24.4.2 Les subordinades amb un relatiu amb valor locatiu



antecedent del relatiu
relatiu
subordinada de relatiu
subordinada de relatiu analítica
subordinada de relatiu pleonāstica

Les subordinades amb un relatiu amb valor locatiu van introduïdes per on: Amb el currículum que té, treballarà (allà) on voldrà. En relatives amb antecedent, es poden usar també els relatius què o el qual precedits de la preposició: Amb el currículum que té, treballarà en l’empresa en {què / la qual} voldrà.

a) L’adverbi relatiu locatiu on pot funcionar sense antecedent (Pots dinar on vulguis) o amb antecedent (Vèiem les pistes per on havíem baixat). L’antecedent del relatiu pot ser un nom, com en l’exemple anterior, o un sintagma nominal (La casa de la platja on viuen és de lloguer), però també un adverbi demostratiu (Ves allí/allà on volies anar). Amb l’adverbi allà el relatiu pot tenir un valor genèric (Ves allà on vulguis), que no és habitual amb allí. Amb el mateix valor també es pot combinar amb pertot o arreu (Pertot on va es considera un estrany; Ho veuràs arreu on vagis).

El relatiu on es pot usar amb preposicions de valor espacial divers, tant si té antecedent com si no en té: És el pont per on hem de travessar; Ves-te’n cap on et vaig dir; Des d’aquí fins on es troba la meta hi ha 10 quilòmetres; És la ciutat des d’on ha sortit la caravana.

El relatiu on es pot usar precedit de la preposició a (Aquella és la casa a on vivim; Ho deixarem a on voldrem), tot i que en els registres formals s’utilitza tot sol.

L’adverbi relatiu on s’usa amb un valor locatiu literal. No s’usa amb valor temporal (en casos com Eren uns anys en {què / els quals} semblava que la novel·la no interessava en els cenacles literaris), ni de localització en una escala de graus (Si els avions gastessin un altre carburant, l’altura a la qual podrien arribar no seria la mateixa), ni en casos en què el valor locatiu és més aviat metafòric, com en Aquells pobles gaudien d’un nivell de vida en {què / el qual} no faltaven els plaers més refinats o Hi ha malalties en {què / les quals} el pacient pateix molt. En aquests casos, es recorre al relatiu tònic que o al compost el qual (i flexió) precedits de la preposició en. n

b) En oracions amb antecedent nominal, també és possible usar amb un valor locatiu els relatius què i el qual precedits de preposició. El relatiu què, però, només admet la preposició en: Aquella és la botiga {on / en què / en la qual} treballo; La ciutat {on / a la qual} ens encaminàrem era a 50 quilòmetres; Seré tota la setmana en un poble de l’Empordà, {des d’on / des del qual} ja miraré de telefonar-te. Tanmateix, quan l’antecedent és un nom propi geogràfic, l’únic relatiu que podem usar és on: Porta’m informació d’Andorra, on voldríem anar per Setmana Santa.

En els registres informals trobem el relatiu que amb antecedents locatius no precedits de preposició: Per la manera de parlar puc endevinar el lloc que ha nascut. En els registres formals s’evita aquesta construcció usant el relatiu on o una construcció equivalent: Per la manera de parlar puc endevinar el lloc on ha nascut; Amb el títol de grau treballarà en l’empresa {on / en què} voldrà. n

c) Com hem vist en altres casos, quan coincideix la preposició que regeix la relativa i el relatiu, la del relatiu es pot elidir. En aquest cas s’usen els relatius on i que (aquest, només si hi ha antecedent explícit): Treu-ho d’on ho he tret jo (‘del lloc d’on’); Passa per on va passar ella (‘pel lloc per on’); Ho han trobat al calaix {que / on / en què / en el qual} ho havien deixat; Ara veiem les coses des d’un angle {que / des del qual} abans no les vèiem; Tornarem per la mateixa carretera {que / per on / per la qual} hem vingut. Si les preposicions no coincideixen, cal expressar-les totes dues, situació que només és possible en les subordinades de relatiu amb antecedent explícit: Porta’m cap a l’indret per on surt el sol (Porta’m cap a on surt el sol cada matí és informal); Vaig al lloc d’on vens tu (i no pas Vaig a d’on vens tu).

Actualitzaciķ: 27/06/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona