32.1 Introducció



activador negatiu
negació expletiva
terme de polaritat negativa

Una oració pot ser afirmativa (Demà plourà) o negativa (Demà no plourà). La versió afirmativa és la que, habitualment, no es marca, mentre que la negativa se sol marcar.GIEC El procediment prototípic per a marcar la negació és l’adverbi no anteposat al verb (No tenia por), però la llengua disposa d’altres elements que atorguen un valor negatiu a l’oració o al constituent que seleccionen, equivalent al de no: sense (Va parlar d’ella sense mirar-la ‘Va parlar d’ella, però no la va mirar’), ni en aquells casos en què coordina oracions (Ni he parlat amb ell ni en tinc ganes ‘No he parlat amb ell i no en tinc ganes’) o determinades unitats lèxiques, com ara el verb ignorar (Ignorava que havies arribat ‘No sabia que havies arribat’). Els elements que creen un context negatiu es denominen activadors negatius.

A més, hi ha mots que, generalment, apareixen en relació amb l’adverbi no o un altre activador negatiu. Es tracta de paraules com els quantificadors negatius (ningú, cap, res, gens, gaire, enlloc, mai) o l’adverbi tampoc: No ens va avisar ningú; El pare no es queixa mai de res; Ells tampoc no assistiran a la cerimònia. Els elements que, en un ordre no marcat de l’oració, es combinen amb un activador negatiu com no es denominen termes de polaritat negativa. Tanmateix, com veurem, quan l’ordre s’altera i el terme de polaritat negativa se situa davant del verb, la negació no es pot elidir: Ningú s’atrevirà a dir-li-ho.

Actualització: 11/04/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona