24.3.2 Els relatius en les subordinades de relatiu amb antecedent



antecedent del relatiu
relatiu
subordinada de relatiu
subordinada de relatiu analítica
subordinada de relatiu pleonāstica

La tria que es fa d’un relatiu o d’un altre en una determinada oració depèn de diversos factors. A més de la funció que fa el relatiu, l’ús dels relatius està condicionat per tres factors. En primer lloc, pel caràcter restrictiu o no restrictiu de la relativa, és a dir, si és especificativa o explicativa. En segon lloc, per les propietats de l’antecedent i, més concretament, pel fet que l’antecedent sigui oracional o nominal i, en aquest darrer cas, pel fet que el referent sigui humà o no humà. Finalment, pel fet que el relatiu estigui precedit o no de preposició.

El quadre 24.4 recull i exemplifica els factors que condicionen la tria del relatiu per als pronoms i determinants, incloent-hi les construccions en què un relatiu apareix acompanyat pel nom genèric cosa.

Segons el tipus de relativa i d’antecedent, els criteris de selecció del relatiu són els següents:

a) Amb antecedent humà, hi apareix que si el relatiu no va precedit de preposició, tant en les especificatives (Volia trobar la periodista que havia conegut la nit abans) com en les explicatives (La mare, que ja ha tornat de viatge, vol parlar amb nosaltres). Aquest relatiu, no precedit de preposició, pot alternar amb el relatiu el qual en explicatives amb antecedent humà, com en Han triat delegat de classe, {que / el qual} és l’alumne més gran de tots. Si el relatiu va precedit de preposició, alternen qui i el qual, tant en les especificatives (Han localitzat el muntanyenc {a qui / al qual} la policia havia donat per desaparegut) com en les explicatives (A la conferència he trobat en Joan, amb {qui / el qual} havia anat a classe de jove).

El relatiu què també pot tenir un antecedent humà en les relatives especificatives en què és constituent d’un complement de règim o d’un adjunt del predicat: Li presentaré la família a què vostè al·ludeix en la seva carta; Està en pugna contra la gent amb què no fa gaire havia fet negocis. En aquests usos, però, qui és la forma més habitual: Li presentaré la família a qui vostè al·ludeix en la seva carta; Està en pugna contra la gent amb qui no fa gaire havia fet negocis.

b) Si l’antecedent no és humà, se selecciona que si el relatiu no va precedit de preposició en les especificatives (El cotxe que està aparcat a la vorera és de l’Albert) i que alterna amb el qual en les explicatives (La capsa de música del meu avi, {que / la qual} ja no sona, era un regal del seu pare), i amb què o el qual si va precedit de preposició àtona: Ja he llegit el llibre {de què / del qual} parlàveu la setmana passada; Aquest tractament, amb {què / el qual} es curaran milers de pacients, ha estat descobert per científics catalans.

c) En el cas que l’antecedent del relatiu sigui un pronom demostratiu no precedit de preposició, s’usa el pronom que si el relatiu no va precedit de preposició i què si va precedit de preposició: Agafa allò que veig que has deixat damunt la taula; Aquí hi tinc tot això, que penso compartir amb vosaltres més endavant; No oblidis allò de què t’he parlat; Convé centrar-nos en allò en què coincidim.

Precedint el relatiu són relativament freqüents les preposicions a, de i en, com en els exemples anteriors. Altres preposicions i locucions pertanyen a llenguatges d’especialitat (definicions de diccionari, proposicions filosòfiques, enunciats matemàtics, etc.): Es denomina base allò {per què alguna cosa se sosté / sobre què alguna cosa descansa}. En aquests casos, resulta més natural fer servir un antecedent nominal: aquell principi en el qual tots podem coincidir (en comptes de allò en què). Trobem la mateixa situació quan l’antecedent és una construcció amb un adjectiu precedit de l’article definit el amb valor individualitzador: Tu has estat l’artífex de tot el bo que ens ha passat (en què es podria recórrer a …totes les coses bones que ens han passat o a …tot el que ens ha passat de bo).GIEC

d) En el cas que l’antecedent del relatiu sigui tota l’oració anterior, possibilitat restringida a les relatives explicatives, s’usa el sintagma la qual cosa, amb preposició (amb la qual cosa, per la qual cosa) o sense, segons la funció, o cosa que i variants amb preposició (cosa de què, cosa sobre la qual): Hi van assistir molts joves, {la qual cosa / cosa que} va animar els organitzadors; Canviarem l’orientació del negoci, {en la qual cosa / cosa en què} sembla que estem tots d’acord. Si el relatiu fa de complement directe se sol preferir cosa que a la qual cosa: Es proposava de regular la participació dels concursants, cosa que van aprovar per unanimitat. Passa el mateix quan l’antecedent és la pròtasi d’una condicional: Si tots fóssim milionaris, cosa que estaria molt bé, ens podríem donar aquest gust. A més del nom cosa, altres noms com fet, situació, raó o motiu poden encapçalar aquest tipus d’oració de relatiu explicativa: Em va fer callar, fet/situació que em va molestar profundament; La reunió es va allargar, {raó per la qual / motiu pel qual} vam acabar tard.

El relatiu què precedit per les preposicions de i amb també pot reprendre un antecedent oracional, tot i que sol ser més freqüent usar la qual cosa: Ha presentat la dimissió, amb què s'han acabat tots els problemes (i també ...amb la qual cosa s'han acabat tots els problemes); L’acord ha estat satisfactori, de què podem felicitar-nos (i també ...de la qual cosa podem felicitar-nos).

El mateix significat de la relativa es pot expressar també amb una construcció coordinada i un pronom demostratiu: Em va fer callar i això em va molestar profundament (Em va fer callar, {la qual cosa / cosa que} em va molestar profundament).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona