25.2 Les construccions comparatives



comparativa
comparativa qualitativa
comparativa quantitativa
element quantificat
quantificador comparatiu
superlativa

Les comparatives són construccions que estableixen una relació d’igualtat (Mart és tan brillant com una estrella) o de desigualtat (La Neus és més simpàtica que la seva bessona; En Miquel ha treballat més anys en l’empresa que en Marc; Fa menys calor que el mes passat). Les més freqüents són les quantitatives, com en els exemples anteriors. També poden ser qualitatives, si estableixen una relació d’igualtat o desigualtat referida a la identitat o la semblança entre entitats (Té un piano igual que el meu) o situacions (S’esforça igual que tothom). En el quadre 25.1 es recullen i s’exemplifiquen els diferents tipus de construccions comparatives.Les comparatives més típiques són les quantitatives, que presenten un patró sintàctic amb quatre constituents principals (primer terme de la comparació, segon terme de la comparació, quantificador comparatiu, element quantificat) i en les comparatives de desigualtat, opcionalment, el diferencial, com es mostra en la taula 25.1.

Taula 25.1
Constituents d'una construcció comparativa quantitativa

 

a) El primer terme de la comparació designa allò que es posa en relació amb un altre element; el segon terme de la comparació designa allò amb què es compara i es pren com a referència per a establir la relació d’igualtat o de desigualtat. En La sala del davant és més gran que la del darrere, el primer terme és la sala del davant, i el segon, la del darrere. El segon terme de la comparació s’integra en un constituent introduït per les conjuncions que o com o bé per la preposició de (el complement comparatiu): El suro és menys pesant que l’aigua; Ha tingut tanta sort com tu, però no ha sabut aprofitar-se’n; L’afer va resultar menys complicat del que semblava de bell antuvi.

Els dos termes de la comparació han de ser sintàcticament equiparables, com en L’Ignasi ha regalat als seus fills tantes joguines com {el seu padrí / tu / qui més}, en què tots dos corresponen a sintagmes nominals. És a dir, el segon terme manté una correspondència conceptual i funcional amb el primer, amb independència que presentin o no la mateixa categoria.

b) El quantificador comparatiu assenyala la igualtat o la desigualtat que hi ha entre allò que es compara. Es tracta, concretament, dels quantitatius més, menys, tan i tant: més arbres, menys alt, tan a prop de la taula, tantes preocupacions.

Quan el quantificador comparatiu modifica un verb, generalment hi apareix posposat (En Marcel treballa més que tu), encara que també és possible l’anteposició, com ara amb els predicats estimar-se, valer o convenir (Més s’estima que ho llencis que no que m’ho donis; Més val enginy que força; Més convindria que li diguéssim la veritat), en construccions fixades del tipus tant éscom o tant li/hi facom i en frases fetes i refranys (Tant és una cosa com l’altra; Tant li fa una cosa com l’altra; Tant fa un que no sap com un que no hi veu). Quan modifiquen un altre element, s’hi anteposen (Estava tan content com la seva germana; Fa tanta calor com a l’agost), llevat de certs casos, com ara quan hi ha dislocació a l’esquerra o a la dreta de l’element modificat: De calor en fa més que ahir; En fa més que ahir, de calor.

c) L’element quantificat permet delimitar el tipus de magnitud que es compara: en Aquesta prova és més fàcil que l’anterior i en Viu més lluny de l’oficina que abans, un grau d’una propietat (facilitat i llunyania); en Llegeix més llibres que tu, un nombre d’entitats, i en Fa més feina que abans, una quantitat referida a una entitat no comptable.

d) El diferencial, constituent possible només amb les comparatives de desigualtat, precisa la diferència que presenten els dos termes de la comparació respecte a allò que es compara. Està format per un quantificador o per un sintagma que acompanyen el constituent quantificat. És el cas de molt en La Maria és molt més jove que nosaltres o de tres anys en La Maria és tres anys més jove que nosaltres.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona