25.5 Les construccions superlatives



comparativa
comparativa qualitativa
comparativa quantitativa
element quantificat
quantificador comparatiu
superlativa

En les superlatives s’indica que una o diverses entitats presenten una propietat en grau extrem, sigui màxim o mínim. Hi ha dos tipus de construcció superlativa: amb superlatiu absolut i amb superlatiu relatiu.

Es parla de superlatiu absolut quan s’expressa el grau elevat o màxim d’una propietat o una circumstància prescindint de tota comparació. És el cas dels adjectius amb el sufix -íssim (avorridíssim ‘molt avorrit’, boníssim ‘molt bo’, dolcíssim ‘molt dolç’, tardíssim 'molt tard') i dels que incorporen lèxicament el significat de grau màxim, com ara excepcional, fantàstic, magnífic, òptim, mínim, nimi, pèssim o terrible (una feina excepcional, un dia fantàstic, una resposta magnífica, una situació òptima, un preu mínim, uns detalls nimis, un resultat pèssim, una malaltia terrible).

Per la seva banda, es parla de superlatiu relatiu quan s’atribueix el grau extrem d’una propietat, però restringint-la a un conjunt d’elements i establint-hi una comparació, com en L’Oriol és el company més divertit de tot l’institut, en què la qualitat de divertit s’atribueix en grau màxim a l’Oriol en relació amb la resta de persones de l’institut.

En aquestes construccions, es poden distingir diversos constituents: el quantificador, el sintagma quantificat, el primer terme i el complement restrictiu, com recull la taula 25.2.

Taula 25.2
Constituents de les construccions superlatives

 

a) En les superlatives trobem els mateixos quantificadors que en les comparatives de desigualtat: el quantificador més, amb què s’expressa el grau superior (els llibres més documentats de la Guerra de Secessió), i el quantificador menys, amb què s’expressa el grau inferior (la pel·lícula menys interessant d’aquest director).

També hi poden concórrer adjectius acabats en -or, que incorporen lèxicament aquests quantificadors, com millor i pitjor, i més esporàdicament, major i menor: el millor programa de la televisió comarcal, el pitjor moment que hem viscut junts, la major empresa editorial, el menor consum elèctric de l’any.

A més d’aquests elements comparatius, hi ha altres elements que incorporen lèxicament el valor de grau extrem i que poden aparèixer en construccions superlatives. Es tracta d’adjectius com primer (el primer mes de l’any), darrer o últim ({la darrera / l’última} vegada que ens vam veure), únic (l’única persona que ens va ajudar) o màxim i mínim ({les màximes/mínimes} despeses possibles).

b) Les construccions de superlatiu absolut poden aparèixer en sintagmes nominals indefinits, com en una idea pèssima o un joc divertidíssim. En canvi, en les construccions relatives, el primer terme és, en la majoria de casos, un nom, de vegades el·líptic, precedit de l’article definit (com la poma en la poma més madura de totes o, sense el nom explícit, la més madura de totes), però també pot ser un relatiu sense antecedent (com qui en qui més ha col·laborat de tots, o quan en quan més tranquil estava), un interrogatiu (com qui en Qui està més preparat de tots?) o simplement l’article individualitzador en les expressions del tipus al més aviat possible.

c) El sintagma quantificat pot modificar directament el nom que designa l’entitat a la qual s’atribueix el grau extrem, si es tracta d’un sintagma adjectival com més entretinguda en la novel·la més entretinguda d’aquest autor. També pot modificar un participi en el cas d’un sintagma adverbial com més seriosament en la proposta més seriosament plantejada. El més habitual, però, és que s’integri en una oració de relatiu: la novel·la que m’ha resultat més entretinguda d’aquest autor, la proposta que s’ha plantejat més seriosament.

En aquestes construccions de relatiu, el constituent quantificat, o el quantificador tot sol si modifica el verb, té una certa mobilitat. Així, són igualment possibles, amb anteposició al verb, l’actitud que més agradable em resulta i el dia que més em va fer esperar, i sense anteposició, l’actitud que em resulta més agradable i el dia que em va fer esperar més.

No és acceptable la construcció «article definit + més/menys + nom», en què es quantifica el nom que apareix en el primer terme (Feu les menys/més víctimes que pugueu; Trigueu el més/menys temps que pugueu), ni en el cas que el nom sigui implícit (D’aquests experiments, els més/menys són incruents; Els canvis han de ser els més/menys possibles). Les construccions equivalents són: Feu tan poques víctimes com pugueu (o el mínim de víctimes); Trigueu tan poc com pugueu; D’aquests experiments, la major part són incruents; Els canvis han de ser {tants / tan pocs} com sigui possible. n

d) El complement restrictiu de les construccions superlatives fa referència al conjunt al qual pertany l’entitat designada amb el primer terme i al qual es restringeix l’atribució del grau màxim. D’acord amb aquest significat, el complement restrictiu pren la forma d’un sintagma preposicional introduït per de: la nit més curta de l’any, el professor menys interessant dels que he tingut. La restricció pot ser expressada també per altres elements; concretament, per certs adjectius, com possible o imaginable (el vi més car possible ‘dels que són possibles’, la biblioteca més gran imaginable ‘de les que són imaginables’), per una oració de relatiu restrictiva (la noia més divertida que conec ‘de les que conec’) o per un adjunt, especialment de lloc o de temps (el llibre més venut aquí per Sant Jordi ‘dels que s’han venut aquí per Sant Jordi’).

Els adjectius presenten concordança amb el nom que designa l’entitat a la qual s’atribueix la propietat en grau extrem: el regal més car possible, els regals més cars possibles. En el cas dels noms màxim i mínim i amb altres sintagmes amb un significat paral·lel (màxim/mínim nombre o major/menor nombre), tenim dues possibilitats de concordança. Si l’adjectiu es relaciona amb els noms màxim, mínim o nombre, hi concorda: Farem el màxim/mínim de festes possible; Organitzaren el major/menor nombre de concerts possible. En aquests casos, l’adjectiu pot aparèixer immediatament després d’aquests noms: Farem el màxim/mínim possible de festes; Organitzaren el major/menor nombre possible de concerts. Però pot concordar amb el nom que designa el domini de quantificació si s’hi refereix: Van fer el màxim de visites possibles (‘De visites possibles, en van fer el màxim/mínim’); Organitzarem el major/menor nombre de congressos possibles (‘De congressos possibles, n’organitzarem el major/menor nombre’).

Notem, finalment, que en les construccions superlatives el complement restrictiu no s’explicita en molts casos, i aleshores es recupera a partir del context discursiu o pragmàtic, com quan diem És el candidat més preparat o És la proposta més ben presentada.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona