25.2.1 Les comparatives quantitatives



comparativa
comparativa qualitativa
comparativa quantitativa
element quantificat
quantificador comparatiu
superlativa

Les comparatives quantitatives estableixen una relació d’igualtat o de desigualtat entre graus de propietats, nombres d’entitats comptables o quantitats. Per exemple, en El forrellat de la porta és tan segur com el de la finestra es compara el grau de seguretat del forrellat de la porta i del de la finestra, i s’indica que tots dos són iguals, mentre que en El forrellat de la porta és més/menys segur que el de la finestra s’estableix la mateixa comparació entre graus de seguretat, però ara s’indica que el de la porta és superior (…més segur que…) o inferior (…menys segur que…) al de la finestra.

Les comparatives quantitatives d’igualtat es construeixen generalment amb els quantitatius tan o tant i amb el segon terme de la comparació introduït amb la conjunció com: L’Eugènia és tan alta com el seu germà; Treballa tant com tu.GIEC Si comparem oracions, els elements comuns poden estar elidits: Hem passat tants dies a la platja com vosaltres (heu passat) a la muntanya. Per la seva banda, les comparatives quantitatives de desigualtat poden ser de superioritat o d’inferioritat.GIEC

— Les comparatives de superioritat indiquen que allò que es compara s’associa al primer terme en un grau, una quantitat o un nombre més elevats que al segon i habitualment es formen amb el quantificador més: El vestit era més car que el lloguer de la sala.

— Les comparatives d’inferioritat indiquen que allò que es compara apareix associat al primer terme en un grau, una quantitat o un nombre menys elevat que al segon i habitualment es formen amb el quantificador menys: En aquest sector tinc menys experiència que tu. El segon terme de les comparatives de desigualtat va encapçalat per la conjunció que (La conferència va resultar més/menys interessant que la taula rodona) o per la preposició de (La conferència va resultar més/menys interessant del que havíem previst).

Les comparatives quantitatives presenten diferents construccions segons l’element comparatiu que inclouen i l’element d’enllaç que els segueix, com es mostra en el quadre 25.2.

a) El quantificador d’igualtat presenta formes diferents, segons la funció que desenvolupa.

— Amb una funció adverbial, adopta la forma tant quan modifica un verb (No mengis tant) i tan quan modifica un adjectiu (tan fort), un adverbi (tan bé) o una preposició intransitiva (tan lluny (de casa)). Notem, però, que en aquest darrer cas s’usa també tant si el quantificador no va seguit de l’element modificat, com ocorre en Viu tant o més lluny que nosaltres o De cabut, ho és tant com tu i jon

— Com a quantificador nominal és variable i adopta la forma tant, amb les marques de gènere i nombre corresponents (tanttantatantstantes). En aquest cas, a més, el nom quantificat pot aparèixer enllaçat amb el quantificador per mitjà de la preposició de, especialment si el nom és masculí singular (tant (de) pa). n

b) Els quantificadors bàsics de les comparacions de desigualtat són els quantificadors invariables més i menys. A més, hi ha altres elements amb valor comparatiu, que incorporen lèxicament el significat del quantificador més, com els adjectius o adverbis acabats en -or (sobretot millor i pitjor) i el verb preferir (o el predicat estimar-se més).

El segon terme de les comparatives de desigualtat pot estar introduït per la conjunció que o la preposició de (o a en el cas del verb preferir).

— S’utilitza que quan el primer terme de la comparació no coincideix amb l’element quantificat, com en L’oli d’oliva és més gustós que el de gira-sol, on l’element quantificat és gustós. També es construeixen amb que les comparatives en què es comparen oracions i diferents constituents fan cadascun el paper del segon terme, com en Hem passat més dies a la platja que vosaltres n’heu passat a la muntanya (en què vosaltres i a la muntanya fan de segon terme). En aquest cas, el verb pot ser implícit i hi pot aparèixer una negació expletiva, generalment optativa: Hem passat més dies a la platja que (no pas) vosaltres a la muntanya.

— Amb el verb preferir (o predicats equivalents com estimar-se més), si el segon terme de la comparació és un sintagma nominal o una oració d’infinitiu, es pot introduir amb la preposició a o la conjunció que: Prefereix els cigrons a cap altre llegum; {Preferien / S’estimaven més} menjar la paella a la terrassa que (no) al menjador. Quan la comparació s’estableix entre sintagmes preposicionals o adverbials i entre oracions subordinades amb el verb en forma finita només s’usa que: Prefereixes el bistec amb patates que amb verdures?; Prefereixo que aquesta carn es cogui de pressa que lentament; {Preferia / S’estimava més} que el castiguessin que no (pas) que l’obliguessin a estudiar. Si el segon terme va introduït per que, pot contenir una negació expletiva (no o no pas): Preferim un cap de setmana llarg que no (pas) tres dies de festa separats.

— La preposició de només introdueix alguns tipus de comparatives de desigualtat, com ara El pare ha collit més taronges de les que pot portar, en què l’element quantificat coincideix amb el primer terme de la comparació i l’antecedent del relatiu no apareix explícit (…de les (taronges) que pot portar).

Les construccions introduïdes amb de són intercanviables per les introduïdes amb que en la majoria de casos (Compra més pa {del que necessita / que no necessita}). Tanmateix, resulten molt forçades en els casos en què el segon terme conté adjectius del tipus convenient, corrent, desitjable, necessari, normal o ordinari o participis com ara acostumat, assignat, convingut, degut, demanat, establert, expressat, indicat o previst. En aquest cas és possible la construcció amb de i una oració de relatiu o sintagma definit (Ha portat el tema més enllà {del que és desitjable / del desitjable}), però no és factible la construcció amb que (Ha portat el tema més enllà que no és desitjable). També és possible l’ús d’un complement relatiu si el verb de la subordinada coincideix amb el de la principal (Treballa molt més del que treballes tu).

— Quan el segon terme de les comparatives de desigualtat va introduït per que, es pot produir la contigüitat de dues conjuncions idèntiques si el segon terme és una subordinada substantiva amb el verb en forma finita. Aquesta contigüitat se sol evitar per l’efecte cacofònic que provoca.GIEC Un dels mecanismes més habituals per a evitar-la és la negació expletiva: S’estima més que el castiguin que no (pas) que l’obliguin a estudiar (en comptes de …que que l’obliguin a estudiar); És millor que te’n vagis que no (pas) que et trobi aquí (en comptes de …que que et trobi aquí); Preferia que féssim el sopar nosaltres que no (pas) que l’encomanéssim (en comptes de …que que l’encomanéssim). n

A més de l’ús de la negació expletiva en els casos en què és possible, la concurrència de les dues conjuncions contigües es pot evitar amb l’ús de si: És millor que te’n vagis que si et troba aquí (en comptes de …que que et trobi aquí).

— En les comparatives de desigualtat amb de, si l’element quantificat de la comparació és un nom, generalment va precedit d’un article definit amb el qual concorda, però també és possible que l’article adopti la forma el de l’article individualitzador. Aquesta possibilitat es dona si la relativa conté un verb copulatiu o quasicopulatiu (ser, estar, semblar o parèixer, resultar) seguit d’un adjectiu o d’un participi amb valor modal (aconsellable, convenient, habitual, necessari, normal, permès, possible, previst): Els fan produir més materials {dels que semblen necessaris / del que sembla necessari}; Hem fet més feina {de la que era prevista / del que era previst}. n

El mateix ocorre si s’elideix el verb respecte al qual el relatiu funciona com a subjecte o complement, com en Agafa més feina {del que / de la que} pot, en què s’ha elidit el verb agafar. En sentit contrari, quan l’element quantificat és una categoria altra que el nom i la construcció conté com a diferencial un sintagma amb un nom de mesura (tres quilòmetres, dos minuts, quatre pams), l’article pot restar invariable o concordar amb el nom de mesura: El poble es troba tres quilòmetres més a prop {del que / dels que} havíem calculat. De les dues possibilitats, la falta de concordança és la més habitual.

 — El segon terme de les comparatives de desigualtat pot contenir un quantificador negatiu usat en aquest cas amb un valor no negatiu: S’esforça més que ningú (‘més que qualsevol altra persona’); S’ha compromès amb el projecte més del que ho havia fet mai ningú (‘més del que ho havia fet mai qualsevol altra persona’); Aquí es troba més bé que en cap altre lloc on hagi viscut (‘més bé que en qualsevol altre lloc on hagi viscut’). L’ús dels mots negatius és possible gràcies al valor de desigualtat d’aquestes comparatives. Per aquesta mateixa raó, els complements comparatius amb que poden contenir una negació expletiva: Fa més calor a dins que no (pas) a fora; És més intel·ligent que no sembla; És més interessant que ens ho expliqui ell que no (pas) que ho faci una altra persona. La negació expletiva, amb tot, no és possible si la primera part de l’oració és negativa: No fa més calor dins que fora.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona