24.3.4 Les subordinades de relatiu sense antecedent



antecedent del relatiu
relatiu
subordinada de relatiu
subordinada de relatiu analítica
subordinada de relatiu pleonāstica

Les subordinades de relatiu sense antecedent equivalen a una relativa en què l’antecedent és genèric o es pot interpretar contextualment i, com a tal, és prescindible. Qui la fa la paga, per exemple, equival a La persona que la fa, la paga. La relativa qui la fa funciona com a subjecte de l’oració principal, sense que hi hagi cap antecedent explícit per al pronom qui perquè se sobreentén que es parla de tothom o de qualsevol persona.

Les relatives sense antecedent apareixen en contextos en què es designen persones (Qui vulgui assistir-hi s’haurà de matricular) o en què s’individualitza o se substantiva la propietat o situació expressada per la predicació (Compreu tot el que sigui necessari). En el quadre 24.6 s’exemplifiquen les principals estructures que poden tenir aquestes subordinades de relatiu.

El relatiu que apareix en les relatives sense antecedent depèn de diversos factors: el caràcter humà o no humà de l’entitat a què es refereix el relatiu, la funció que realitza i el fet que aquest s’usi tot sol o amb especificadors.GIEC

a) Les relatives sense antecedent referides a humans poden incloure el pronom qui, sol o precedit d’un especificador, o el pronom que, sempre precedit d’un especificador. La construcció amb el pronom qui tot sol s’empra tant en els registres formals (Qui es disposava a parlar en fou dissuadit) com en els informals (Qui arribi l’últim paga), al costat de les construccions en què el relatiu qui o que va precedit de l’article definit (El qui/que arribi primer s’endurà el premi), del determinant demostratiu de llunyania (Aquells qui/que estiguin interessats en la proposta que aixequin la mà). Precedits d’un quantificador com tothom o qualsevol trobem el relatiu que: Tothom que hagi estudiat en aquell col·legi recorda la professora Rosa; Qualsevol que ha escrit una novel·la sap que difícil és acabar-la.

Tothom, i menys freqüentment qualsevol, poden combinar-se també amb qui, construcció que resulta més formal que amb que: Tothom/Qualsevol qui hagi vist aquest documental sap quins són els perills.

Quan l’oració de relatiu funciona com a complement directe del predicat de la principal i apareix encapçalada pel pronom qui, és possible usar la preposició a: L’Ajuntament sancionarà (a) qui no compleixi la normativa. Notem, a més, l’ús obligatori de la preposició quan l’oració de relatiu apareix dislocada: A qui no compleixi la normativa, l’Ajuntament el sancionarà. n

S’usa que, i no qui, quan el relatiu no va immediatament després del determinant, com es veu en els exemples següents: La llei disposa que siguin elegibles tots aquells, de qualsevol condició, que hagin passat dos anys a la ciutat; Els qui treballen a les màquines o que vigilen de nit cobren més. n

La construcció amb que precedit d’article masculí singular (el que) coincideix amb la de valor no humà i en els registres formals pot convenir distingir-les: Parla del que consideris més adequat (‘d’allò que consideris més adequat’) i Parla del qui (o de qui) consideris més adequat (‘de la persona que consideris més adequada’). 

b) Les relatives sense antecedent referides a no humans es formen amb el relatiu que precedit de l’article definit el o del demostratiu allò: El que hi havia damunt la taula era això; Allò que no vulguis per a tu no ho vulguis per als altres. L’article o el demostratiu poden anar precedits del quantificador universal tot: Porta tot el que hi ha damunt la taula; Porta tot allò que sigui necessari.

L’article el i el demostratiu allò només són intercanviables en certs contextos, generalment amb el verb de l’oració de relatiu en present d’indicatiu (amb valor atemporal) o en subjuntiu. És més freqüent dir El que has de fer és callar que no pas Allò que has de fer és callar. Amb el mateix valor, la llengua antiga tenia ço que (Ço que veig crec), avui usat només en els registres molt formals i en textos arcaïtzants.

c) El relatiu precedit d’un demostratiu de llunyania (aquell qui/que, allò que) pot fer de complement d’una preposició. En aquests casos, el demostratiu actua com si fos l’antecedent: Apunteu només aquells {de qui / dels quals} tingueu l’adreça (paral·lel a Apunteu les persones de {qui / les quals} tingueu l’adreça); Hem confirmat només allò de què estem segurs (paral·lel a Hem confirmat només les coses de {què / les quals} estem segurs). Passa el mateix en les relatives encapçalades per tothom: Tothom en qui confiïs hi pot ser convidat.

Notem que no són possibles construccions paral·leles sense el demostratiu com en Apunteu només del/dels qui tingueu l’adreça o Hem confirmat només del que estem segurs.

d) Cal notar que en els casos en què coincideixen dues preposicions iguals, la que depèn del relatiu s’elideix: Dona-ho a qui ells ho van prendre (‘a aquell a qui’); Ho porto per a {qui / aquells que} ho vas portar tu (‘per a aquells per als quals’); Si voleu vèncer heu de ser pacients amb qui calgui ser-ho (‘amb tothom amb qui calgui ser-ho’); A qui hàgim regalat l’entrada li podem donar també el programa (‘a aquell a qui’); Refereix-te al que em vaig referir jo ahir (‘a allò a què’). En els registres molt formals se sol repetir la preposició, tal com s’indica en les paràfrasis que apareixen entre parèntesis, és a dir, amb la interposició d’un demostratiu o un quantificador universal.

Si tant el relatiu com la subordinada de relatiu sense antecedent van precedits de preposició i les preposicions són diferents, és necessària la presència d’un demostratiu de llunyania entre les dues preposicions, que apareixerà amb els relatius propis de les oracions amb antecedent: Sempre desconfia d’aquells amb {qui / els quals} no pot parlar amb franquesa; Convé encaminar l’atenció de la comissió cap a allò de què de debò es tracta. Amb tot, són construccions marcades. La solució més natural, i sovint única, és crear un antecedent explícit o recórrer a una altra estructura: Aquest diploma és per a la persona a la qual han concedit la beca. En casos de preposicions àtones ((cap) a + de, amb + en, etc.), es recorre també a la supressió de la segona preposició: Convé encaminar l’atenció de la comissió cap al que de debò es tracta (‘cap a allò de què’); Amb els qui/que no pensa ningú tu tampoc no hi has de comptar (‘amb aquells en els quals’). En aquestes construccions no hi pot aparèixer el relatiu el qual.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona