25.3 Les construccions pseudocomparatives



comparativa
comparativa qualitativa
comparativa quantitativa
element quantificat
quantificador comparatiu
superlativa

Hi ha construccions que, tot i tenir forma comparativa i contenir un quantificador comparatiu (generalment, més), expressen significats diferents de la igualtat o la desigualtat. Es tracta de les denominades pseudocomparatives, que poden expressar restricció, addició, correcció o hipèrbole, com recull i exemplifica el quadre 25.4.

a) Les comparatives restrictives es construeixen generalment amb el quantificador més i s’assemblen formalment a les comparatives analitzades fins ara, però tenen un significat restrictiu (equivalent a sols o només), conseqüència del significat additiu del quantificador més en un context negatiu. És el que ocorre, per exemple, en No hem estudiat més temes que els que entren a l’examen, en què el quantificador més assumeix un significat pròxim al que té altre o diferent (‘no hem estudiat altres temes, no hem estudiat temes diferents’) i és substituïble per sols o només: Només/Sols hem estudiat els temes que entren a l’examen.

En aquestes construccions el quantificador més modifica generalment un nom, però també és possible que aparegui tot sol, seguit immediatament de que: No hem estudiat més que els temes que entren a l’examen.

Les comparatives restrictives es construeixen generalment amb més, però també trobem el quantificador menys en la seqüència no poder menys de/que seguida d’una oració d’infinitiu (equivalent a no poder més que…, no poder sinó…): No podia menys que recordar l’heroica gesta; No puc menys d’admirar la seva astúcia.

Les construccions restrictives, a més, són les úniques possibles en casos com No hem utilitzat més eina que aquesta (o No hem utilitzat cap més eina que aquesta), No tenim més remei que contar-li-ho tot, No fa més que queixar-se, No diu més que bacinades o Ningú més que ell no és capaç de resoldre el problema. En les interrogatives retòriques com Quina eina vols que hagi utilitzat més que aquesta?, el sentit negatiu hi queda implicat.

Aquestes construccions tenen un matís adversatiu, com mostra la possibilitat de reemplaçar més que per la conjunció adversativa sinó, en casos com Ningú més que ell no és capaç de resoldre el problema (equivalent a Ningú sinó ell no és capaç de resoldre el problema) i No fa més que queixar-se (equivalent a No fa sinó queixar-se), o per una preposició d’exclusió com excepte o llevat si l’oració, a més de ser negativa, conté un terme de polaritat com ningú o res: Ningú més que ell no és capaç de resoldre el problema (equivalent a Ningú excepte ell no és capaç de resoldre el problema); No fa res més que queixar-se (equivalent a No fa res excepte queixar-se).

En aquestes construccions el quantificador més modifica generalment un nom, com en l’exemple anterior, i és igualment possible que aparegui tot sol, seguit immediatament de que: No hem estudiat més que els temes que entren a l’examen.

b) Les comparatives additives expressen una relació de suma respecte al conjunt d’elements que expressa el segon terme de la comparació; són, doncs, la versió afirmativa de les restrictives: Hem estudiat més temes que els que entren a l’examen. Aquestes construccions són menys freqüents que les restrictives perquè el valor additiu se sol indicar per mitjà d’altres tipus de construccions, com en Hem estudiat més temes, a banda dels que entren a l’examen o Hem estudiat els temes que entren a l’examen i uns altres.

c) Les comparatives correctives estableixen un contrast entre dos termes i indiquen que, contràriament al que se suposa o s’ha afirmat prèviament, el primer és més adequat o idoni que el segon: El conflicte lingüístic és més polític que (no) lingüístic. En aquestes construccions, més no quantifica el primer terme sinó el seu grau d’adequació en un determinat context predicatiu. Aquest valor, de fet, es pot explicitar mitjançant l’adverbi pròpiament o la locució més aviat: El conflicte és més pròpiament polític que lingüístic (o El conflicte és més aviat polític que lingüístic). Un valor igual o semblant, d’altra banda, s’obté per mitjà d’expressions del tipus i no tant o en lloc de: El conflicte és polític i no tant lingüístic; El conflicte és polític en lloc de lingüístic.

El fet que en les comparatives correctives no es quantifiqui el terme que es corregeix explica que el quantificador comparatiu es pugui combinar amb elements que no admeten una quantificació. Podem dir Això és més una avinguda que un carrer o Ha vingut més per tu que per mi, però no podem quantificar el sintagma nominal una avinguda o el sintagma preposicional per tu.

No és habitual construir comparatives correctives amb el quantificador menys, però sí amb una comparativa d’igualtat amb la negació, que té un significat equivalent al de les comparatives d’inferioritat: El conflicte no és tan lingüístic com polític (‘El conflicte és més aviat polític que no pas lingüístic’). El comparatiu abans també s’usa en algun cas en aquest tipus de comparatives: Preferia compartir el pis amb desconeguts abans que amb la família.

Les comparatives correctives poden presentar estructures en què el quantificador seguit del segon terme de la comparació ocupa una posició perifèrica o es presenta com un incís: Més que lingüístic, el conflicte és polític; El conflicte és polític, més que lingüístic; El conflicte, més que lingüístic, és polític. Si els elements contrastats són verbs, el segon terme adopta la forma de l’infinitiu quan la seqüència amb més que apareix anteposada: Cridaven, més que parlaven, però Més que parlar, cridaven.

d) Les comparatives hiperbòliques presenten una propietat en grau extrem i tenen un valor ponderatiu que es pot parafrasejar per mitjà del quantificador molt, si és de superioritat (Estava més content que un gínjol ‘Estava molt content’), o amb molt poc, si és d’inferioritat (Dura menys que un sospir ‘Dura molt poc’). El mateix valor de grau extrem s’obté de vegades amb una comparativa d’igualtat (net com una patena), i en certs casos són igualment possibles una comparativa d’igualtat i una de superioritat: El feien anar {tan recte com / més recte que} un ciri; Xerrava {com / més que} una cotorra; Era {pesada com / més pesada que} el plom. n

El valor de grau extrem que tenen aquestes construccions deriva del fet que el segon terme de la comparació presenta prototípicament la propietat que es compara, i és aquest caràcter de clixé el que, traslladat al primer terme, fa que s’interpreti amb un valor de grau extrem (superior o inferior). En molts casos es tracta de construccions fixades i sovint tenen un caràcter figurat, com quan diem que algú és més sord que una rella/campana, que beu més que {una esponja / un clot d’arena} o que menja més que una revolta de riu. El segon terme d’aquesta comparativa sol ser un sintagma nominal indefinit, si el nom és comptable, com en els exemples anteriors, i definit, si és no comptable, com en més amarg que el fel (o la fel), més clar que l’aigua, més dolç que la mel o més viu que la fam. En tots dos casos és un sintagma amb valor genèric, que no es refereix a cap entitat o matèria concreta sinó a la classe que es relaciona amb la qualitat que es pondera. Menys habitualment, el segon terme és una oració d’infinitiu, precedida en certs casos de l’article definit: més vell que el badallar, més vell/antic que l’anar a peu, més lladre que el prendre, més curt que pessigar un vidre, més fàcil que beure’s un ou.

Les comparatives hiperbòliques, a diferència de les pròpiament comparatives, no admeten la negació expletiva ni un diferencial. Podem dir, amb negació expletiva, Beu més que no (pas) tu, perquè en aquest cas s’estableix pròpiament una comparació, però no és possible Beu més que no (pas) una esponja, en què no hi ha pròpiament comparació. Semblantment, resulten poc naturals oracions com És molt més viu que la fam.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona