’autora, {que / la qual} assistirà al lliurament de premis, no acostuma a concedir entrevistes.

Més esporàdicament, pot funcionar com a determinant d’un sintagma nominal. Es tracta, concretament, dels casos en què l’antecedent apareix repetit per mitjà d’un nom de sentit genèric (com cosa fet) que té el relatiu compost com a determinant i que forma amb aquest un sintagma nominal, com la qual cosa en Vam arribar tard a l’assemblea, la qual cosa va fer que ja no trobéssim ningú. Amb altres noms, l'ús del relatiu compost és menys freqüent i se sol relacionar amb els registres molt formals, sovint especialitzats: És responsabilitat de la policia local instruir els atestats dels accidents dins el nucli urbà, en el qual cas han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents.

El relatiu compost és variable morfològicament (el qual, la qual, els quals i les quals). La concordança s’estableix amb l’antecedent quan el relatiu funciona com a pronom (el company amb el qual anirem d’excursió, la companya amb la qual anirem d’excursió, els companys amb els quals anirem d’excursió, les companyes amb les quals anirem d’excursió) i amb el nom que el segueix quan funciona com a determinant (el qual cas, la qual cosa, els quals recursos, les quals idees).

d) Els adverbis relatius on, quan i com indiquen lloc, temps i manera, respectivament: Atura’t on vulguis; Parla amb la teva germana quan puguis; La Isabel respon l’exercici com ha dit el mestre. Solen usar-se sense antecedent, amb una interpretació genèrica, com en els exemples anteriors, tot i que de vegades, especialment en el cas de on, s’usen amb antecedent explícit: Hem tornat a l’hotel on vam passar les vacances fa tres estius; Atura’t al lloc on vulguis; La Isabel respon l’exercici de la manera com ha dit el mestre.

Actualitzaciķ: 03/04/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona