27. Les construccions condicionals i les concessives

27.2.3 Altres construccions condicionals



ap˛dosi
concessiva
condicional
condicional irreal
condicional real
pr˛tasi

Fins ara s’han analitzat les construccions condicionals en què s’estableix una relació entre una causa hipotètica i un efecte condicionat. La conjunció si, però, es pot usar també en construccions que no presenten aquesta mena de relacions causals o que no tenen un caràcter hipotètic, com són les condicionals amb valor contrastiu, les condicionals epistèmiques, les condicionals indirectes i les condicionals amb un efecte minimitzador.

a) Les condicionals amb valor contrastiu estableixen una oposició entre la pròtasi i l’apòdosi: amb la pròtasi es reprèn una informació prèvia, apuntada sovint per l’interlocutor, per tal de matisar-la, minimitzar-la o simplement negar-la per mitjà de l’apòdosi. En uns casos, la pròtasi i l’apòdosi són totes dues vertaderes, però la segona minimitza o restringeix el valor de la primera: Si l’any passat ja vam obtenir beneficis, enguany hem superat totes les previsions.

En aquest tipus d’oracions, el valor de veritat de la pròtasi es pot explicitar per mitjà de construccions del tipus és cert o és veritat, precedides opcionalment de l’adverbi , que reforça aquesta idea: Si (bé) és cert que el dia va començar amb pluja, al final el temps es va arreglar. De fet, la locució conjuntiva concessiva si bé es relaciona amb aquest tipus de condicionals, en què tant la pròtasi com l’apòdosi són vertaderes i l’apòdosi restringeix el que es diu en la pròtasi.

En altres casos, la pròtasi nega una propietat mentre que l’apòdosi indica l’existència d’aquesta o d’una altra propietat en un grau que resulta acceptable per a l’emissor (Si encara no està preparat, és molt llest i es posarà al dia de seguida).

Dins aquest grup podem incloure-hi les condicionals en què pròtasi i apòdosi són falses. Es tracta d’oracions com Si ell juga bé a futbol, jo soc el número u del món, en què el caràcter manifestament fals de l’apòdosi fa que també la pròtasi s’interpreti com a falsa, o com Si és tan simpàtic i tan bona persona com dius, com és que ningú no vol treballar amb ell?, en què l’apòdosi adopta la forma de pregunta retòrica. Aquest tipus de condicionals es construeixen amb indicatiu, i sovint en present, tant en la pròtasi com en l’apòdosi.

b) Les condicionals epistèmiques indiquen que el parlant parteix de la informació que conté la pròtasi per tal d’arribar a la conclusió que s’indica en l’apòdosi. És el que passa, per exemple, en una oració del tipus Si torna a jugar a golf és perquè ja s’ha curat de l’esquinç, en què es dedueix que la persona de qui parlem està curada de l’esquinç pel fet que s’ha constatat que torna a jugar a golf. L’expressió és perquè (o simplement és que) permet assenyalar explícitament aquest valor de deducció.

c) Les condicionals indirectes indiquen que el que es diu en l’apòdosi no és conseqüència directa del que es diu en la pròtasi i, tanmateix, aquesta indicació ha estat suscitada com a resposta al que es diu en la pròtasi. En aquestes construccions, l’apòdosi conté una indicació o un oferiment a propòsit del contingut de la pròtasi. En una oració com Si tens gana, a la cuina hi deu haver un plat d’arròs, l’apòdosi aporta una determinada informació (concretament, l’existència d’un plat d’arròs a la cuina) perquè el parlant pugui realitzar una acció (menjar-se el plat d’arròs) en el cas que es doni la condició apuntada en la pròtasi (la possibilitat que tingui gana).

d) Les condicionals atenuatives tenen un efecte minimitzador sobre un acte de parla, com ara una ordre, una pregunta o una petició directa (Si els sembla bé, podrien ocupar cadascú el seu lloc; Si no us fa res, podríeu canviar de lloc?; Si se’m permet, voldria plantejar una proposta diferent) o, simplement, una afirmació (Si no vaig errat, ja devem estar arribant).

L’ús reiterat d’algunes d’aquestes fórmules fa que en determinats casos presentin un cert grau de fixació, com passa amb si se’m permet o si no els fa res, i sobretot en la fórmula si us plau, que funciona com una interjecció

e) Hi ha construccions condicionals encobertes, és a dir, que s’interpreten com a condicionals, però no van introduïdes per un nexe condicional. Entre aquestes construccions destaquen:GIEC

— Coordinades amb les conjuncions i i o en les quals el primer membre és una oració d’imperatiu i el segon una oració en present o futur amb valor prospectiu: Explica el meu secret i no et parlo mai més; Vine i sabràs el que és bo; Ves-te’n ara mateix o me’n vaig jo.

— Construccions de gerundi i de participi: Col·locant les peces d’aquesta manera, n’hi cabrien moltes més (‘si col·loquéssim les peces’); Cuinat amb una mica més de sal i pebre, hauria quedat més gustós (‘si s’hagués cuinat amb una mica més de sal i pebre’).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona