27. Les construccions condicionals i les concessives

27.3.2 Els nexes concessius



ap˛dosi
concessiva
condicional
condicional irreal
condicional real
pr˛tasi

La locució conjuntiva encara que és el nexe concessiu més usual i pot introduir tant una subordinada factual (Encara que et piqui molt, no et gratis) com una de no factual (Encara que no ens veiéssim mai més, sempre t’estimaria). La resta de nexes concessius també poden tenir tots dos valors, però n’hi ha que s’especialitzen en un dels dos. És el cas, per exemple, de si bé, que introdueix subordinades factuals, o el de ni que, que introdueix subordinades no factuals: Si bé m’ho va demanar insistentment, no li vaig dir res; No li diré res, ni que m’ho demani insistentment. Els nexes que admeten els dos valors es poden construir amb indicatiu o amb subjuntiu. Els principals nexes que introdueixen les construccions concessives són els que es mostren i s’exemplifiquen en el quadre 27.3.GIEC

a) Un dels nexes concessius bàsics és encara que, però també és bastant usual la locució si bé. La locució si bé s’usa en contextos factuals amb el verb en indicatiu o sense verb explícit, casos en què alterna amb encara que: {Encara que / Si bé} tothom hi estava d’acord, no ens vam acabar de decidir; Vam presentar la sol·licitud, {encara que / si bé} amb una mica de retard. Amb relativa freqüència, la subordinada apareix posposada, com ocorre en l’exemple anterior o en Hi ha diferents solucions, {encara que / si bé} la més habitual és la que acabem de presentar-vos.

b) Amb l’adverbi també es formen les locucions conjuntives concessives bé que i per bé que, que admeten tant l’indicatiu com el subjuntiu amb valor factual: {Bé que / Per bé que} es van esforçar, no ho van aconseguir; {Bé que / Per bé que} s’hagi disculpat, el mal ja està fet. També poden aparèixer en construccions sense verb explícit: La seva proposta, {bé que / per bé que} molt moderada, no va ser acceptada per la majoria dels assistents.

c) Tenen un significat concessiu la preposició malgrat i les locucions prepositives a pesar de i també a desgrat de i a despit de, pròpies dels registres formals. Poden seleccionar com a complement un sintagma nominal o una oració d’infinitiu: Malgrat la seva oposició, ho farem i reeixirem; A pesar d’haver fet una carrera brillant, encara no ha trobat feina. Així mateix, poden seleccionar una oració finita encapçalada amb la conjunció que, i en aquest cas sense la preposició d’enllaç de (a pesar que, a desgrat que, a despit que). L’oració finita sol tenir un caràcter factual i es construeix amb indicatiu, però també pot tenir un caràcter no factual i construir-se amb subjuntiu: Malgrat que parlava bé l’anglès, no va entendre aquell conferenciant; Ens van deixar entrar, a pesar que ja havia començat la funció; A desgrat que era una persona de poques paraules, es va saber explicar molt bé; A despit de la resposta seca que va rebre, hi va insistir; Pocs ho aconsegueixen, malgrat que siguin molts els que s’ho proposen.

La locució mal que té una forta càrrega expressiva i s’usa sobretot en els registres informals, especialment en la llengua parlada. Només es construeix amb subjuntiu i valor no factual: Pujaré tots els paquets per l’escala, mal que m’hi deixi l’esquena; Mal que rebentis, no et donaré un cop de mà.

d) La locució tot i (que presenta la variant menys usual amb tot i) pot anar seguida d’una subordinada encapçalada per la conjunció que, en indicatiu, i més esporàdicament en subjuntiu, sobretot amb valor factual: Tot i que no es coneixien, de seguida van fer una gran amistat; Amb tot i que feia molts anys que es volien canviar de casa, vivien a la casa dels seus avis; Tot i que sigui difícil d’aconseguir, demà tindreu els bitllets. També pot introduir un sintagma nominal o una oració d’infinitiu i, més rarament, una construcció de gerundi: Tot i el seu interès pel tema, no va poder participar en les reunions; Tot i haver presentat la sol·licitud en el temps i la forma deguts, no va ser acceptada; Tot i volent, no vaig poder assistir a la trobada. Amb adjectius i participis, sintagmes preposicionals i construccions de gerundi també és possible l’ús de i tot posposat: Cansada i tot, no parava de treballar en una cosa o altra; Amb ajuda i tot, no vam poder acabar; Volent i tot, no vaig poder assistir a la trobada.

e) La locució ni que s’empra amb subjuntiu i amb pròtasis no factuals: Ni que m’ho demanin, acceptaré el càrrec.

Ni també pot precedir una pròtasi condicional amb si (Ni si m’ho demanen, acceptaré el càrrec), una construcció de gerundi (Ni demanant-m’ho, acceptaré el càrrec) o un sintagma adjectival o preposicional (Ni boig, acceptaré el càrrec; Ni amb diners a sobre, acceptaré el càrrec).

f) La preposició per introdueix la pròtasi concessiva en construccions ponderatives del tipus Per molt que t’hi esforcis, no ho entendràs, on es focalitza un element que expressa una quantitat extrema (molt) i dona a entendre que, encara que sigui molt alt el grau d’esforç que s’hi dediqui, això no serà cap impediment per al que s’indica en l’apòdosi.

Poden aparèixer focalitzats els adverbis de quantitat molt, poc i l’additiu més (que expressen el grau extrem dins una escala) i certs sintagmes especificats per aquests quantificadors: Per poc que s’esforci, superarà la prova; Per més que insisteixi, no hi accediran; Per més hores que ella hi dediqui, no ho aconseguirà; Sempre és aconsellable, per més cansat que estiguis, d’anar a fer un tomb; Per més tard que arribin, els esperarem desperts; Per poc lluny de casa que siguem, l’àvia ja pateix. També es poden focalitzar sintagmes sense cap quantificador, però amb el mateix valor que si continguessin molt: Per diners que tinguin, no ho podran comprar; Per anys que passin, sempre farà goig; No es perd un partit del Mallorca, per cansat que estigui; Per malament que et sembli, no canviarem els plans.

Notem que per més que i per molt que poden funcionar en certs casos com una vertadera locució conjuntiva i aleshores ja no es pondera un element del predicat. És el cas, per exemple, de Per més que m’ho han dit diverses persones, no m’ho acabo de creure o Per molt que vinguin festes, vostè no pot fer cap extra durant sis mesos, en què per més que i per molt que tenen el mateix valor que encara que o malgrat que.

g) Hi ha una sèrie de connectors parentètics relacionats amb les locucions esmentades, que inclouen els demostratius això o així o el quantificador tot. Són formes com ara així i tot, amb tot, malgrat això/tot, no obstant (això) / això no obstant, tot amb tot i tot i això: Ha pagat la multa; amb tot, no ha recuperat el cotxe; Va jugar amb trampa i, així i tot, va perdre; Cal respectar les normes. Tot i això, no s’han d’acceptar normes injustes. Es tracta de connectors que tenen un valor anafòric implícit o explícit (per mitjà dels demostratius això o així) i que reprenen el que s’ha esmentat en el discurs previ per a indicar que no constitueix cap obstacle respecte al que s’assevera en l’oració de què formen part.

La locució no obstant s’usa com a connector parentètic, sovint amb el pronom això anteposat o posposat, que és la solució més habitual en els registres formals: Els exàmens dels diferents grups han de ser simultanis. {Això no obstant / No obstant això / No obstant}, es pot fer alguna excepció si cal. n En els registres formals també s’usa a vegades amb un sintagma nominal definit i, més esporàdicament, amb una oració d’infinitiu o una oració finita precedida de que: No obstant les teves prevencions, crec que ho he de comprar; No obstant saber que no és barat, li ho recomanaré; No obstant que m’ho has desaconsellat, li ho recomanaré.

Hi ha altres nexes concessius d’ús reduït a certs parlars i registres com baldament (Baldament el món s’ensorri, aniràs a classe; No els mancava cabdill, baldament que per ell s’afligissin), més que en parlars valencians i en tortosí en els registres informals (Som gent que ens agrada entrenar-nos i fer marxes senderistes, més que siga una volta a l’any) o la locució enc que, que avui encara es pot trobar d’una manera recessiva en parlars baleàrics (La gent, enc que calli, ho sap). La llengua antiga posseïa, a més, la locució ja sia que (amb la variant jatsia (que)) o ja fos que, que modernament han usat alguns autors com a recurs arcaïtzant: Cal que el mal temps sigui temut, ja sia que estiguin els raïms en madurança.

Certs nexes concessius poden introduir una oració sense verb explícit: Em va preguntar, encara que de mala gana, com em trobava; Cada vegada llegia més, si bé sense gaire ordre; Es declara catòlic, tot i que poc practicant; Per bé que modest, tenia un treball estable.

Actualitzaciˇ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona