24.4.1 Les subordinades amb un relatiu amb valor temporal



antecedent del relatiu
relatiu
subordinada de relatiu
subordinada de relatiu analítica
subordinada de relatiu pleonāstica

Les subordinades amb un relatiu amb valor temporal van introduïdes per quan: Vam agafar el tren quan encara era de nit. En relatives amb antecedent, per a expressar el valor temporal s’usen els relatius què o el qual precedits de la preposició en o d’un adverbi o una expressió temporal que fa d’antecedent del relatiu que: Era una dona molt moderna per l’època en {què / la qual} va viure; Hauríem de fer la fotografia ara que encara hi ha llum.

a) Les oracions introduïdes per quan acostumen a no tenir antecedent (Ens van telefonar quan es van assabentar de l’accident) i poden funcionar com a complement d’algunes preposicions, com de, excepte, fins, per a o segons: No saben de quan data aquesta tradició; Sempre porto ulleres, excepte quan faig esport; Us esperarem fins quan vulgueu; Estalviem per a quan serem vells; Els resultats poden variar segons quan es faci l’enquesta. Tanmateix, també poden tenir com a antecedent un adverbi o una expressió temporal i funcionar com a subordinades de relatiu explicatives: Va ser llavors, quan el van trobar a faltar; Va ser a l’època del seu avi, quan es duia barret.

A diferència del que ocorre en altres llengües, en les subordinades de relatiu introduïdes per quan no és acceptable l’elisió del verb en casos en què coincideix amb el de la principal. Es diu, per exemple, Se n’aniran quan us n’aneu vosaltres i no pas Se n’aniran quan vosaltres. Tampoc no és acceptable l’elisió del predicat per a designar esdeveniments o períodes històrics. Referint-nos al temps de la guerra, podem dir quan {va venir / va passar / hi va haver} la guerra (o amb construccions no relatives, per exemple, en temps de guerra), però no quan la guerra. n

b) Els relatius què, el qual i que també poden encapçalar una relativa especificativa amb valor temporal. Els relatius què i el qual van precedits de la preposició en, fins i tot si la versió nominal de l’expressió temporal admet a. Així, diem Ens trobem a/en l’època de l’any de clima més benigne, però Fa una temperatura excepcional per l’època de l’any en {què / la qual} ens trobem (i no Fa una temperatura excepcional per l’època de l’any a {què / la qual} ens trobem).

El relatiu el qual no és compatible amb les relatives explicatives amb antecedents corresponents a un nom propi que designi un dia o un conjunt de dies (Pasqua, Setmana Santa) o el número amb què designem un any (1999). Per això, no seria possible utilitzar aquest relatiu compost en Va venir per Pasqua, {quan / en què / que} tothom feia festa o Des de 1999, {quan / en què / que} es va crear l’empresa, s’han obtingut grans beneficis.

c) El relatiu que, per la seva banda, es pot emprar amb adverbis o expressions temporals: Ara que s’acosten les vacances, és un bon moment perquè ens trobem; Aleshores que el telèfon era minoritari la gent escrivia cartes; L’endemà al matí que plovia, em vaig quedar a casa. Més generalment, s’usa quan coincideix la preposició que regeix la relativa i la del relatiu i s’elideix la del relatiu: Som en l’època {que / en què / en la qual} els sembrats són més fastuosos. L’elisió de la preposició i, per tant, l’ús de que també és possible si l’antecedent és un sintagma nominal no precedit de preposició: Això va ser {l’any / el mes / el dia} {que / en què / en el qual} es va casar.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona