24.3.3 Les funcions dels relatius en les subordinades de relatiu amb antecedent



antecedent del relatiu
relatiu
subordinada de relatiu
subordinada de relatiu analítica
subordinada de relatiu pleonāstica

A més dels factors relacionats amb la classe d’oració de relatiu i el tipus d’antecedent, la selecció d’un relatiu o d’un altre depèn en gran mesura de la funció que aquest fa dins de la subordinada o d’altres factors.GIEC Així, hi ha restriccions quant a la forma possible o més freqüent, segons que el relatiu faci de subjecte, complement, atribut o adjunt, com es mostra, amb exemples de subordinades de relatiu especificatives i explicatives, en el quadre 24.5.

a) Per a la funció de subjecte, en les especificatives s’usa el pronom relatiu que i en les explicatives que o el qual: La paret que va caure era la seva; Hem saludat en Ricard, {que / el qual} participa en aquesta marató. Tots dos relatius poden tenir un antecedent singular o plural, però mostren un comportament diferent quant a la persona: el relatiu que pot tenir un antecedent de primera, segona o tercera persona, mentre que el de el qual ha de ser de tercera persona: No m’han convidat al casament a mi, que els vaig presentar; Vosaltres, que coneixeu el camí, ens podeu guiar; Hem triat la pel·lícula més bona d’aquest director, {que / la qual} és la més llarga.

El relatiu compost el qual és poc natural si l’oració de relatiu va intercalada en la principal. Per això normalment s'utilitza que en una oració com ara El menor va dir a la policia que el seu pare, que era dins del vehicle, estava inconscient. El relatiu qui no s’utilitza en funció de subjecte ni en les relatives especificatives ni en les explicatives. Amb tot, en la llengua antiga, el relatiu qui s’usava com a subjecte amb independència del tipus de relativa i del caràcter humà o no humà de l’antecedent, i aquest ús encara es manté en els registres informals en parlars baleàrics: Es nin qui juga as menjador és un amic de'n Marc.

b) Amb la funció de complement directe, s’empra el relatiu que i, amb certes restriccions, els relatius qui i el qual. El relatiu que és l’opció més habitual i és possible usar-lo en tots els casos, tant en les relatives especificatives (Aquests són els amics que hem convidat) com en les explicatives (Van convidar també els seus germans, que no vèiem de feia temps), i tant si l’antecedent és humà, com en els exemples anteriors, com si no és humà (Les parts del palau que afecta la humitat són les de ponent). El relatiu qui només s’usa si l’antecedent és humà, i aleshores va precedit de la preposició a: Aquests són els experts a qui han convocat. El relatiu el qual, en canvi, es pot usar amb tota mena d’antecedents. Generalment no duu preposició (Aquestes són les habitacions dobles de l’hotel, les quals hem restaurat enguany; Van venir també les seves germanes, les quals havíem trobat la vigília al mercat), però l’admet com a recurs per a evitar l’ambigüitat amb el subjecte: No ho va dir a la Natàlia, a la qual sempre criticava. Notem que, sense la preposició, en aquest darrer exemple es podria interpretar que la Natàlia és subjecte (qui criticava) o complement directe (a qui algú criticava). També admet la preposició a quan funciona com a complement directe del verb seguir o de verbs amb sentit causatiu com ara afectar, arruïnar o sorprendre: Aquell any va publicar la primera novel·la important, a la qual van seguir moltes altres al llarg de la seva vida; Vam haver de canviar les persianes, a les quals havia afectat el temporal.

Sense la preposició a, l’ambigüitat es produeix quan el relatiu el qual complement directe té els mateixos trets de persona i nombre que el subjecte, i aquest o bé és el·líptic, com en l’exemple anterior, o bé és el subjecte en posició postverbal d’un verb transitiu que admet un complement directe humà, com ara visitar, acompanyar, combatre o estimar (Aquest és l’artista guardonat, al qual acompanyarà el director del museu comarcal). Si el subjecte de la subordinada apareix en posició preverbal, l’ambigüitat desapareix (Aquest és l’artista guardonat, el qual el director del museu acompanyarà).

c) Els relatius també poden funcionar com a complement indirecte, complements de règim o adjunts del predicat precedits d’una preposició o d’una locució prepositiva: Aquella és la persona a qui hem de demanar la documentació; Les dates de les quals em recordo més són les del sant i de l’aniversari; Les persones a favor de les quals signarem el conveni són irreprotxables. En aquests casos, s’usa el relatiu el qual i, amb més restriccions, qui (si l’antecedent és humà) i què (si l’antecedent és no humà): Aquesta és la casa de {la qual / què} t’he parlat; El germà amb {el qual / qui} més compto és en Robert; Està content amb el nou trepant, amb el qual és fàcil penjar els quadres; La plataforma sobre la qual construiran és aquella d’allà; La barana per damunt de la qual fareu passar els fils no té prou resistència.

El relatiu qui amb l’antecedent explícit no s’acostuma a construir amb preposicions intransitives com damunt o davall, ni amb locucions (respecte a, per consideració a). Tanmateix, qui s’empra amb locucions com en contra de i a favor de en els llenguatges d’especialitat: Cal aportar les dades de la persona a favor de qui es realitza la transmissió de l’activitat.

Per la seva banda, el relatiu què presenta encara més restriccions; és viable amb les preposicions a, de, en i amb, especialment en subordinades de relatiu especificatives: Sentia una gran impotència davant la situació a què es veia abocat; Aquests són els temes de què discutíem quan érem adolescents; El telèfon el va despertar del son merescut en què havia caigut; Tothom va quedar satisfet del menjar amb què l’amfitrió els havia obsequiat. Menys habitualment, també pot precedir el relatiu què la preposició tònica sobre (Encara cal verificar els fonaments sobre què descansa aquesta teoria) i la preposició àtona per, combinació aquesta que cal no confondre amb la conjunció causal perquè: Encara recordo les proves per què (o per les quals) vaig haver de passar.

Enfront de qui i què, el relatiu compost el qual presenta l’avantatge de tenir flexió de gènere i nombre i, doncs, es prefereix quan pot haver-hi ambigüitat. En un cas com Aquella era la filla del meu amic, amb qui havíem sopat tantes vegades, el relatiu qui pot tenir com a antecedent tant la filla com el meu amic, ambigüitat que es desfà amb el relatiu compost: Aquella era la filla del meu amic, amb la qual havíem sopat tantes vegades o Aquella era la filla del meu amic, amb el qual havíem sopat tantes vegades. D’altra banda, el relatiu el qual és l’únic utilitzat amb la majoria de preposicions tòniques (la cova dins la qual el vam trobar, la paret contra la qual es va estavellar el camió) i amb totes les locucions (el text amb referència al qual hem de redactar el nostre, el llac al voltant del qual passejàvem).

Igualment, s’usa quan el relatiu depèn d’un infinitiu, un gerundi o un participi: Han d’usar un compost per a fer el qual cal hidrogen; És una música sentint la qual no pots quedar indiferent; Els assistents van presentar diverses esmenes discutides les quals es van incorporar al text de la moció.GIEC Tanmateix, són més habituals altres construccions semànticament equivalents a les anteriors, com ara Cal hidrogen per a fer el compost que han d’usar; No pots quedar indiferent sentint aquesta música; Els assistents van presentar diverses esmenes que, una vegada discutides, es van incorporar al text de la moció.

En lloc del relatiu compost el qual, en els registres informals també apareix la construcció el que precedida de preposició (o esporàdicament el qui si l’antecedent és humà). És un recurs que no és acceptable en els registres formals, en què s’usa el relatiu compost el qual (o què i qui, en aquells casos en què també són possibles): La casa {de la qual / de què} t’he parlat és aquella (i no de la que t’he parlat); El company amb {el qual / qui} més m’avinc és en Roger (i no amb el que o amb el qui més m’avinc); Les rivals contra les quals m’ha tocat jugar són massa bones (i no contra les que m’ha tocat jugar). n

Cal no confondre la construcció amb el que, en què l’article i el relatiu que funcionen com un relatiu compost equivalent a el qual, amb la seqüència en què l’article va seguit del relatiu que perquè entre l’un i l’altre s’ha elidit el nom que funciona com a antecedent del relatiu. És el cas, per exemple, de l’oració de relatiu que trobem en Vam anar a Mataró amb el cotxe d’en Pere i amb el que ens va deixar la Lídia (això és, amb el cotxe que ens va deixar la Lídia). Aquestes construccions són generals en tots els registres i l’elisió del nom està motivada pel fet que aquest és recuperable a partir del context discursiu.

Tampoc no s’ha de confondre aquesta construcció amb les relatives sense antecedent explícit, però amb article, precedides d’una preposició pertanyent a l’oració principal: No has d’escatimar recursos als qui creguis preparats (en què als qui equival a a tots aquells qui, a les persones que); Només parla del que li agrada (‘d’allò que’, ‘de les coses que’).

d) Les construccions en què el relatiu precedit de la preposició de funciona com a complement del nom són pròpies dels registres formals. En l’oració Vam trobar el document un redactor del qual era l’Aleix, el relatiu el qual té com a antecedent el nom document, funciona com a complement del nom redactor i arrossega cap a la primera posició de l’oració de relatiu el sintagma nominal de què és part. Encara que l’arrossegament de tot el sintagma és la solució més general, en certs casos també és possible que el relatiu aparegui separat de la resta del sintagma de què forma part: Vam trobar el document del qual en Pere era un redactor.

Quan el relatiu és el complement d’un nom que pertany a un adjunt del predicat, només és possible l’arrossegament: Aquesta és la professora amb el cotxe de la qual anirem d’excursió demà (i no …la professora de la qual anirem d’excursió demà amb el cotxe); Heus aquí la Tordera, per la conservació de la qual lluitem de fa temps (i no …la Tordera, de la qual lluitem fa temps per la conservació).

La preposició que marca la funció del relatiu es pot elidir si l’antecedent fa la mateixa funció en l’oració principal que el relatiu en la relativa, però la repetició de la preposició també és generalment possible en els registres formals: Ho vam fer amb els mateixos mitjans {que / amb què / amb els quals} ho van fer ells; Si deixessis diners a l’interès {que / a què / al qual} els deixen ells, et faries ric; L’hem d’ajudar en tot allò {que / en què} ens pugui necessitar. n

En els registres formals no és acceptable traspassar la preposició del relatiu a l’antecedent. La construcció Al màxim que podien arribar era a l’autonomia correspon a El màxim a què podien arribar era a l’autonomia (en la qual a què és el complement de arribar i el màxim a què podien arribar és el subjecte de era). n

Actualitzaciķ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona