27. Les construccions condicionals i les concessives

27.2.1 Classes de construccions condicionals



ap˛dosi
concessiva
condicional
condicional irreal
condicional real
pr˛tasi

Es diferencien tres tipus de condicionals: les condicionals reals, les condicionals irreals i les condicionals irreals de passat. Les condicionals reals expressen situacions que l’emissor concep com a possiblement vertaderes, com en Si el pare és a casa, li contarem la veritat. Les condicionals irreals, en canvi, descriuen una situació falsa o que l’emissor presenta com a possiblement falsa o hipotètica, com en Si el pare fos ara a casa, li contaríem la veritat. Finalment, les condicionals irreals de passat descriuen situacions que podien haver ocorregut en el passat, però que finalment no ocorregueren, com en Si el pare hagués estat a casa, li hauríem contat la veritat.GIEC

Aquestes distincions s’expressen per mitjà d’oposicions de temps i modes verbals, i entre la pròtasi i l’apòdosi s’estableixen correlacions temporals amb un cert grau de fixació, com recull i exemplifica el quadre 27.1, en què els temps verbals sense especificació de mode corresponen a l’indicatiu.

a) En les condicionals reals es plantegen situacions que l’emissor presenta com a possiblement vertaderes, com en Si segueixes les indicacions, trobaràs la casa fàcilment. Les pròtasis es construeixen amb indicatiu i poden presentar diversos temps verbals. Els més habituals són el present (si ve) i el perfet (si ha vingut), que apareixen generalment en correlació amb el futur (vindré) o el present d’indicatiu (vinc) en l’apòdosi. També són possibles el passat, simple o perifràstic (si vingué, si va venir), l’imperfet (si venia) o el plusquamperfet (si havia vingut). Pel que fa a l’apòdosi, els temps verbals més habituals són el present (vinc) i el futur (vindré). En contextos de passat, si l’apòdosi presenta una situació habitual, s’utilitza l’imperfet d’indicatiu, com en Després de classe, si ens sobrava temps, ens quedàvem una estona a la biblioteca.

En passar del discurs directe a l’indirecte, la correlació temporal de les condicionals reals canvia i, en general, la correlació present d’indicatiu i futur (Si vols, t’ajudaré) es converteix en imperfet d’indicatiu i condicional (Em va dir que, si volia, m’ajudaria).

b) Les condicionals irreals remeten a situacions que l’emissor presenta com a falses o improbables en el moment actual o en el futur, com en el cas de Si jo fos el president, faria les coses d’una altra manera, que és falsa si ho diu algú que no és el president i hipotètica si aquesta mateixa oració la diu, referint-se al futur, una persona que es presenta com a candidat a president. L’esquema més habitual amb què s’expressen aquestes condicionals conté l’imperfet de subjuntiu en la pròtasi (si vingués, o si vinguera en parlars valencians) i el condicional en l’apòdosi (vindria).

L’imperfet d’indicatiu, d’altra banda, també és possible en la pròtasi (si venia). Aquest ús, que era freqüent en la llengua antiga, es troba de vegades en els registres formals: Si els membres de la junta s’assabentaven del que ha passat realment, tindríem molts problemes. En els registres informals, s’utilitza només amb valor expressiu: Si me’l trobava ara passant pel carrer, no sé què li feia.

Respecte a l’apòdosi, si aquesta designa una situació futura, el temps verbal més habitual és el condicional, com en l’esquema anterior, però és igualment possible l’imperfet d’indicatiu en casos en què es vol emfatitzar la idea d’efecte consegüent en cas de realitzar-se el que s’indica en la pròtasi: Si aconseguíssim que ens donés suport, ens fèiem d’or.

c) Les condicionals irreals de passat descriuen situacions que podien haver ocorregut en el passat, però que finalment no ocorregueren: Si hagués telefonat, li hauria donat la bona notícia.

Esporàdicament, poden fer referència a situacions probablement falses, però no descartades totalment: Demà sabré si he aprovat les oposicions. Si hagués aprovat, et convidaria a sopar al millor restaurant de la ciutat.

L’esquema més general de les condicionals irreals de passat conté el plusquamperfet de subjuntiu en la pròtasi (si hagués vingut, o haguera vingut en parlars valencians) i el condicional perfet en l’apòdosi (hauria vingut): Si m’haguessin avisat amb una mica més de temps, hauria pogut venir abans de començar la reunió. En l’apòdosi, a més de la forma de condicional en -ria, també és possible el condicional en -ra (haguera vingut), general en la llengua antiga i que es manté amb més o menys vitalitat, especialment en parlars valencians.

Atès que en parlars valencians les formes en -ra també funcionen com a condicional compost, un exemple com l’anterior es podria resoldre així: Si m’hagueren avisat, haguera vingut abans. En aquesta oració, la forma hagueren avisat de la pròtasi funciona com a plusquamperfet de subjuntiu (‘haguessin avisat’) i la forma haguera vingut de l’apòdosi com a condicional (‘hauria vingut’). La igualació de formes verbals en la pròtasi i l’apòdosi també es produeix en els parlars que tenen formes de plusquamperfet de subjuntiu en -s: Si m’haguessin avisat, hagués vingut abans. Aquest esquema amb subjuntiu en l’apòdosi és propi dels registres informals i s’evita en els registres formals.

A més del plusquamperfet de subjuntiu també és possible l’ús del present d’indicatiu, sovint amb la perífrasi «arribar a + infinitiu», amb un valor irreal de passat. Es tracta de casos com Si no m’arribes a avisar a temps, tenim un accident; Si ho arribo a saber, no dic res. En aquests contextos s’usa amb un valor de passat per tal de donar vivacitat o intensitat expressiva a allò que s’indica. El valor irreal ve del fet que el receptor coneix o dedueix allò que ha ocorregut: que el receptor ha avisat a temps l’emissor, en el primer dels exemples, i que l’emissor no havia estat assabentat d’un fet o d’una situació, en el segon.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona