27. Les construccions condicionals i les concessives

27.3.1 Classes de construccions concessives



ap˛dosi
concessiva
condicional
condicional irreal
condicional real
pr˛tasi

Les construccions concessives es poden classificar en dos grups: concessives factuals i concessives no factuals.

a) En les concessives factuals s’expressa una situació que es pren com a vertadera. És el que passa en una oració com Encara que m’ho va demanar insistentment, no li vaig dir res, en la qual s’assevera que m’ho va demanar insistentment i que, malgrat això, no li vaig dir res.

b) En les concessives no factuals s’expressa una situació hipotètica o falsa. És hipotètica en un cas com Encara que demà m’ho demani insistentment, no li diré res, i és falsa o irreal en un altre com Encara que m’ho hagués demanat insistentment, no li hauria dit res.

La pròtasi de les concessives apareix generalment anteposada (Encara que estigui cansada, sortiré a caminar). No obstant això, també és possible que aparegui posposada (Trobaré el rellotge, encara que m’hagi de passar tota la nit buscant-lo) o en posició parentètica (Em va preguntar, encara que de mala gana, com em trobava).

En contextos de posposició, la pròtasi concessiva pot assumir un valor pròxim a l’adversatiu si duu el verb en indicatiu i forma un grup prosòdic propi. És el que ocorre en una oració com Sabia perfectament el que passava, encara que actuava com si no sabés res, que té un valor equivalent al de ‘Sabia perfectament el que passava, però actuava com si no sabés res’. El mateix passa en És bonic, encara que una mica car, en què la pròtasi es construeix sense verb explícit.

A més, la pròtasi de les oracions concessives es pot construir en indicatiu o en subjuntiu. L’elecció del mode depèn del caràcter factual o no factual de la construcció i també de factors pragmàtics i informatius. Així, les pròtasis en indicatiu designen una situació concebuda com a real, és a dir, factual, com en Encara que plou hem de sortir, en què s’afirma que plou i que això no constitueix cap obstacle perquè sortim. En canvi, les pròtasis en subjuntiu poden tenir un caràcter factual o no factual, segons el context. Una oració com Encara que plogui, hem de sortir, podria ser utilitzada després de comprovar que està plovent (i la pròtasi seria factual) o bé quan l'emissor ignora si plou o quan fa referència a una situació futura (i la pròtasi seria hipotètica).

El subjuntiu pot usar-se en contextos factuals si la pròtasi conté informació coneguda o poc rellevant informativament. Sabent que plou, per tant, el parlant usarà Encara que plou quan vol informar d’aquest fet a l’interlocutor o vol destacar la seva rellevància informativa i, en canvi, usarà Encara que plogui quan dona el fet per conegut o vol potenciar el caràcter de causa ineficient d’aquest fet.

En les concessives no factuals l’alternança de temps verbals, que es dona entre temps del mode subjuntiu, pot introduir distincions relacionades amb el valor de veritat de l’oració.

— Amb el present de subjuntiu s’indica que es tracta d’una situació que l’emissor presenta com a possible, que no està confirmada si es refereix al present i que podrà ocórrer o no si es refereix al futur: Encara que plogui ara, sortirem (‘és possible que estigui plovent’); Encara que plogui demà, sortirem (‘és possible que plogui demà’).

— L’imperfet de subjuntiu s’usa quan té un caràcter fals o possiblement fals. Té un caràcter irreal si es refereix a una situació que ha estat descartada en el present: Encara que ens estigués ajudant ara aquí, no aclariríem res (‘no es troba ara aquí ajudant-nos’). A més, pot referir-se a situacions que l’emissor no descarta, però que considera poc probable que s’estiguin produint (si es refereix al present) o que es produeixin (si es refereix al futur): No crec que siguin ara a casa, però, encara que hi fossin, no serviria de res; Encara que poguessis parlar amb ell demà, no et diria res de nou.

— Amb el plusquamperfet de subjuntiu (hagués/haguera cantat) es designa una situació que no va tenir lloc en el passat i, per tant, una situació falsa: Encara que ens hagués ajudat, no hauríem aclarit res.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona