25.2.2 Les comparatives qualitatives



comparativa
comparativa qualitativa
comparativa quantitativa
element quantificat
quantificador comparatiu
superlativa

Les comparatives qualitatives estableixen relacions d’igualtat o de desigualtat referides a aspectes com la identitat o la semblança entre entitats o situacions.GIEC Per exemple, s’indica igualtat en A mi em diu les mateixes coses que a tu i desigualtat en A mi em diu coses diferents que a tu, en què es comparen les coses que algú ha dit a l’emissor i al receptor. Les construccions qualitatives es descriuen i exemplifiquen en el quadre 25.3.a) Les comparatives qualitatives d’igualtat es construeixen amb l’adverbi relatiu com i amb certs adjectius (mateix, igual, idèntic, semblant o paregut) i adverbis (igual, semblantment) que incorporen lèxicament el significat comparatiu seguits de la conjunció que o d’una preposició (de o a, segons l’element de què depèn). És qualitativa d’igualtat la comparació expressada en les oracions Porta un abric com el teu i Té el nas igual que el seu avi, que poden ser parafrasejades per ‘Porta un abric que és exactament com el que portes tu’ i ‘Té el nas talment com el té el seu avi’, respectivament.

L’adverbi relatiu com pot anar precedit d’un altre adverbi que expressi igualtat i que actua com a antecedent del relatiu (així, igual, tal, talment): Ens hem trobat la porta així/tal com està ara; He comprat una maleta amb rodetes igual com la teva. Els adverbis així o igual són obligatoris en les construccions en què s’estableix una correlació de situacions paral·leles: Així com tu et negaves a parlar-hi ell també. A més dels adverbis, el relatiu com també pot aparèixer precedit d’adverbis focals que reforcen o matisen el grau d’igualtat (exactament, quasi, ben bé, gairebé): He comprat una maleta amb rodetes {exactament / quasi / ben bé / gairebé} com la teva.

En diferents parlars, sobretot en baleàric, valencià i nord-occidental, el comparatiu com també pot presentar la forma com a en les comparatives hiperbòliques, en què el segon terme és un sintagma nominal sense especificador o un sintagma adjectival: Vosaltres lluitàveu com a llops (‘igual que llops, com si fóssiu llops’); Aquells homes parlaven com a bojos (‘igual que si fossin bojos’). En aquests tipus de comparacions, el segon terme designa una classe d’elements que presenta prototípicament la característica que s’atribueix al primer terme (vosaltres, aquells homes). És aquest caràcter atributiu el que explica la proximitat d’aquests complements comparatius respecte del complement predicatiu i la possibilitat d’usar com a en certs parlars. n

b) Les comparatives qualitatives de desigualtat es construeixen amb adjectius (diferent, distint, altre) i adverbis (diferent) que incorporen lèxicament el valor comparatiu.GIEC Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat relacionades amb la semblança o la identitat. Com ocorre amb mateix i amb altres adjectius i adverbis lèxicament comparatius, diferent i distint expressen una propietat simètrica i, per això, les dues entitats de les quals es predica la desigualtat es poden expressar per mitjà d’un sintagma nominal plural (Els dos germans són molt diferents) o coordinat (En Joan i el seu germà són molt diferents), o bé mitjançant dos constituents en construccions equiparables a les comparatives (En Joan és molt diferent del seu germà). El complement de diferent i distint apareix introduït per la preposicions de (que a vegades pot alternar amb a, encara que de és l’opció preferible), o bé per la conjunció que: És una opció distinta/diferent de la vostra (en comptes de És una opció distinta/diferent a la vostra); L’assistent cuina diferent que el xef. n

La conjunció que no és possible quan el complement de l’adjectiu és una oració subordinada introduïda per l’adverbi relatiu com, amb la qual es designa un atribut paral·lel al de l’adjectiu: El teu germà petit és molt diferent de (la manera) com me l’havia imaginat (o El teu germà petit és molt diferent a com me l’havia imaginat); La ciutat era molt distinta de com és ara (o La ciutat era molt distinta a com és ara).

Les comparatives amb altre tenen un valor restrictiu que apareix quan la negació afecta directament l’indefinit altre. La construcció introduïda per que té un significat equivalent al del segon membre d’una coordinació adversativa amb la conjunció sinó: No hi ha altre remei que dir-li la veritat (‘sinó dir-li la veritat’); No ho sabia altre membre de la junta que la directora; No altre que ell podia fer-ho; No hi havia altre a fer que donar-li la raó.

També trobem altre amb valor d’adjectiu, equivalent a distint, en construccions comparatives amb valor restrictiu, posposat al nom i seguit d’un segon terme introduït per que: En aquesta casella hi escau una xifra altra que tres (‘diferent a tres’); La planetologia estudia planetes altres que la Terra (‘diferents a la Terra’, ‘que no són la Terra’).

Igual com en el cas de les comparatives quantitatives, quan el segon terme de les qualitatives va introduït per que, es pot produir la contigüitat de dues conjuncions idèntiques si el segon terme és una subordinada substantiva amb el verb en forma finita. Aquesta contigüitat, que es pot donar amb els adjectius mateix i igual (d’igualtat) i distint i diferent (de desigualtat), se sol evitar per l’efecte cacofònic que provoca.GIEC En les qualitatives de desigualtat, un dels mecanismes més habituals per a evitar-la és la negació expletiva: És distint/diferent que parlis tu que no (pas) que ho faci jo (en comptes de És distint/diferent que parlis tu que que ho faci jo). n

La concurrència de les dues conjuncions contigües es pot evitar amb l’ús de si o coordinant els dos termes de la comparació: És diferent que parlis tu que si ho faig jo o És diferent que parlis tu o que ho faci jo; És el mateix que vingui o que se’n vagi (en comptes de És el mateix que vingui que que se’n vagi).

Actualitzaciķ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona