27. Les construccions condicionals i les concessives

27.2.2 Els nexes condicionals



ap˛dosi
concessiva
condicional
condicional irreal
condicional real
pr˛tasi

La conjunció si és el nexe condicional més característic i pot aparèixer sol o en combinació amb determinats elements gramaticals que reforcen el valor hipotètic o que aporten algun matís o significat nou al purament hipotètic. A més de la conjunció si (sola o combinada), hi ha altres nexes que també poden introduir una pròtasi condicional en subjuntiu amb un valor no factual. El quadre 27.2 recull i exemplifica els principals nexes condicionals.GIEC

a) La conjunció si és el nexe condicional bàsic. Pot aparèixer sola o combinada amb altres elements.

— En combinació amb elements com fins i tot, ni tan sols o ni, la pròtasi condicional assumeix un valor concessiu o, més específicament, condicional concessiu: Fins i tot si m’ho demana ella, li diré que no; Ni tan sols si plogués, no deixaríem d’anar d’acampada.

— En combinació amb adverbis com sobretot o especialment s’accentua la rellevància de la pròtasi: No crec que es molestin, sobretot si els ho comuniques tu; T’aconsello que parlis amb ell, especialment si vols resoldre el problema aviat.

— La pròtasi condicional pot aparèixer precedida d’un adverbi o locució d’exclusió (només, solament, sols, tan sols, únicament), que indica que la possibilitat a què fa referència la pròtasi és l’única que pot provocar el resultat al qual es refereix l’apòdosi: Ens ajudarà només si li ho demanes tu; Donarem suport a la proposta únicament si se n’elimina el paràgraf final.

Hi ha també les fórmules coordinades més emfàtiques si i només si, si i solament si, si i (tan) sols si o si i únicament si: Arribarem als objectius que ens hem fixat si i tan sols si treballem tots junts. El mateix valor que els adverbis d’exclusió, però de caràcter negatiu, s’obté amb la preposició excepte. És per això que a una oració afirmativa com T’ho diré només si vens demà correspon l’oració negativa No t’ho diré excepte si vens demà.

— També poden introduir una pròtasi condicional locucions com si de cas o si per cas. En aquestes locucions, el sintagma amb el nom cas reforça el valor hipotètic de la conjunció i el conjunt té un significat equivalent al de ‘si tal cosa s’esdevenia’: Si de cas ve, no li digueu que ja he arribat.

— El valor comparatiu de com i el condicional de si es poden combinar (com si) en una comparació que, al mateix temps, té el valor de les pròtasis de les condicionals irreals: Parlava a poc a poc, com si estigués deprimit; És com si s’hagués produït un terratrèmol; Fa com si t’escoltés (‘Fa veure que t’escolta’).

b) La locució prepositiva en cas de s’usa amb noms que solen indicar esdeveniments negatius o quan el verb de la pròtasi és un infinitiu: En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb l’oficina tècnica; No caldrà preparar la documentació en cas d’haver-se presentat a una convocatòria anterior. Aquesta locució s’usa sense la preposició d’enllaç de quan va seguida d’una oració encapçalada per la conjunció que: En cas que es convoqui la reunió, fes el favor d’avisar-nos.

Aquesta locució no es troba totalment lexicalitzada i el nom cas pot anar precedit de l’article definit (en el cas de) i també de certs adjectius que remarquen el caràcter hipotètic de la locució i que poden aparèixer alhora modificats per un quantificador de grau: en el suposat cas que es convoqui la reunió, en l’improbable cas que necessitem ajuda, en el cas més que hipotètic que es convoqui la reunió.

c) Les locucions a condició de/que i sempre que introdueixen requisits estrictes. A causa del seu significat, les pròtasis encapçalades per aquestes locucions solen introduir informació nova en el discurs i per això generalment apareixen posposades a l’apòdosi: Acceptaran la proposta a condició de ser ells els protagonistes; L’Ajuntament autoritzarà el correfoc a condició que compleixi la normativa legal; Farem l’excursió demà, sempre que no plogui.

Com a locució conjuntiva condicional, sempre que només admet el subjuntiu i pot fer referència a una situació única o que es pot repetir, com en S’autoritzaran els correfocs sempre que compleixin la normativa legal.

La conjunció mentre es pot usar també amb un valor condicional en pròtasis que indiquen situacions duratives (Mentre segueixi així, no hi haurà cap problema) o no duratives (Mentre arribi puntual a la reunió de demà, no hi haurà cap problema). En el primer cas, la conjunció manté el significat temporal juntament amb el condicional, però en el segon s’esborra el significat temporal i manté només el condicional.

També quan pot encapçalar una subordinada en què se sumen el valor temporal amb el condicional, com passa en casos com Aquesta criatura, quan no l’agafes a coll, plora, i també en els llenguatges d’especialitat, en casos com Un triangle és equilàter quan tots tres costats tenen la mateixa llargada.

d) La locució posat que (i la variant posat cas que) és pròpia dels registres formals: Ho puc fer jo mateix, posat que ho considereu convenient; Posat cas que ell vingui, avisa’m.

La locució posat (cas) que s’usava en la llengua antiga amb valor condicional o amb valor concessiu. Amb el mateix valor i caràcter formal que posat (cas) que hi ha la locució donat (cas) que: Donat (cas) que sigui veritat, aviseu-nos. L’expressió mai que, que significa ‘si alguna vegada’, també pot encapçalar una pròtasi condicional: Mai que se us torni a espatllar, porteu-me’l i us l’arreglaré.

e) Les locucions conjuntives només que i sols que donen a la pròtasi un valor de condició suficient i alhora de requisit mínim: Només que ho sol·licitis en el temps i la forma deguts, t’ho donaran; Sols que els ajudin una mica, se’n sortiran.

Indiquen un valor de caràcter restrictiu relacionat amb la condició les preposicions o locucions prepositives amb valor d’exclusió, com ara fora, llevat, tret, excepte o a menys (de). Aquests nexes poden seleccionar una oració en subjuntiu encapçalada per que: Ell no en sabrà pas res, fora que tu li ho diguis; No assistirem a la reunió, llevat que sigui necessari; Tret que arribi molt tard, el veurem; Aquestes actuacions són lícites excepte que es demostri un perjudici; No ho faré, a menys que sigui imprescindible.

A més, fora, tret i llevat, seguides de la preposició d’enllaç de, i a menys de també admeten una oració d’infinitiu: No ho faré, {tret / a menys} de comptar amb la seva ajuda.

Finalment, cal notar que els connectors parentètics altrament, si no i els sintagmes preposicionals del tipus en cas contrari tenen un valor equivalent a ‘si no és així, si no fos així’ i expressen un valor general de caràcter contrastiu: Ho faig perquè ell m’ho ha demanat: altrament, no ho faria pas ‘Si no m’ho hagués demanat, no ho faria pas’.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona