24.5 Les subordinades de relatiu amb duplicació pronominal o amb duplicació pronominal aparent



antecedent del relatiu
relatiu
subordinada de relatiu
subordinada de relatiu analítica
subordinada de relatiu pleonāstica

Els relatius, a més de fer de nexes subordinants, estableixen una relació anafòrica amb un antecedent alhora que desenvolupen una determinada funció sintàctica (de subjecte, de complement, d’atribut o d’adjunt) dins l’oració de relatiu. Per això, en principi, són incompatibles amb altres elements anafòrics que desenvolupin la mateixa funció sintàctica. Tanmateix, trobem relatives en què coexisteixen un relatiu o bé el nexe que (element que actua més aviat com una conjunció completiva) i un pronom feble o un possessiu amb la funció sintàctica i semàntica que, generalment, realitza el relatiu.

Distingim tres casos en què el relatiu apareix en la mateixa oració amb un element pronominal: les subordinades de relatiu analítiques, les subordinades de relatiu pleonàstiques i les subordinades de relatiu amb duplicacions aparents. El quadre 24.8 recull i exemplifica les tres classes d’oracions subordinades de relatiu amb duplicació pronominal.

a) Les subordinades de relatiu analítiques van encapçalades per que i contenen un pronom feble o un possessiu que fa la funció sintàctica pròpia del relatiu. En aquestes construccions, pròpies dels registres informals, l’element inicial que fa només la funció de connector subordinant, mentre que un pronom feble o un possessiu fa les altres dues funcions pròpies del relatiu: la sintàctica (de complement o adjunt) i l’anafòrica. És el cas de Vaig cobrar uns diners que no hi comptava (en comptes de la construcció formal Vaig cobrar uns diners amb què no comptava), en què la funció de connector és expressada per la conjunció que, mentre que el pronom feble hi fa de complement de règim i remet a uns diners. Aquestes construccions s’eviten en els registres formals.GIEC

Quan l’element que fa en la subordinada la funció sintàctica del relatiu és un pronom feble, aquest pronom pot representar un complement verbal, com el complement de règim de l’exemple anterior, o un adjunt del predicat. És el cas dels pronoms la, li i hi dels exemples següents, que funcionen com a complement directe, com a complement indirecte i com a adjunt del predicat, respectivament: És una pel·lícula que l’ha vist molta gent; És una persona que no li donaries un cop de mà; És una escola que hi ha après a ballar salsa molta gent. En les construccions paral·leles pròpies dels registres formals el relatiu assumeix les tres funcions (sintàctica, anafòrica i de connector): És una pel·lícula que ha vist molta gent; És una persona a qui no donaries un cop de mà; És una escola on ha après a ballar salsa molta gent.

Quan l’element que fa la funció del relatiu és un possessiu, aquest pot representar un complement del nom (Aquella noia que el seu pare canta al Liceu treballa a París), que en l’oració de relatiu formal pot quedar representat pel relatiu compost el qual (Aquella noia el pare de la qual canta al Liceu treballa a París). Aquesta solució, però, pot sonar poc natural. Una manera genuïna de prescindir del relatiu el qual en funció de complement del nom és fer servir el verb tenir (o un equivalent semàntic): La senyora Vicenta, que té la filla a Polònia, hi viatja sovint amb avió (en comptes de La senyora Vicenta, la filla de la qual viu a Polònia, hi viatja sovint amb avió).

b) Les subordinades de relatiu pleonàstiques inclouen un relatiu diferent de que duplicat per un pronom feble. És el cas de He descobert el lloc on l’avi hi guarda el testament, en què el pronom hi és pleonàstic, ja que fa la mateixa funció sintàctica que on i remet al mateix antecedent (lloc). Com les analítiques, també són pròpies dels registres informals. En els registres formals, en general, s’eviten, especialment en la llengua escrita, i se substitueixen per construccions sense pronom feble: He descobert el lloc on l’avi guarda el testament.GIEC

La duplicació pronominal del relatiu es dona especialment en dos casos:

— En primer lloc, en oracions amb una estructura complexa en què es fa difícil relacionar el relatiu amb l’oració en què desenvolupa la funció sintàctica: Són unes condicions de les quals crec que em vas dir que no estaves segur que n’haguéssim de parlar (cf. la versió formal Són unes condicions de les quals crec que em vas dir que no estaves segur que haguéssim de parlar).

— En segon lloc, en contextos en què el relatiu fa la funció sintàctica dins una oració interrogativa indirecta (introduïda amb què, si, qui o com, per exemple): Sempre podem trobar un nou cas en el qual no sapiguem què hi falta (cf. la versió formal Sempre podem trobar un nou cas en el qual no sapiguem què falta); Era un armari en què no sabíem com posar-hi la roba (cf. la versió formal Era un armari en què no sabíem com posar la roba).

c) Les subordinades de relatiu amb duplicació aparent contenen un pronom o un adverbi relatiu juntament amb un pronom feble, però no poden ser considerats casos de pleonasme innecessari, com els ja descrits.GIEC

— Hi ha verbs en què un pronom forma part del verb mateix, com el pronom hi (haver-hi, sentir-hi, tocar-hi, veure-(s’)hi) o el pronom en (anar-se’n, sortir-se’n). Atès que aquest pronom no fa cap funció anafòrica, no hi ha duplicació: Hem comprat un terreny on hi ha tarongers; Hi ha moments en què no hi toca gaire i no diu més que disbarats; Era una hora del dia en la qual no s’hi veia gaire; Se li van girar unes dificultats laborals de les quals no se’n va poder sortir (en què sortir-se’n vol dir ‘reeixir’).

— Hi ha duplicació amb un pronom de datiu amb els verbs psicològics (agradar, costar, importar, interessar, repugnar): Convidarem la veïna, a la qual sembla que li agraden molt els calçots; Aquesta norma s’ha de comunicar als treballadors a qui estiguem segurs que els pot interessar.

— Un altre cas de duplicació aparent és el d’algunes relatives que contenen el relatiu compost el qual encapçalat per de i, a més, el pronom en a l’interior de l’oració: Ens van dur deu vehicles espatllats, dels quals només en vam poder arreglar tres (‘tres dels deu vehicles espatllats’); Fa temps vau comprar vint sacs de sal d’oferta, dels quals encara en queden uns quants (‘uns quants dels vint sacs de sal d’oferta’). En aquestes oracions, els quantificadors tres i uns quants són l’especificador del sintagma nominal indefinit i en representa el nucli d’aquest sintagma partitiu. No podem prescindir del pronom en, tot i que sembla que dupliqui la construcció relativa dels quals.

El pronom en també pot semblar pleonàstic en oracions com Amb una mica de farina que portis tu i un poc que en va sobrar ahir podrem fer una coca. Notem, tanmateix, que en aquestes oracions l’antecedent del relatiu no té el nom explícit, sinó que està representat pel pronom en a l’interior de l’oració de relatiu (cf. Amb una mica de farina que portis tu i un poc de farina que va sobrar ahir podrem fer una coca). La presència del pronom en en aquestes construccions es dona sobretot quan el quantificador és numeral o quantitatiu.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona