25.4 Les comparatives proporcionals



comparativa
comparativa qualitativa
comparativa quantitativa
element quantificat
quantificador comparatiu
superlativa

Les comparatives proporcionals expressen la correlació existent entre l’augment o la disminució de dues magnituds. Són construccions complexes en què s’estableix una relació entre dues oracions que contenen cadascuna un quantificador comparatiu. L’augment se sol indicar amb el quantificador més, i la disminució, amb menys. La relació que mantenen les magnituds comparades és de paral·lelisme quan s’hi repeteix el quantificador, com en Com més treballaràs, més guanyaràs o Com menys ho demanareu, menys us ho concediran, i és d’inversió quan s’usen els dos quantificadors, com en Com més treballaràs, menys guanyaràs o Com menys ho demanareu, més us ho concediran.

a) En les comparatives proporcionals, l’oració subordinada apareix encapçalada per la conjunció com i generalment s’anteposa a l’oració principal. Paral·lelament, els quantificadors comparatius solen aparèixer anteposats als verbs. Així, en Com menys estudiïs, més mals resultats obtindràs, el quantificador menys i el sintagma que conté el quantificador més (més mals resultats) se situen davant dels verbs i no darrere, com passa en les comparatives no proporcionals Ara estudia menys (que abans) i Ara obté més mals resultats que mai. L’anteposició de com és obligatòria dins la subordinada i és quasi general en la principal. En aquest sentit, són poc freqüents els casos en què no hi ha anteposició del sintagma amb el quantificador en la principal: Com més estudiïs, els resultats que obtindràs seran més bons (en comptes de Com més estudiïs més bons seran els resultats que obtindràs). n

Actualment, no és habitual emprar el quantificador tant en correlació amb el com de la subordinada, tot i que pot fer-se explícit, sobretot en els registres molt formals: Com més enlairada és la missió, tant més humiliant pot ser la caiguda; Com més ho demanàvem tots nosaltres, tant menys accedia a les nostres peticions el president.

b) Les comparatives proporcionals es poden construir sense verb explícit, especialment quan es tracta d’un verb copulatiu que es pot sobreentendre. L’absència del verb es pot donar en l’oració principal (Com més estudiïs en aquesta vida, millor), en la subordinada (Com més lluny, més bona perspectiva tindràs) o en totes dues (Aquesta gent, com més rica més egoista). Aquestes darreres construccions sense verb en la principal i en la subordinada es poden trobar en refranys i frases fetes: Com més honrat, més afamat; Com més ric, més ruc; Com més sucre, més dolç.

c) Com a element quantificador, juntament amb més i menys, són igualment possibles els comparatius millor i pitjor, i en menor mesura major i menor: Com millor sigui el resultat, més probabilitats tindrem de classificar-nos; Com més insisteixis, pitjor resultat obtindràs; Com més temps passava, major era la seva preocupació; Com més li ho diguis, menor serà el cas que et farà.

d) El valor de proporcionalitat que presenten aquestes comparatives es pot expressar també per mitjà de la locució a mesura que, com mostra el paral·lelisme entre El globus, com més pes perdia, més s’enlairava i El globus, a mesura que perdia pes, més s’enlairava. Notem, a més, que en aquestes comparatives s’estableix una relació d’implicació entre la subordinada i la principal que pot ser parafrasejada mitjançant una condicional (‘si un globus perd pes, aleshores s’enlaira’).

Hi ha unes construccions comparatives pròximes a les proporcionals que es formen amb un sintagma nominal amb el quantificador cada: Cada dia que passa es troba millor; Amb cada nou fracàs, la seva visió de la vida era més pessimista; Cada vegada té menys interès per la feina que fa. Aquestes construccions assenyalen l’augment o la disminució de la magnitud quantificada en diferents estadis consecutius explicitats pel sintagma quantificat amb cada. Aquest sintagma es construeix amb noms de mesura temporals (dia, setmana, any), amb vegada (o cop, pic, etc.) o amb altres noms que puguin fer referència a entitats que se situen en una seqüència progressiva.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona