27. Les construccions condicionals i les concessives

27.3 Les construccions concessives



ap˛dosi
concessiva
condicional
condicional irreal
condicional real
pr˛tasi

Les construccions concessives indiquen que una causa no produeix l’efecte esperat, com en Encara que estàvem molt cansats, vam anar al teatre.GIEC Quan una persona es troba molt cansada (causa possible), s’espera que cancel·li els seus compromisos o les activitats previstes, com ara l’assistència al teatre (efecte possible). En el cas de les concessives, aquest efecte no es produeix i, per tant, s’activa una interpretació contrastiva entre una causa ineficient i un efecte contrari al que seria previsible.

Les concessives comparteixen el valor de contrast o oposició amb les adversatives. Si les concessives remarquen el constituent que designa la tesi o la causa ineficient, les adversatives focalitzen l’antítesi, això és, l’efecte contrari al que resultaria més previsible. Per això, una concessiva es pot parafrasejar per mitjà d’una oració adversativa, com es pot comprovar si es compara Encara que estàvem molt cansats, vam anar al teatre i l’adversativa paral·lela Estàvem molt cansats, però vam anar al teatre.

Una construcció concessiva pot incloure com a adjunt un sintagma o una oració: Malgrat les circumstàncies, se’n va sortir; Malgrat que va tenir problemes, se’n va sortir. Com passa amb les condicionals, les oracions amb una subordinada concessiva (per extensió anomenades concessives) consten d’una pròtasi, introduïda típicament per la locució conjuntiva encara que (Encara que estàvem molt cansats), i d’una apòdosi (vam anar al teatre). Ara bé, a diferència de les condicionals, en les concessives el que indica l’apòdosi es compleix amb independència que es compleixi o no el que indica la pròtasi.

En les construccions concessives, la subordinada pot tenir el verb en forma finita o en infinitiu. La locució conjuntiva encara que, per exemple, només introdueix subordinades amb el verb en forma finita, però la preposició malgrat pot introduir una subordinada encapçalada per que i amb el verb en forma finita (Malgrat que té un bon currículum, no ha estat seleccionat), una oració d’infinitiu (Malgrat tenir un bon currículum, no ha estat seleccionat) o un sintagma nominal (Malgrat el seu currículum, no ha estat seleccionat).

Actualitzaciˇ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona